48 euros pagarà una parella amb dos fills per visitar durant una hora el modernista palau Baró de Quadras, seu de l'lnstitut Ramon Llull, l'organisme públic encarregat de difondre la cultura catalana a l'exterior. La institució ha arribat a un acord amb l'empresa Cases Singulars, que a partir d'avui gestionarà les visites guiades a aquest edifici modernista, obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, situat a la Diagonal, entre el Passeig de Gràcia i Pau Claris. Les visites tindran lloc tots els dimecres (dia laborable), en horari de feina i escola (de les onze a les dues, segons la llengua triada).

Accessible o inaccessible?

La direcció del Llull ha presentat aquesta iniciativa, no com una estratègia per augmentar els recursos de la institució, sinó com un lloable intent de fer accessible el patrimoni arquitectònic de Barcelona, tot i que ha reconegut que, fins ara, cada dia el palau rebia espontàniament uns 150 visitants. Evidentment, ni l'horari triat per a les visites, ni el preu imposat, faciliten l'accés dels catalans al patrimoni barceloní, sinó que s'orienten cap a sumar el palau Baró de Quadres a l'oferta turística de la ciutat. El mateix dia que el conseller de Cultura, Santi Vila, reconeixia a la Comissió de Cultura del Parlament que hi ha sectors de la població catalana que no tenen accés a la cultura i es comprometia a democratitzar els béns culturals, el Llull prenia una mesura en sentit contrari. De fet, les principals estances que es mostren a la visita guiada, el menjador i el saló dels barons, ja s'oferien a empreses i particulars en règim de lloguer per celebrar diferents esdeveniments.

Un edifici excepcional

El modernista palau Baró de Quadras va ser declarat Bé Cultural d'Interés Nacional el 9 de gener de 1976. L'arquitecte responsable de l'obra va ser Josep Puig i Cadafalch, que la va acabar cap el 1906. Va comptar amb la col·laboració dels escultors Alfons Juyol i Eusebi Arnau i de l'artesà Manel Ballarín, que es va encarregar de les tasques de forja, especialment de les reixes de la planta baixa. L'edifici també es destaca per un acurat treball de fusteria en les bigues, i pels mosaics ceràmics de gran qualitat. La façana que dóna a la Diagonal imita el gòtic del nord d'Europa, i inclou el nou escut nobiliari dels Quadras. Però la decoració de l'edifici es caracteritza per l'eclecticisme; fins i tot hi ha elements arabitzants, com els arcs de les sales o l'ús de ceràmica en molts indrets... Un dels majors mèrits d'aquest palau és el bon estat de conservació dels interiors. De fet, fins al 1974 la família del baró de Quadras va residir a l'edifici, i va utilitzar les seves dependències. Així doncs, les sales han sofert poques reformes, i es conserven la llar de foc original, un rentamans, les portes, els vitralls de les finestres... I, sobretot, es manté la disposició original de les plantes nobles de l'edifici, sense gaires canvis...

En la ruta del modernisme

Des del terrat del palau Baró de Quadras es té una magnífica visió de la Casa de les Punxes, una altra de les obres modernistes emblemàtiques de Puig i Cadafalch, amb la Sagrada Família de fons. I, amb una mica d'atenció, des d'un altre punt del terrat, es poden veure les xemeneies de la Pedrera. A un parell de cantonades del Palau, es troba la casa Serra, actual seu de la Diputació de Barcelona, una altra obra de Puig i Cadafalch. I totes aquestes obres se situen a poca distància de la casa Ametller, de la casa Lleó Morera i d'altres joies del modernisme català, concentrades al voltant del Passeig de Gràcia, a l'Eixample barceloní. El Palau Baró de Quadras no pot ser considerat una de les grans obres del modernisme barceloní, per les petites dimensions del solar sobre el què s'erigeix, però sí que és digne de ser considerat "una petita joia del modernisme".

El baró i els altres

El 1900 l'industrial Manuel de Quadras va obtenir de la regent Maria Cristina el títol de baró. De seguida va pensar en erigir-se un palau a l'Eixample. Però no va construir-ne un de nou, sinó que va aprofitar un edifici preexistent, amb entrada pel carrer Rosselló, per reformar-lo i erigir la seva luxosa residència particular. Com d'altres propietaris de l'època, tot i construir-se un palauet, no va renunciar a posar llogaters a la resta de l'edifici: el negoci abans que res. Així, el nou aristòcrata va quedar-se amb els pisos inferiors, com a residència personal i estances del servei. El pis inferior era destinat a la recepció i a dependències del palau. Al semisoterrani hi residia el servei, que tan sols rebia llum a les seves cambres a través d'unes petites finestretes tancades per una gruixuda reixa. Els tres pisos superiors es reservaven per llogar i estaven clarament diferenciats de les dependències del baró. Així, el palau té dues façanes clarament desiguals: la del carrer Rosselló és elegant, però pot passar desapercebuda a un vianant despistat, doncs no destaca especialment; en canvi, la de la Diagonal és ben sumptuosa, amb  un sobrecarregat estil neogòtic, que inclou escultures per arreu. I això perquè els llogaters entraven pel carrer Rosselló i el baró per la Diagonal. Les portes, evidentment, són ben diferents. I si l'entrada dels llogaters deixava pas a una escala estreta, la dels aristòcrates era una imitació de les escalinates dels palaus gòtics del carrer Montcada de Barcelona, i fins i tot tenia una font esculpida al seu peu. Evidentment, els preciosos llums de forja decorats amb un drac tan sols els trobem a l'entrada de la Diagonal.

 

Fotografia: Saló dels barons, amb vistes a la Diagonal. Institut Ramon Llull