La poeta i artista audiovisual Ester Xargay Melero ha mort aquest divendres als 63 anys, segons ha informat l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) a través del seu compte X.
Sempre qüestionant les formes i les normes
Xargay Melero va néixer el 12 d'abril de 1960 a Sant Feliu de Guíxols, va viure tota la seva infància i adolescència a França, tornant a Catalunya quan tenia 18 anys per estudiar Història de l'Art a la Universitat de Barcelona. Formava part del panorama poètic català del tombant de segle, teixint la seva obra i fent moure, des de l'ombra de darrere l'encanyissada, moltes activitats i iniciatives culturals. Conreava també el gènere de l'acció poètica, és a dir, la performance o el happening. Entre la seva obra bibliogràfica, destaquen llibres de poesia com Els àngels soterrats (Cafè Central, 1990); Un pedrís de mil estones (El Mèdol 1992), coescrit amb Carles Hac Mor, amb qui va col·laborar bona part de la seva trajectòria artística, Darrere les tanques (El Tall, 2000) o, més recentment, Eixida al sostre (Arola, 2009) i Desintegrar-se (Meteora, 2019).
Focalitzava el seu talent atacant temàtiques com el capitalisme i el neoliberalisme, el masclisme, la destrucció del medi ambient i la repressió de l'Estat espanyol
"Xargay és una poeta profundament revolucionària. Connecta amb el passat per alterar-lo, capgirar-lo, experimentar-hi", va dir d'ella l'editor Jordi Marrugat. Sempre radical, sempre experimental, en el seu exercici literari, Ester Xargay Melero fugia de tot dogma formal, trencant sempre amb les regles establertes per la poesia convencional i tradicional. Una obra en què focalitzava el seu talent atacant temàtiques com el capitalisme i el neoliberalisme, el masclisme, la destrucció del medi ambient i la repressió de l'Estat espanyol. Més enllà del món de l’art, Xargay també va col·laborar amb mitjans, com ara l’Avui, El Temps, Papers d’Art i Reduccions, i va rebre guardons, com ara el premi Espais a la Crítica d’Art i el premi de poesia Cadaqués a Rosa Leveroni.