Un dels esdeveniments més rellevants de la postguerra, a Barcelona, va ser la visita de Heinrich Himmler, el número 3 de l'Alemanya nacional-socialista. En aquesta època, la vida social de la capital catalana reflectia, òbviament, l'aliança entre el franquisme, el nazisme i el feixisme. Això es recorda al llibre Nazis a Barcelona. L'esplendor feixista de postguerra (1939-1945), de Mireia Capdevila i Francesc Vilanova. Un llibre publicat per L'Avenç amb la filosofia d'aquesta revista: oferir de forma divulgativa la història més seriosa. I, en aquest cas, el documentat text de Mireia Capdevila i Francesc Vilanova, pensat per a un públic no expert, es combina amb una tria fantàstica de fotografies.

Himmler amb la Moreneta. Pérez de Rozas. AFB.

Al darrera de Himmler

La de Himmler només va ser la primera d'una sèrie de visites oficials nazis: van arribar a Barcelona membres de la Secció Femenina de les Joventuts Hitlerianes, dels grups esportius de les Joventuts Hitlerianes i dels grups musicals d'aquestes (que fins i tot van oferir un concert al Palau), així com personalitats destacades del règim nazi. Totes aquestes visites van ser el pretext per mostrar l'adhesió del règim franquista al nazisme amb nombrosos actes públics. A la ciutat, de forma recurrent, també es van organitzar actes d'adhesió al nazisme: concerts, exposicions... Aquest llibre fa un repàs exhaustiu a tots aquests esdeveniments. I, malgrat el títol, també fa menció a la presència feixista italiana a Barcelona, que va tenir el seu punt culminant en la visita del comte Ciano, el gendre de Mussolini, que va rebre un bany de multituds a la ciutat. Però també va haver-hi visites d'unitats militars italianes, de grups juvenils feixistes i de personalitats del règim mussolinià. En certa manera les autoritats presentaven aquests actes com l'expiació de la capital catalana pel seu passat esquerrà i catalanista (a la Casa dels Italians fins i tot s'hi va construir una cripta en record dels italians morts al bàndol feixista a la guerra espanyola).

Més enllà del folklore

Els falangistes de Barcelona es van dedicar a donar suport a la División Azul. Ja no eren només declaracions i gestos amables. ES van enviar diverses expedicions de voluntaris que lluitarien amb els nazis i acabarien involucrats en algunes de les més sagnants batalles en territori soviètic. També es van enviar treballadors a Alemanya, per reforçar la indústria de guerra del Reich. El suport era molt més que una salutació. Eren soldats, eren treballadors, i eren bombes, fusells, bales...

Celebració de l'aniversari de Hitler al Palau de la Música Catalana el 1943. ANC, Solidaridad Nacional, La Prensa.

L'altra cara

El llibre no oblida que mentre Himmler era a Barcelona, jueus, resistents i soldats aliats fugien dels nazis a través dels Pirineus. Alguns serien retornats (amb altes probabilitats de que acabessin morts). D'altres iniciarien una peregrinació per camps de concentració, presons i residències, que acabaria amb el seu alliberament o amb el seu confinament fins a la fi de la guerra. I finalment va haver-hi els que, com Walter Benjamin, van preferir suïcidar-se abans de ser lliurats als nazis. Més tard, començarien a arribar italians i alemanys a Barcelona. 

Camp de batalla propagandístic

L'Eix i els aliats van combatre, també, a Barcelona, a través de la propaganda. L'apartat final del llibre analitza els llibres i les revistes que es realitzaven a Barcelona sobre la Guerra Mundial. Es fa un repàs als principals comentaristes polítics, als principals títols publicats, a la publicitat oferta per ells i, fins i tot, als acudits que reproduïen. En realidad, algun efecte devia tenir la propaganda nazi, perquè segons consta a l'epíleg del llibre, a Barcelona va haver-hi moltes mostres de condol per la mort de Hitler. Això sí, tot i que la premsa va informar d'aquestes mostres, no va oferir-ne fotografies. Començava a ocultar-se la vinculació de Barcelona amb el nazisme; com va dir Agustín de Foxá, el franquisme començava a "refer-se la virginitat".

Visió panoràmica

El llibre de Capdevila i Vilanova no aporta res d'essencialment nou, però constitueix un atractiu resum dels esdeveniments viscuts a la ciutat de Barcelona en aquelles dates. Ens ofereix un ampli repertori de les activitats nazis i feixistes realitzades a la ciutat. Però en aquesta obra allò que predomina és el resum d'esdeveniments, i pràcticament no hi ha cap anàlisi d'aquests. A la fi, els horrors del nazisme queden dissimulats al darrera dels concerts, les recepcions oficials i les exhibicions gimnàstiques. Malgrat tot, un llibre que constitueix un esplèndid catàleg d'imatges de la Barcelona hitleriana i que oferirà perspectives molt oblidades de la ciutat.

 

Fotografia de portada: Exposició del Llibre Alemany al Paranimf de la Universitat de Barcelona el 1941. Col·lecció Merletti, IEFC.