El MNAC insisteix en el risc "elevadíssim" de traslladar les pintures de Sixena, l'endemà de la sentència del Tribunal Suprem. En una atenció als mitjans de comunicació aquest dijous, la cap de l'Àrea de Restauració i Conservació Preventiva del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Carme Ramells, ha advertit que els estudis constaten que els murals "no suporten la vibració". "Entenem que un trasllat, un canvi d'emplaçament, podria suposar malmetre les pintures i és un risc elevadíssim", ha afegit.
❓ Per què Sixena sí, però el 'Guernica', la Dama d'Elx i els Bous de Costitx no?
➡️ Quina és la història de les pintures murals de Sixena exposades fins ara al MNAC?
Així, Ramells ha avisat de la seva "fragilitat", així com del fet que les pintures són "molt sensibles als canvis ambientals" i "químicament molt reactives". "El conjunt de materials que componen aquestes pintures, i que trobem també en altres pintures arrencades del Pirineu, és el que essencialment les converteix en obres molt fràgils", ha manifestat. Pel que fa a les vibracions, ha reiterat que són un risc important sobre les obres d'art perquè poden comportar una modificació tensional i també caiguda de pintura —de fet, són un dels arguments per no traslladar el Guernica (1937) de Pablo Picasso.
Com una bomba de rellotgeria
La conservadora ha anat més enllà i ha destacat que no estem davant de simples pintures murals, sinó que han esdevingut "una mena d'artefacte" després de totes les intervencions patides des de l'operació per salvar-les de l'incendi del 1936. Així doncs, en aquesta mena d'artefactes hi queda una part molt fina de la pintura original, que va ser arrencada amb la tècnica del strappo —la que es feia servir en els arrencaments de manera generalitzada—: entre un 35% i un 38% són reintegracions. El resultat? Que a l'interior tenen "un seguit de reaccions químiques en potència que es poden activar quan hi ha canvis d'humitat relativa" quan hi ha vibracions, de forma que el seu trasllat seria com activar "una bomba de rellotgeria".
Ramells ha explicat que, després de l'arrencament, s'hi han afegit altres materials —com un adhesiu de caseïnat càlcic— perquè "un cop s'arrenca aquesta capa tan prima de pintura, cal dotar d'un nou suport que li doni consistència" —es va muntar al MNAC sobre unes estructures de fusta—. "Pintures murals arrencades i traspassades a tela", ha dit. Heus aquí la fragilitat de tot plegat, ja que són pintures fetes de materials diversos: "Un material propi i altres materials afegits, i aquests materials són sensibles". Per a més inri, les reintegracions estan fusionades a l'original i separar una cosa de l'altra suposaria malmetre totes dues, ja que ara formen part d'aquest nou artefacte.
Un trasllat sense precedents
A aquesta fragilitat, la conservadora ha considerat que cal sumar-li el fet que van patir un incendi: "Una calcinació, amb unes temperatures altíssimes, al voltant dels mil graus, que van canviar la seva estructura química". Ha insistit en el fet que l'incendi no només va alterar el seu color, sinó que hi ha una "alteració física i química que cal tenir present per un tema d'absorció d'aigua". "Estem davant d'un petit còctel explosiu", ha alertat. I ha afegit que no hi ha precedents que hi hagi hagut mai un trasllat d'aquestes característiques, amb aquestes dimensions i amb aquesta complexitat. Per acabar, ha descartat l'argument fet servir pel president de l'Aragó, Jorge Azcón, sobre la salinitat de Barcelona: "Això passa amb tots els museus, les obres que estan a la Tate de Londres no estan sotmeses a la pol·lució de l'aire de Londres".
Com Ramells, altres museòlegs han criticat el possible trasllat de les pintures de Sixena. És el cas de l'Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya, que ha considerat un "error descomunal" la sentència. El seu president, Joan Vicens, ha dit que la decisió judicial és "esperpèntica" i ha lamentat que no s'hagi tingut en compte cap criteri ni recomanació tècnica. També s'ha mostrat preocupat pel "seguit d'incògnites" sobre qui n'haurà d'assumir l'arrencament, el transport i la instal·lació.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha deixat clar que davant d'una decisió judicial "no hi ha més marge" i que les sentències s'han de complir. Ara bé, també ha subratllat que qui ha de moure peça no és el Govern, sinó el MNAC. "Hi ha una sentència, nosaltres mirem endavant", ha reblat. En la mateixa línia, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha assegurat que l'ajuntament dona suport al museu.
El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, s'ha limitat a dir que "espera i desitja" la màxima col·laboració entre l'Aragó i Catalunya per complir la sentència del Suprem. "Les sentències s'han de respectar. (...) El que necessitem i el que el ministeri desitja és que hi hagi la millor cooperació institucional entre les institucions de l'Aragó i les institucions de la Generalitat per poder decidir de forma compartida i conjunta les pròximes passes. (...) El que més desitgem és la protecció d'un bé patrimonial que és molt important", ha afegit.