Si el 2023 no ha estat un gran any de grandíssims discos internacionalment, la cosa millor substancialment a casa nostra. Amb una escena en expansió, el curs ha estat divers i prolífic. I tot i que el panorama està dominat per la música urbana, el top d'aquesta llista confeccionada per la redacció de Revers, el dominen les bandes de guitarres i les artistes que beuen de la tradició. Aquests són els 10 millors discos catalans del 2023

Els 10 millors llibres internacionals traduïts al català del 2023


Les 10 millors cançons catalanes del 2023


Els 10 millors discos catalans del 2023

1. Júlia Colom, Miramar 

JULIA COLOM / Foto: Montse Giralt
Miramar, de Júlia Colom és el millor disc de l'any / Foto: Montse Giralt

Júlia Colom publicava mesos enrere Miramar, disc de debut en què es presenta unit el cant tradicional mallorquí amb l’electrònica més actual. Ser el millor disc publicat a casa nostra aquest 2023, a més del seu debut de llarg, no ens ha agafat del tot per sorpresa. El 2020 Colom va protagonitzar el documental Sempre dijous, dirigit per Joan Porcel, on es retrata la voluntat de la cantant d’anar a la recerca i recuperació de melodies tradicionals mallorquines, documentant paral·lelament l’inici de la seva carrera musical. Així, Miramar ens transporta a aquest folklore amb tres cançons de la Mallorca preturística. La resta és de collita pròpia: plasmant la dualitat i convivència tradició-innovació. Una meravella.

2. Mujeres, Desde flores y entrañas

Mujeres s'havien pres un temps. Havia arribat l'hora d'analitzar en quin punt estaven com a grup i (diria més) com a persones. Com a banda, com a col·lectiu, sumen ja sis discos i tenen una premissa: no deixar d'aprendre. I com més comparteixis amb els teus, millor t'anirà a la vida. El trio català està més cohesionat, són més perfeccionistes, tenen molta ambició. Això sí, no perden l'oremus, toquen amb els peus a terra. El resultat a tot això és Desde flores y entrañas, un total de disset cançons que tenen una clau: cada una d'elles amaga un detall, una sorpresa. I com amb ells tot queda en família, el pla ara mateix és perfecte i immillorable.

3. Cala Vento, Casa linda

Les coses s'han de dir pel seu nom: sense Cala Vento (ni Nueva Vulcano, ni Mujeres, ni Sidonie) a Catalunya no tindríem rock. Déu salvi els empordanesos i els pedals de distorsió. Sorgits ara fa gairebé una dècada seguint el rastre de les bandes de l'escuderia BCore: els The Unfinished SympathyBullit, els ja citats Nueva Vulcano, etc...  Joan Delgado (veu i bateria) i Aleix Turón (voz i guitarra) ens van captivar amb la seva fórmula infal·lible de rock vitamínic de ritmes polièdrics i melodies incontestables. Proposta que han anat elevant a la seva màxima potència disc rere disc fins a arribar a Casa Linda, el seu quart treball. Un àlbum, que delectarà a seguidors i malalts de bandes com Weezer o Foo Fighters, amb els peus al rock alternatiu i la mirada als grans estadis. Sempre jugant amb les seves pròpies regles (ells van fent des del seu quarter general a l'Empordà, base d'operacions on tenen el seu estudi de gravació i el seu segell discogràfic: Montgrí), Cala Vento ja figuren entre l'elit del rock estatal (tot sovint amb més reconeixement fora de Catalunya que a casa).

4. The Tyets, Epic solete

Èpic solete és un treball de pop urbà rodó com l'astre rei. Una obra desacomplexada que ressona a reggaeton i sardana que els ha certificat com una de les propostes més fonamentals de la nostra escena musical actualment. "De l'1 al què, que ho peten?", ens preguntàvem quan els vam entrevistar el passat mes de març. No cal dir que vam guanyar l'aposta. The Tyets ho ha petat aquest 2023 i molt. 

5. La Ludwig Band, Gràcies per venir

Entrevista La Ludwig Band02   Carlos Baglietto (1)
La Ludwig Band han passat a la posteritat amb Gràcies per venir. / Foto: Carlos Baglietto

“Un disc queda per a la posteritat, és molt diferent d’un directe, on t’exposes durant una hora i mitja, i t'adones d’un 10% del que està passant”, ens deien La Ludwig Band quan els vam entrevistar coincidint amb la publicació del seu tercer elapé, Gràcies per venir. I per la posteritat ha quedat un àlbum que beu del rock tradicional de referents com Bob Dylan, Pau Riba o, en aquesta ocasió, també i molt directament de Bruce Springsteen, i amaga, com és habitual en ells, algunes de les millors lletres escrites per un artista nostrat en molt de temps. Gràcies a vosaltres per un disc com aquest.  

6. Adriano Galante, Toda una alegría

Impuls creatiu de Seward, un dels col·lectius més fascinants del nostre ecosistema sonor, Adriano Galante ha debutat aquest 2023 en solitari amb el disc Toda una alegría. Un treball hipnotitzant en què s'allunya de les declinacions rockístiques per amarar-se del folklore, del flamenc als sons tradicionals de l'Amèrica del Sud. Tota una alegria poder gaudir de discos com els de Galante. 

7. 31Fam, X SI ENS VEIEM EN UNA ALTRA VIDA

 Els rapers catalans s'han convertit en uns grans caps de l'obra vista. No deixen mitgeres sense cobrir amb algun material noble. Així ho demostra de nou X SI ENS VEIEM EN UNA ALTRA VIDA, la seva última novetat, plena de produccions rellevants, variades i molt convincents. Un disc que fuig del totxo i un altre totxo, encara que el contingut sigui –ho has endevinat– ciment, pasta de juntes i falques. Un cinquè àlbum del que estan orgullosos i que –diuen– els representa: volen evolucionar. Check 

8. Crim, Cançons de mort

De Tarragona al món a cop de punk rock sense concessions. Crim són una de les nostres bandes més internacionals (potser la que més, tot i que aquí encara són uns grans desconeguts per a la gran majoria), estatus assolit gràcies a la consistència de referències com aquest Cançons de mort, el seu quart elapé. Punk, punk, i més punk, sulfurós i rabiós. Com un clau rovellat perforant-te la planta del peu fent-te xisclar que en aquest món encara hi ha molta merda per netejar. 

9. Aitana, Alpha

Té mèrit reivindicar, i sobretot dotar de qualitat sonora, una època que no vas viure. L'últim disc d'Aitana segueix embastint una comercialitat pròpia: pildorades de tres minuts però convivint amb sons dels anys 2000. Un gir cap al ritme que ha fet evolucionar els directes cap a la coreo i el ritme.

10. Clara Peya, Corsé

Entrevista Clara Peya, cantant i pianista02   Carlos Baglietto (2)
Clara Peya, la bellesa de la imperfecció. / Foto: Carlos Baglietto

Clara Peya ha enregistrat tretze discos i cap d'ells baixa del notable. Corsé és una nova mostra de la seva particularíssima visió artística, música que sempre amaga un rerefons de consciència social i ideològica. Aquest Corsé que estreny justament és un cant a la llibertat i una crítica a la perfecció. Tretze cançons, que per moments poden recordar la subtilesa de coetanis com John Hopkins o Anohni, en què s'ha fet acompanyar de tretze vocalistes com, entre d'altres, Sílvia Pérez Cruz i Albert Pla.

Altres 10 discos catalans del 2023 que també hauries d'escoltar

-Carles Belda, Ciclisme aborigen - Vol. 1
-Galgo Lento, Martinet
-Josep Xorto + The Congosound, Ocells com tu
-Magalí Sare & Manel Fortiá, reTORNAR
-
Maria Hein, Tot allò que no sap ningú
-
Marina Herlop, Nekkuja 
-
Renaldo & Clara, La boca aigua
-Sandra Monfort, La mona
-Sílvia Pérez Cruz, Toda la vida, un día
-Ven'nus, Bocaterrosa

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!