El corredor de Karts és la comèdia que podem veure fins al 16 de gener a La Beckett. Un text original de Marc Artigau i Queralt escrita especialment per Parking Shakespeare, una companyia creada el 2009 sota el concepte anglosaxó de fer arribar les obres de l’autor de Stratford-upon-Avon a parcs públics. Ells ho han fet al Parc dels Til·lers de l’Estació del Nord coincidint amb el bon temps. Exclosos, en principi, del Grec, han acabat convertint-se en un clàssic dels clàssics del festival, arribant a protagonitzar la seva cloenda el 2019. Parking Shakespeare també es dedica a altres autors, ho fa durant l’hivern. Entre ells hi trobem noms com Büchner, Schiller o Simon Stephens.
La sala de dalt de La Beckett és ben bé l’interior d’un taller mecànic de cotxes. Les seves parets originals mig pintades i abandonades ens recorden a aquells tallers de barri i familiars en vies d’extinció. Eines, taules de treball, prestatgeries (potser tot una mica massa ordenat) conformen l’univers ideal per revisar el motor d’una etapa de la nostra història més recent: el pujolisme. Malgrat que el nostre exhonorable president no és mencionat en cap moment. Jo tampoc el mencionaré per si de cas.
L’hipnotitzat que el deshipnotitzi bon deshipnotitzador serà?
Interpretativament, Parking Shakespeare construeix un muntatge que es desenvolupa amb rigor i bon ritme. Ester Cort construeix un dels personatges més jocosos interpretant una hipnotitzadora dominatriu. Santi Monreal és la víctima, el mecànic, un home simple, un garrulo que no vol problemes i acaba refugiant-se en el seu lloc ideal de descans: una pista de karts que dibuixa a una societat ancorada en un món infantil i idealitzat. Una bona esgarrapada al nostre inconscient col·lectiu. Al mal d’un poble que prefereix continuar hipnotitzat i repetir sense pensar: “La feina ben feta no…”