'Història i poder del mètal català': quan la música extrema parla la llengua de casa

L’any 1985, els barcelonins Tro publicaven una maqueta titulada Gossos de carrer, en què agrupaven composicions dels seus darrers tres anys i, sense saber-ho, es convertien en la primera banda a publicar un disc de heavy-metal català instrumental. Des de llavors, almenys 500 bandes han continuat construint —sense saber-ho— l’escena metàl·lica del país. Totes elles apareixen a l’enciclopèdic Història i poder del mètal català (Enderrock Llibres), que més que un llibre és “un moviment”, segons els seus autors. Tot comença amb un fil de Twitter (ara X) amb l’únic objectiu de difondre música potent feta a casa. “M’interessava molt la divulgació, de qualsevol cosa, i aquella xarxa social em semblava una bona manera d’arribar a molta gent”, recorda Eduard Cremades, qui ràpidament va pensar en el seu amic Dani Morell, i aquest últim va incorporar Dani Farrús a l’equip. Junts van crear una llista prèvia, amb la idea d’ajuntar unes 50 bandes de diferents èpoques. “Estàvem oberts a afegir-ne alguna més a partir de la col·laboració de la gent, però mai vam pensar trobar-ne tantes”, admeten.

🤘Catalunya és un país heavy metal

Hem trobat una memòria molt fràgil, amb bandes que no tenen clar l’any en què van començar a assajar plegats

En sis mesos van arribar a reunir fins a 500 bandes de metal i qualsevol de les seves múltiples variants amb almenys una cançó en català. I encara continuen descobrint bandes que s’afegeixen a la llista per la repercussió que ha tingut el volum Història i poder del mètal català, un projecte que ràpidament va comptar amb el suport de l’editorial Enderrock Llibres, també responsable de títols com Canet Rock. Mig segle de música i follia i L’estaca. Crònica d’una cançó sense fronteres, entre d’altres. “El fil ens semblava una cosa massa efímera i vam pensar que estaria bé que en quedés alguna cosa escrita per sempre, que es pogués consultar a les biblioteques”, subratlla Morell. Més enllà del format, l’objectiu era (i continua sent) difondre, visibilitzar i, en definitiva, reivindicar. “Això també és història i demostra que hi ha molta més música, alternativa i underground, de la que podem escoltar a la radiofórmula o de la que ens mostren els algoritmes de plataformes com Spotify”, afegeix Morell, qui no descarta fer créixer el projecte amb una web amb agenda de concerts i entrevistes o un pòdcast. De moment, continuen molt actius a xarxes socials com Instagram i Twitter (@metalcatala), on acumulen diversos milers de seguidors… i pujant.

No tota la música en català és igual

L’esforç del llibre a sis mans ha estat titànic, i el principal repte van ser les llacunes mentals dels mateixos protagonistes, que vint, trenta o quaranta anys després no recordaven exactament la seva història com a banda, com explica Morell: “Quan van començar a tocar no tenien cap voluntat d’autobiografiar-se, no eren conscients que allò que feien era història. Eren xavals que prou feina tenien component, tocant els seus instruments, pensant en la manera d’aconseguir diners per gravar una maqueta o un disc… Per això diem que ens hem trobat una memòria molt fràgil, amb bandes que no tenen clar l’any en què van començar a assajar plegats”. La repercussió mediàtica del llibre també va agafar per sorpresa els artífexs del volum, el títol del qual ret homenatge a una altra obra cabdal com Història i poder del rock català, de Jordi Sierra i Fabra, de 1976, marcat per l’auge del rock progressiu i el rock laietà. Per a Cremades, la clau de l’interès suscitat és el català, molt més que el gènere musical. Amb tot, afegeix, “està bé que es vegi que no tota la música en català és igual, que no tota és com la que veiem als grans aparadors”. A això, Morell afegeix: “No és el millor moment per al metal en general i tampoc és el millor moment per al català com a llengua, ho sabem per les enquestes, però és el millor moment per al metal en català”. Una altra mostra de l’auge del gènere és l’aparició a l’escena de Catalunya Triomfant, un festival inèdit que en la seva primera edició aquest 11 de setembre inclourà algunes de les bandes més rellevants del metal en català com Vidres a la Sang, Ósserp, Assot, Siroll!, Udol i Bocc. “El cartell és una autèntica passada perquè inclou bandes molt talentoses i amb molt de múscul. Engloba força bé els diferents gèneres, encara que potser trobo a faltar alguna proposta més black, com Foscor, i alguna més tirant cap al grindcore, com Tibosity, però això ja són gustos personals”, comenta Cremades, qui es declara fan absolut de “la devastació sonora” que ofereix Ósserp.

Està bé que es vegi que no tota la música en català és igual, que no tota és com la que veiem als grans aparadors

“Quan ens van comentar el cartell, ens va semblar brutal perquè mai s’havia fet una cosa així i menys en una sala com la Paral·lel 62”, afegeix Farrús, qui només troba a faltar més dones entre les bandes confirmades, cosa que espera que pugui canviar en pròximes edicions. “No es tracta de complir quotes i posar bandes amb calçador —continua—, realment hi ha bandes amb dones i de molta qualitat”. Els tres autors del llibre tenen molt clar que el llibre, que inclou referències de més de 1.200 discos amb almenys un tema en català, quedarà feliçment obsolet en qüestió d’anys, si no de mesos. Hi haurà més discos de les bandes ressenyades en aquest primer volum i segur que sorgiran nous projectes. “Hem rebut amenaces de gent dient que no fem una reedició amb afegits perquè se l’hauran de comprar una altra vegada”, diuen entre rialles.