El 2023 ha estat d'una efervescència aclaparadora a casa nostra. Un curs excel·lent dominat per les músiques urbanes, però no només. Amb la Banda del pati (la generació dels Tyets, Figa Flawas, Julieta i companyia) al capdavant, aquesta temporada algunes de les millors cançons, aquelles que no hem pogut deixar de cantar, les han firmades artistes catalans. Una lokura d'any. Aquestes són les 10 millors cançons catalanes del 2023.
Els 10 millors llibres internacionals traduïts al català del 2023
Els 10 millors discos catalans del 2023
Les 10 millors cançons catalanes del 2023
1. Julieta, LOKURA
Fins ara, Julieta ha tingut una carrera nodrida. De múltiples col·laboracions i tres àlbums. D'una irrupció gloriosa, Tu juru ju, de balades encertades, de temes poc coneguts i amb potència commovedora, i d'altres de més reproduïts, però una mica fútils. Fins ara. A La nova diva del pop de La banda del pati li faltava un tema definitiu. Una batalla de què fardar: una cançó incontestable dins del gènere per poder rebre el ceptre. Tot rei i tota reina necessiten una gesta cèlebre per ser reconeguts com a tals. Aquesta és LOKURA.
2. La Ludwig Band, El meu amor se n’ha anat de vacances
Ningú no es pot resistir a La Ludwig Band. Tu tampoc. El col·lectiu de l'Espolla publicava recentment el seu tercer llarg, Gràcies per venir, treball en què continuen fent jocs de malabarismes amb el llegat de clàssics com Bob Dylan i Pau Riba, a més de desmarcar-se novament com el grup amb les millors lletres a casa nostra. El meu amor se n’ha anat de vacances és tot això amb l'afegitó del nervi rockístic de Bruce Springsteen.
3. Júlia Colom, Olivera
Júlia Colom es va proposar recuperar les tonades tradicionals mallorquines i dur-les al present. Combinació de tradició i contemporaneïtat de què ha sorgit un dels discos més especials de l'any, Miramar, treball on destaca per sobre de la resta aquesta Olivera.
4. Sílvia Pérez Cruz, Els dracs busquen l'abril
Poques artistes tenen una nòmina de cançons que ens esgarrapen el nostre jo més sensible tan àmplia com Sílvia Pérez Cruz. La cantant, amb aquell xiuxiueig que enamora, ens ha tornat a hipnotitzar amb aquest Els dracs que busquen l'abril, oda a la diada de Sant Jordi amb aroma a havanera escrita durant el confinament i que ara vist la llum dins del disc Toda la vida, un día.
5. Magalí Datzira, Des de la cuina
Una altra de les figures sorgides de la Sant Andreu Jazz Band. La contrabaixista barcelonina va avisar del seu talent amb un parell de singles i ha refermat tot el seu geni amb el seu debut de llarg Des de la cuina, àlbum entre el jazz i el pop, senzill, radiant, tendre, com l'abraçada d'una mare quan estàs malalt. El tema que li dona títol és una llaminadura que estaries escoltant en bucle un d'aquells dies en què necessites que algú et digui que t'estima.
6. 31Fam, FUNERAL
Incontinents, 31 Fam ha publicat dos àlbums aquest curs, BONA FE i X SI ENS VEIEM EN UNA ALTRA VIDA, així, en majúscules, com volent deixar ben clar que són molt grans. Els dos treballs defugen del totxo i un altre totxo, encara que el contingut sigui –ho has endevinat– ciment, pasta de juntes i falques. Més foscos, igual d'exquisidament immadurs, FUNERAL (sí, també amb majúscules), és la seva particularíssima cançó a morts per celebrar la vida.
7. Socunbohemio, El conte que mai s'acaba
La música bona no existeix. Existeixen els adolescents, els joves, els pares. Els enterats, els esnobs, –variant l'ordre– els mediocres. I els idiotes que separen per música bona i dolenta. Els que estan oberts que els expliquin contes, mentides múltiples, i els que no. Els que es poden emocionar amb Socunbohemio –cantautor i estudiant de física català després de l'etiqueta, veintipoquíssimes primaveres– i el seu pop costumista i nostàlgic. Els que s'emocionen amb El conte que mai s'acaba.
8. Maria Jaume, Ressaca a sa platja
Ens va hipnotitzar amb el seu àlbum de debut, aquella llepolia de folk pop amb producció nostàlgica que va ser Fins a maig no revisc. Amb el seu segon disc, Voltes i voltes, la mallorquina Maria Jaume volia créixer, expandir-se a altres territoris sonors. La recerca no va ser reeixida, però tampoc infructuosa, perquè sense aquella col·lecció de cançons no hauria arribat un single com aquest Ressaca a sa platja, tema lluminós tot i la ferida emocional de la seva lletra. Dolça enyorança amplificada per la seva reminiscència a l'italodisco. Quines ganes d'escoltar el seu nou elapé!
9. Figa Flawas, MUSSEGU
El hype del curs, els nous al col·le de la banda del pati. 2023 ha estat l'any de l'eclosió de Figa Flawas, tot i que amb cert efecte gasosa. De més a menys, els seus últims senzills denoten cert esgotament d'idees, massa pressa per tornar a formular el hit total. Un trencapistes imbatible com va ser aquell MUSSEGU amb què van iniciar la temporada amb la mateixa efervescència i solvència amb què el Girona de Michel s'ha situat al capdavant de la lliga.
10. Hereus del Beat, Big Mac
Això és hip-hop clàssic. Amb soul, funky i tal. Per això es diuen Hereus del Beat. És la nova droga que ha sortit al mercat. Hits from the bong.
El fenomen del 2023
The Tyets, Coti x Coti
Ens ho podíem esperar, però no arribant a aquestes cotes. The Tyets han estat els protagonistes indiscutibles del curs, els capitans de l'equip de la Banda del pati. El seu darrer àlbum, Epic Solete, notable conjunció de pop i música urbana, ha batut tots els rècords possibles d'un disc català: milers de reproduccions a plataformes, gires internacionals... El més important, però, és que es tracta d'un disc curull de temes incontestables, i entre aquests, un Coti x Coti, que, amb la seva picada d'ull a la sardana, s'ha convertit el nou himne oficiós del país, ballant-se a places i festivals, a festes de finals de curs i a sessions a sales com l'Apolo.