El fotògraf René Robert ha mort als 84 anys al mig del carrer a París. El fotògraf va sortir a passejar quan va acabar de sopar el 18 de gener passat, cap a les 9 del vespre. En un moment donat, va caure a terra, va quedar inconscient i ningú no el va ajudar. Finalment va morir d'una hipotèrmia. El dramatisme del fet ha commogut la capital francesa. El periodista Michel Mompontet, que era amic de la víctima, ha informat a la cadena BFMTV dels fets. Segons ha explicat, Robert va quedar estès a terra d'un carrer cèntric des de poc més de les nou del vespre fins a les 6:30 del matí, moment en què un indigent va trucar a emergències per avisar que hi havia un home tirat al carrer.

En el moment que els serveis d'emergències van arribar al lloc dels fets, Robert estava molt greu. A més de les ferides al cap provocades per la caiguda, patia una hipotèrmia severa. I encara que va ser traslladat a urgències, no van poder fer res per salvar-li la vida. "A René Robert, assassinat per la indiferència. Ha mort sol en un carrer transitat de la capital sense que ningú s'hagi aturat i l'hagi socorregut.. i el que aquest tràgic i repugnant final de la vida ens ensenya de nosaltres mateixos. Com és que hem pogut oblidar de què està feta la base de la humanitat?", ha escrit Mompontet a la xarxa. "A l'altura del carrer Turbigo, en el número 89, allà on el fotògraf va estar agonitzant durant 9 hores, hi ha 3 càmeres de videovigilància. Estaven espatllades? Com és que no hi havia ningú darrere les pantalles aquella nit? I a més és un barri on sovint hi ha aldarulls. Ningú no ha vist el cos? On era la Guàrdia Urbana", es pregunta. 

Robert es va fer molt conegut a França per les seves fotografies sobre el flamenc, i també va treballar per a Paco de Lucía i Camarón. El fotògraf va néixer el 4 de març de 1936, a Friburg (Suïssa). Va descobrir la fotografia amb només 12 anys i va acabar molt captivat per ella fins al punt que es va inscriure per un curs de tres anys amb un fotògraf a Lausana. Després va començar a treballar per a una agència de notícies local, però a mitjans dels anys 60 es va traslladar a París buscant noves temàtiques. A la capital francesa es va interessar pel flamenc. Això va fer que acabés retratant els protagonistes del flamenc amb un particular estil en blanc i negre que quedarà per a la posteritat.