42 anys després de la seva espectacular inhumació, el cadàver de Franco serà retirat del Valle de los Caídos. Però la polèmica sobre el monument feixista continua viva. El memorial de Cuelgamuros no es convertirà, automàticament, en un espai democràtic. Tot i que es vol presentar com un monument a la reconciliació entre els espanyols, aquest és un espai dissenyat pel franquisme "per perpetuar la memòria dels que van caure a la nostra gloriosa Croada", com deia el seu decret de creació, de l'1 d'abril de 1940. És la major fossa comuna de l'Estat, convertida en una eina d'exaltació del franquisme. El monument, amb o sense el cos del dictador, continua vulnerant nombrosos aspectes de la llei de memòria històrica del 2007. "L'exhumació de Franco clamava al cel", explica l'historiador Ricard Conesa, expert de l'EUROM, l'Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la UB. Però afegeix, més críticament: "El cadàver de Franco ha eclipsat la resta de problemes al voltant del Valle de los Caídos i no veiem que el govern espanyol s'hi hagi posat". I conclou: "Allò que és més sorprenent és que un monument com aquest hagi pogut sobreviure quatre dècades en una societat que es diu democràtica".

Les tombes dels republicans

El franquisme va dissenyar el Valle de los Caídos com una gran tomba per als morts del seu bàndol (els anomenats, a l'època, "Caídos por Dios y por España"). Més tard, per omplir la basílica, van decidir portar-hi cadàvers dels dos exèrcits. Republicans o franquistes van ser enterrats sense el consentiment de les seves respectives famílies. En alguns casos, ni tan sols se'ls va notificar que es retiraven els cossos de les seves sepultures. De fet, va haver-hi un gran descontrol en els enterraments. Al registre només hi figuren 33.847 persones (de les quals tan sols 21.423 identificades), però és possible que el nombre de cadàvers sigui més gran. Molts d'ells procedien de fosses comunes i no van ser identificats abans de ser enterrats. Les famílies de molts republicans han denunciat que no volen que els seus familiars continuïn al Valle i n'han exigit l'exhumació. A alguns fins i tot els jutges els han donat la raó. Però des de fa tres anys una família n'espera la retirada de les restes del seu parent, amb la sentència judicial al seu favor, davant l'obstaculització del prior de la basílica. De fet, segons els experts, els columbaris on es guarden les restes dels morts han patit molts danys per filtracions i hi ha cadàvers que no es podran identificar mai. Però demanen que el govern espanyol destini recursos a aquesta tasca, tal com d'altra banda li exigeix l'ONU, que continua criticant l'alt nombre de fosses comunes amb represaliats polítics a Espanya.

José Antonio, homenatjat

Al Valle de los Caídos s'hi han anat succeint actes quotidians d'homenatge al dictador i a la dictadura. És freqüent veure-hi gent amb banderes feixistes, es realitzen ofrenes florals a la tomba de Franco, s'entonen cants ultradretans, s'han realitzat misses d'exaltació del franquisme... I en un lloc destacat de la basílica, davant de l'altar, hi és enterrat José Antonio Primo de Rivera, el fundador de Falange Española. Per ara no s'ha discutit la retirada de les seves restes, tot i que continuen rebent homenatges periòdics. Els experts en memòria històrica demanen que la família se'n faci càrrec per enterrar-lo en una tomba privada.

protesta ultra Valle Caidos EFEActe feixista al Valle de los Caídos. Foto: EFE.

L'oblit dels presos polítics

El Valle de los Caídos va ser construït, bàsicament, mitjançant el treball dels presos polítics. Als vençuts de la guerra civil se'ls commutaven part de les seves penes si contribuïen a la construcció de la tomba del dictador. Les condicions de treball eren crítiques, i molts treballadors van morir en les obres. A desgrat de tot, a la basílica a dia d'avui no hi ha cap record per a les víctimes dels treballs forçats. És més, en alguna ocasió el prior del Valle de los Caídos s'ha negat a reconèixer que l'edifici s'hagués construït mitjançant l'explotació dels republicans.

1280px Valle De Los Caidos Håkan Svensson (Xauxa) WikipediaFoto: Håkan Svensson (Xauxa).

A càrrec del Patrimoni Nacional

El més greu és que tot aquest monument està, econòmicament, a càrrec del Patrimoni Nacional, és a dir, està finançat amb diner públic. Mantenir-lo costa 1,8 milions d'euros anuals (i pel seu nivell de deteriorament, caldria fer-hi grans inversions per reformar-lo). Però el gestor d'aquest monument no ha actuat amb la deguda diligència amb respecte a la llei de memòria històrica. Els guies que mostren el monument no expliquen que va ser realitzat amb treballs forçats, ni que els cadàvers van ser traslladats sense el consentiment de les seves famílies. Els vigilants permeten els homenatges a Franco i en canvi qüestionen els que s'hi oposen... A més a més, Patrimoni Nacional també és criticat per no actuar amb diligència amb la identificació dels morts.

Benedictins ultres

Algunes organitzacions memorialístiques també critiquen que un monument del Patrimoni Nacional d'aquestes característiques estigui gestionat per una comunitat religiosa (amb l'afegit que aquesta està dirigida per un autèntic ultra, apologista de Franco). Quan es va crear el Valle de los Caídos va fer-se amb una clara mentalitat nacional-catòlica, però això és incompatible amb una mentalitat democràtica, on s'hauria de respectar a tots els morts no catòlics i no imposar-los la simbologia cristiana (una simbologia, a més a més, estretament vinculada a la dictadura). El problema és que la presència dels benedictins està avalada amb un conveni amb la Santa Seu, que té una categoria superior a la legislació local.

Acabar amb el Valle de los Caídos?

El gran problema és què fer amb el Valle de los Caídos, un cop no hi sigui la mòmia de Franco. Hi ha qui aposta, senzillament, per enderrocar-lo. De fet, el Valle de los Caídos va patir tres atacs amb bomba: el 1962, per un grup anarquista; el 1999, pel GRAPO; i el 2005, per un grup basc indeterminat. El 1962 la policia va identificar com a autor dels fets Francisco Sánchez Ruano, un anarquista que acabaria passant 11 anys a la presó, tot i que en realitat no havia participat en l'atemptat. Cap de les tres bombes al Valle de los Caídos va provocar danys greus. Darrerament, el Festival BarnaSants també va defensar, mitjançant un provocatiu vídeo, la demolició de l'edifici.

Resignificar el monument?

La majoria d'experts reclamen que aquest monument sigui reconvertit en un espai de memòria democràtica. Un repte immens, ja que des de bon principi es va dissenyar com una glorificació al nacional-catolicisme. Ricard Conesa exigeix que el govern encarregui un concurs de projectes per modificar el significat d'aquest monument, tot i mantenint-ne alguns elements clau (encara que hi ha qui proposa enderrocar la gran creu central i deixar a la vista les seves restes). L'objectiu seria convertir el Valle de los Caídos en un espai per explicar el nacional-catolicisme i la dictadura a les generacions futures, per tal de garantir-ne la "no repetició". Per a això, el nou Valle hauria d'estar acompanyat d'un centre d'interpretació basat en principis democràtics. Una proposta molt agosarada era la de l'arqueòleg Alfredo González-Ruibal, que proposava treure els ossos dels morts i mostrar-los al mig de la basílica (tal com s'ha fet en algun cas a Rwanda), per tal de visibilitzar que es tracta d'una gegantesca fossa comuna.

Bodes, batejos i comunions

Però en aquests moments, el dolor causat pel franquisme és totalment absent en el relat oficial del Valle de los Caídos. Trip Advisor el presenta com un espai turístic (molt ben valorat com a tal), i no és estrany que a la monumental bàsica s'hi celebrin bodes. "Aquest és un espai que hauria d'interpelar la nostra memòria col·lectiva, i això no és així", es lamenta Ricard Conesa.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat