Alfredo González-Ruibal és un arqueòleg gallec, adscrit a l'Institut de Ciències del Patrimoni (Incipit) del CSIC. Ha realitzat nombrosos estudis sobre guerres, colonialisme, dictadura i capitalisme als segles XX i XXI. Moltes de les seves investigacions i excavacions giren entorn de la guerra civil i a la dictadura franquista, encara que també ha realitzat investigacions sobre el colonialisme a Etiòpia i sobre la dictadura al Brasil. Ha vingut a Barcelona per assistir, com a ponent convidat, a "Reflectint el futur", el 24è Congrés de l'Associació Europea d'Arqueòlegs.

Què ha vingut a explicar aquest congrés?

He donat una conferència plenària sobre les relacions entre arqueologia i política, perquè en aquest moment la situació és complicada. Amb l'auge de la ultradreta als Estats Units, a Anglaterra, a França i a Espanya, ha canviat molt el món. I el model amb que funcionava abans l'arqueologia, basat en el diàleg i en el consens, ja no funciona. Estem en una societat molt polaritzada, i l'arqueologia ja no pot flotar, ha de prendre posició política, i això implica entrar en conflicte amb la gent. Jo vaig posar com a model l'arqueologia de la guerra civil i de la dictadura, perquè és impossible fer arqueologia sobre aquest període sense entrar en conflicte, com es veu en el cas del Valle de los Caídos. La gent està molt polaritzada, i facis el que facis entraràs en conflicte amb algú. Quan a Espanya hi ha gent que defensa Franco, no pots esperar que tots parlem el mateix idioma.

fossa comuna soldats guerra civil - acn

Excavació de fosses de la guerra civil. Foto: ACN.

És impossible fer arqueologia de la guerra civil sense entrar en conflicte

En què consisteix aquest congrés?

És un gran congrés que cobreix tots els temes d'arqueologia imaginables, des del paleolític inferior fins a l'actualitat, i encara que es titula d'arqueòlegs europeus, es presenten treballs sobre arqueologia de tot el món. És una reunió professional que s'obre a totes àrees. És un punt de trobada dels especialistes, que és tot un referent en el nostre camp.

L'arqueologia sembla que és una ciència que avança a tot ritme. En quina mesura s'ha beneficiat últimament dels avenços tecnològics?

Realment l'arqueologia, dins de les humanitats, és una de les ciències més capdavanteres, perquè depenem molt de les ciències naturals i hi hem de ser molt al dia del que es fa en altres camps, com en química o en genètica... I les tècniques que utilitzem són les penúltimes que utilitzen els nostres col·legues de ciències pures, com els estudis sobre l'ADN o sobre els isòtops estables, que ens són de gran utilitat.

Quina importància té avui l'arqueologia com a eina de divulgació del passat i d'atracció de turisme?

L'arqueologia cada cop és més utilitzada en accions de divulgació històrica. Això té una part positiva. L'arqueologia ajuda a la gent a conèixer el passat d'una forma activa, amb un contacte directe amb ell. Però també té la seva part negativa. D'una banda, la sobrecàrrega de turistes perjudica els jaciments; per una altra, hi ha una certa tendència a trivialitzar el passat, a convertir els jaciments arqueològics en parcs d'atraccions. Competeixen entre ells per atreure més turistes...

Una fossa comuna amb 40 persones amb una bala al cap és una dada molt evident, que no pots ignorar

1280px Spanish Civil War Mass greu Estépar, Burgos Mario Modesto Mata viquipèdia

Excavació d'una fossa de la guerra civil a Estépar (Burgos). Foto: Mario Modesto Mata.

Quina importància té l'arqueologia en un temps en què la memòria és més discutida que mai?

En el meu cas, en l'estudi de la guerra civil i el franquisme, l'arqueologia ha tingut un paper molt rellevant a l'hora d'oferir proves de la repressió. I està complint fidelment això, ja que ofereix dades molt incontestables. Una fossa comuna amb 40 persones amb una bala al cap és una dada molt evident, que no pots ignorar. Però l'arqueologia també pot participar en debats de memòria històrica sobre coses no tan recents: l'esclavitud, el colonialisme... Són fenòmens que han existit, que ja no existeixen, però que tenen conseqüències en el present. I l'arqueologia pot ajudar a explicar-ho.

Vostè es va dedicar a excavar fosses comunes de la guerra civil. Com està, a nivell estatal, la problemàtica dels morts a les cunetes?

Jo vaig excavar fosses de represaliats el 2012, participant en les exhumacions del camp de concentració de Castuera, a Badajoz. Allà hi vam trobar els cossos d'unes 200 persones. Ara la situació està aturada, en una certa transició. S'espera que el PSOE reactivi el tema de les exhumacions després de 6 anys d'un buit en absolut, en què el govern espanyol no ha donat suport a les exhumacions ni a les reivindicacions dels familiars.

Vostè va tenir un incident fa algun temps al Valle de los Caídos. Què li va passar?

L'any passat vaig visitar el Valle de los Caídos amb un grup d'estudiants americans, i quan vaig passar per la tomba de Franco, vaig veure que un senyor dipositava un ram de flors, feia la salutació feixista i continuava caminant. Això vulnerava la Llei de Memòria Històrica, perquè el que va fer aquest senyor era un homenatge polític a Franco. Davant de la inacció dels guàrdies, jo vaig treure el ram de flors i el vaig deixar en una cadira. La guàrdia que era allà em va venir a donar sermons sobre l'actitud que cal tenir al Valle de los Caídos, i fins i tot em va dir que si no m'agradava Franco que no hi anés. Em va sorprendre que treballadors del Patrimoni Nacional tinguessin una visió tan equivocada del que hauria de ser el Valle de los Caídos segons la llei. Encara que no s'equivocaven a la pràctica, perquè el Valle, avui, és això, un monument d'homenatge a Franco. Al final, em van fer fora. Curiosament la persona que va infringir la llei va seguir la visita sense cap tipus de problema.

Ciutadans mostra un desconeixement de la història increïble

Quina opinió li mereix la proposta de Ciutadans de convertir el Valle de los Caídos en l'Arlington espanyol?

Revela un desconeixement de la història increïble. La història dels Estats Units i la d'Espanya són molt diferent. La forma en què s'han resolt els conflictes civils és molt diferent als dos països. La política de reconciliació de Lincoln, al final de la Guerra de Secessió, no té cap relació amb el que va fer Franco al final de la guerra civil. I la forma en què s'han tractat els caiguts en les guerres d'Estats Units no té res a veure en com se'ls ha tractat a Espanya. Voler fer un Arlington sense resoldre els conflictes del passat implica blanquejar la història, provar de tancar-la en fals.

I què en pensa de la proposta de Pedro Sánchez?

Evidentment, cal dessacralitzar el Valle de los Caídos i fer-ne una transformació radical. Però convertir-lo en un cementiri civil no és una solució. No deixa de ser una normalització d'una cosa que no és normal. El Valle és una fossa comuna creada per un dictador. No hi valen les mitges tintes. Cal prendre mesures radicals.

El Valle de los Caídos és un paisatge de poder tremend, sofisticat, molt ben concebut... S'ha de pensar en com transformar això

vall dels caiguts acn

Foto: ACN.

Què hi faria vostè?

Crec que s'haurien de fer bastantes coses. Seria necessari fer una cosa creativa, molt contundent, a càrrec de bons artistes o arquitectes. S'ha de trencar l'impacte visual que té ara. El Valle de los Caídos és un paisatge de poder tremend, sofisticat, molt ben concebut... S'ha de pensar en com transformar això; no és fàcil transformar un monument així. És necessària una ruptura del discurs, però també una ruptura física. A més de l'element visual, hi ha un element discursiu, sobre la història del Valle, que ha de ser construït pels sociòlegs, pels arqueòlegs, pels historiadors, pels historiadors de l'art, pels antropòlegs... S'ha de crear un relat diferent que posi més el focus en la repressió, en la megalomania de les dictadures, en els treballs forçats...

I que s'hauria de fer amb els morts?

El Valle de los Caídos és una fossa comuna disfressada de monument de glorificació al dictador. És una fossa comuna, però no veiem la fossa: només hi veiem l'arquitectura monumental en honor de Franco. S'hi haurien de visibilitzar els morts, com s'ha fet a Cambodja, a Ruanda, a Etiòpia... Veure els ossos compleix una funció pedagògica. Franco no volia que veiéssim els ossos, el crim que fonamentava el seu règim. El que s'ha de fer és exposar el crim: treure els ossos a la llum.

L'arqueologia podria servir per donar a conèixer la cara sinistra de l'imperi espanyol, com la de qualsevol imperi

Vostè també ha treballat un tema molt més oblidat, l'arqueologia colonial. L'ha practicat a Etiòpia, però sembla mentida que no s'hi ha treballat aquest tema en el cas espanyol, per exemple, al Rif...

Fa anys que penso en organitzar un projecte sobre l'arqueologia del colonialisme espanyol al Nord de l'Àfrica. No s'ha fet. I ara és urgent: quan es fan defenses de l'imperi espanyol, s'ha de mostrar-ne l'altra cara. Quan hi ha glorificacions de l'imperi, molt franquistes, s'hauria de fer una crítica de l'imperi que arribés a la gent... I l'arqueologia podria servir per donar a conèixer la cara sinistra de l'imperi espanyol, com la de qualsevol imperi. A més a més, l'arqueologia del colonialisme al Rif serviria també per fer també una arqueologia de la guerra civil espanyola... Perquè allà hi ha l'embrió del que després vam patir a la Península.

L'arqueologia a començaments de segle XX, especialment al món colonitzat, tenia més de col·leccionisme de tresors que d'investigació al servei de les societats de la zona. Quina relació té actualment l'antropologia amb les societats del lloc on s'excava?

La pràctica i la mentalitat dels arqueòlegs ha canviat radicalment. Un arqueòleg del 1900 no es reconeixeria en un del 2018. Ara som molt més conscients del que és tractar amb altres cultures, amb les antigues colònies... El treball ara és molt més respectuós amb les comunitats, s'intenta col·laborar-hi... Actualment es tracta de construir nous relats, més sensibles a les realitats locals. Les coses han canviat molt.

 

Fotografia de portada: Rui Gomes Coelho.