El 2023 ha estat un bon any de sèries, tant internacionals com catalanes. Totes elles tenen trets en comú, com que dialoguen amb l’actualitat i aconsegueixen anar més enllà dels clixés dels seus respectius gèneres. Aquests són els millors títols de produccions catalanes que ens ha deixat aquest curs que ara acaba.
Els 10 millors llibres catalans del 2023
Els 10 millors discos catalans del 2023
Les 10 millors cançons catalanes del 2023
Les millors sèries catalanes del 2023
1. Això no és Suècia (3Cat, RTVE Play)
El costumisme és part essencial de les sèries de televisió des dels seus inicis, perquè al capdavall casa amb les pròpies característiques del mitjà: una ficció que ens entra literalment a dins de casa i, per tant, pot crear-nos un addictiu efecte mirall.
Creada i protagonitzada per Aina Clotet, Això no és Suècia demostra, amb un estil tan directe com corrosiu, que en termes de tragicomèdia encara no estava tot inventat
Aquesta és una de les (moltes) virtuts d'Això no és Suècia, creada i protagonitzada per Aina Clotet i que demostra, amb un estil tan directe com corrosiu, que en termes de tragicomèdia encara no estava tot inventat.
2. Selftape (Filmin)
Hi ha dos plans gairebé idèntics a Selftape que serveixen per explicar molt bé el seu discurs. En tots dos veiem les creadores i protagonistes de la sèrie, Joana i Mireia Vilapuig, mentre es posen una cotilla en un rodatge. En un, es fa l’esforç de lligar-ne bé els cordons; a l’altre, s’afluixen perquè caldrà treure-la.
Selftape és un lúcid exercici d’autoficció a partir de l’experiència de dues intèrprets que van conèixer la popularitat en plena adolescència (a Polseres vermelles, concretament) i que han hagut de sobreviure als seus ressons
Aquesta és una de les moltes virtuts d’aquesta sèrie de Filmin: elabora un relat molt punyent prestant molta atenció al detall, afavorint que els matisos expliquin els personatges i el seu context, i parla de coses que massa sovint queden fora de pla quan es tracten temes com la pressió a les actrius, el pes de la fama i la recerca de la identitat. Selftape és un lúcid exercici d’autoficció a partir de l’experiència de dues intèrprets que van conèixer la popularitat en plena adolescència (a Polseres vermelles, concretament) i que han hagut de sobreviure als seus ressons.
3. Terenci: La fabulació infinita (Filmin)
“Al Terenci te l'havies de prendre seriosament d’aquella manera”, ens adverteix de seguida Colita, fotògrafa prestigiosa i amiga íntima del protagonista de Terenci: La fabulación infinita, docusèrie produïda per Filmin.
Quatre apassionants capítols que posen el focus en una infància tan consentida com trista, en una personalitat tan seductora com manipuladora
Quatre apassionants capítols que posen el focus en una infància tan consentida com trista, en una personalitat tan seductora com manipuladora, en un talent literari que es desbordava només a estones, i en una vida sentimental entre la tragèdia grega, o potser egípcia, i el musical de Hollywood.
4. La mirada de la Fiona (3Cat)
Una, que s'ha convertit en una pessimista empedreïda, pensava que tornaria a repetir una experiència de llunyania i cringe quan premia el botó de play de La Mirada de la Fiona (la primera sèrie, cal destacar, que he tingut l'honor de gaudir a 3Cat).
Resulta que al final de la tarda quan, malgrat la ressaca monstruosa, havia vist, un darrere l'altre, absolutament tots els capítols d'una tirada, amb molt de gust vaig acceptar el meu error
Però resulta que al final de la tarda quan, malgrat la ressaca monstruosa, havia vist, un darrere l'altre, absolutament tots els capítols d'una tirada, amb molt de gust vaig acceptar el meu error.
5. El otro lado (Movistar+)
Quasi sis anys després de Mira lo que has hecho, Berto Romero va més enllà, mai millor dit. Perquè amb El Otro Lado hi bolca passions i referents, i els mateixos talent, honestedat, subtilesa, creativitat i cervell privilegiat.
Amb El Otro Lado Berto Romero hi bolca passions i referents, i els mateixos talent, honestedat, subtilesa, creativitat i cervell privilegiat.
I ho fa amb les complicitats de sospitosos habituals: Rafel Barceló i Enric Pardo al guió, Javi Ruiz Caldera (el seu descobridor pel cinema, a la llunyana Spanish Movie i, també, a 3 bodas de más o Anacleto: Agent secret) i Alberto de Toro a la direcció.