El periodista, historiador, escriptor i col·laborador d'ElNacional.cat Jaume Clotet (Barcelona, 1974) ha presentat aquest dimarts L'espasa del rei (Columna), novel·la que tanca la trilogia iniciada amb La calavera de l'apòstol, que va continuar després amb La Germandat de l'Àngel Caigut (Premi Josep Pla 2024). Precisament l'èxit d'aquest darrer volum ha convençut l'autor a completar el cercle amb aquest nou llibre, amb una trama que connecta amb els dos anteriors. Les obres de Clotet busquen revalorar el passat mític català i s'emmarquen dins el thriller històric, gènere en el qual l'autor s'estableix com un dels escassos referents en llengua catalana amb aquest nou llançament. La mitologia medieval del país és la matèria primera d'una trama que, en aquesta ocasió, gira al voltant d'una espasa tant ancestral com real, propietat del rei Jaume I i que es guarda al Musée de l'Armée de París. En una ocasió, l'espasa va viatjar per una exposició temporal al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), a Barcelona, i en Clotet la va poder contemplar. "És una espasa amb poder màgic, qui la fa servir guanya qualsevol batalla, per això havia estat prohibida en duels", explica l'escriptor. Aquest element, que és recurrent en la mitologia catalana, "mai ha aparegut com a element de ficció en una novel·la".
Les novel·les de Clotet beuen de la riquesa de la mitologia catalana i miren de fer descobrir al lector mites i llegendes al voltant de llocs que tenen a la vora, però que pràcticament desconeixen. Per posar un exemple, l'escriptor parla de "la porta de l'infern" que situa en l'església de Sant Pere de Lavern, al Penedès. Un detall que l'autor ha descobert gràcies a una llibretera de Vilanova i la Geltrú i que integra en el seu món literari, on fa diversos salts en el temps i canvis d'escenari que el porten des de Montserrat, a París o Roma. Molts elements "nostrats" fan possible que l'autor aixequi una novel·la que també es proposa "contribuir a crear comunitat i identitat". "No molta gent de cas nostra en parla", lamenta, subratllant que hi ha un buit en llengua catalana pel que fa al gènere que conrea. "No per res, a casa nostra tendim a conrear uns gèneres i no uns altres, a altres països això no passa". Clotet assegura que li està "bé" que algú el pugui comparar amb Dan Brown, però defensa que si els escriptors d'aquí es dediquessin més a aquest gènere no hi hauria necessitat que el públic local hagués d'anar a buscar històries de fora.
Del 'thriller històric' a l'humor?
Clotet, que es descriu com un escriptor metòdic, assegura que ha treballat amb la pressió del calendari fixat perquè és com més li agrada fer-ho. "No sé fer-ho sense tenir un termini fixat", confessa. Idees per al llibre no n'han faltat, que han requerit a posteriori un procés de documentació històrica i, finalment, s'ha enfrontat a "la part de debò, la dura: escriure". Ara bé, aquí l'autor també explica que aquesta no és una tasca que li resulti particularment carregosa, més aviat el contrari: ho gaudeix. Com a autor es defineix com qui aplega històries i les fa encaixar com "un trencaclosques" en una novel·la on l'acció és sempre trepidant: "M'agrada que passin moltes coses". Satanàs, dimonis de l'infern, papes, monjos de Montserrat, mosses d'Esquadra, cavallers i reis desfilen per les pàgines de L'espasa del rei, obra on conviuen trames ambientades des de segle X fins a temps més actuals. Els personatges de la trilogia, però, Clotet els dona per amortitzats i, malgrat confessar que vol tornar aviat a la novel·la històrica, espera fer-ho amb noves figures. La seva ambició passa també per explorar nous gèneres i avança que potser podria endinsar-se en la novel·la d'humor, que té clars referents en autors britànics, però amb pocs exemples en el marc de la literatura catalana.