L’escriptora xilena Isabel Allende, establerta des de fa anys a Califòrnia, ha assegurat que abandonarà els Estats Units si el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca precipita un escenari autoritari. “Mentre pugui, viuré als Estats Units perquè aquí hi ha el meu fill, la meva nora, els meus gossos i el meu marit. En aquest ordre”, ha afirmat durant la presentació simultània en espanyol de la seva nova novel·la Mi nombre es Emilia del Valle aquest 20 de maig. “Però si arriba el moment que la cosa es posa color de formiga, com crec que s’hi posarà, me n'hauré d'anar. No vull viure en una dictadura. No vull viure en un govern autoritari”, ha sentenciat.
Allende ha recordat que ja va haver de marxar del seu país natal per evitar viure “amb por” sota la dictadura militar xilena, un exili que la va portar a Veneçuela l’any 1975, on va viure durant tretze anys i on va iniciar la seva trajectòria com a novel·lista amb la publicació de La casa de los espíritus, el 1982. “Per això me’n vaig anar de Xile, no voldria tornar a tenir aquesta experiència de començar de zero. Però si arriba el moment, és clar. No em sento tan vella com per no poder començar de nou”, ha admès. L’autora ha denunciat els atacs a les institucions nord-americanes malgrat l’existència d’una “gran oposició” a Trump i ha reiterat que si algun dia es veu obligada a viure “callada” o amagant-se, no dubtarà a marxar. Si aquest escenari es materialitzés, ha avançat que es veuria residint al sud de Xile o a Espanya.
Allende també ha lamentat l’auge del sentiment “antiimmigrant” arreu del món, però especialment als països que, com els Estats Units, “han estat fets per migrants”. L’autora ha denunciat la “generalització absurda” que associa els llatins amb delinqüència i violència, i ha reivindicat la contribució dels immigrants al país: “Hi ha milions d’immigrants als Estats Units i som els que contribuïm amb els impostos, amb la cultura, amb la feina. Tots els serveis als Estats Units estan en mans de migrants”. En aquest context, Allende ha alertat del perill que representa el “nacionalisme cristià blanc” que promou Trump i ha defensat que la veritable “riquesa” nord-americana rau en la seva diversitat.
“M’interessen les veus silenciades”
A Mi nombre es Emilia del Valle, Allende s’endinsa en la guerra civil xilena del 1891 a través dels ulls d’una jove periodista —una “dona forta” que ja apareixia a La casa de los espíritus com a membre de la saga Del Valle— per evidenciar els paral·lelismes amb el cop d’estat del 1973. L’autora rescata figures oblidades com les dones cantineres, protagonistes silenciades que no figuren ni als documents militars ni als llibres d’història. “No hi ha un sol nom a la història (…) Quan faig una història m’interessen les veus silenciades i només els homes figuren. Em fa ràbia”, ha declarat. També ha confessat que, malgrat que Madrid li ha aportat moments positius, la ciutat li desperta records dolorosos vinculats a la seva filla Paula —protagonista de la novel·la homònima—, que va emmalaltir greument de porfíria i va entrar en coma en un hospital madrileny.