Cinc pel·lícules sortien molt igualades de les nominacions dels Premis Gaudí: Viaje al cuarto de una madre, Entre dos aguas, El fotógrafo de Mauthausen (totes tres amb 9 nominacions), Petra (amb 8) i Les distàncies (amb 7). A la fi ha estat Entre dos aguas la que ha estat més valorada pels membres de l'Acadèmia del Cinema Català, amb 7 estatuetes. Ha obtingut el premi a la millor pel·lícula en llengua no catalana, al millor director i al millor actor i també els guardons a la millor música, al millor so, al millor muntatge i a la millor fotografia. El premi al millor actor a Israel López ha estat extraordinari, perquè no és un actor professional i s'interpreta a ell mateix en un paper que combina realitat i ficció. Les distàncies només s'ha endut el guardó a la millor pel·lícula en llengua catalana, una de les principals, però s'ha quedat molt lluny de tots els guardons a què estava nominada.
Elena Trapé, directora de Les distàncies.
Les grans
Viaje al cuarto de una madre s'ha quedat amb 4 guardons, però se n'ha endut alguns dels més desitjats, entre altres el Premi del Públic i el guardó al millor guió. Per aquesta pel·lícula Lola Dueñas, que feia de mare, s'ha endut el premi a la millor actriu, i Anna Castillo, que feia de filla, a la millor actriu secundària. El fotógrafo de Mauthausen ha guanyat 4 estatuetes, les de maquillatge, vestuari, direcció artística i direcció de producció; no ha obtingut, doncs, cap dels grans premis. Petra s'ha hagut de conformar amb el premi al millor actor secundari. La favorita a millor pel·lícula europea, Cold War, de Pawel Pawlikowski, ha confirmat les previsions. I Sílvia Munt s'ha endut el seu primer Gaudí, a la millor pel·lícula per a televisió, amb Vida privada.
Foto: Carles Palacio.
Una gala màgica amb nou escenari
La XI Gala dels Premis Gaudí, la gran festa del cinema català organitzada per l'Acadèmia del Cinema Català, ha estrenat escenari i s'ha celebrat al Palau de Congressos de la Diagonal, amb l'assistència de 2.000 persones. Ha actuat de mestre de cerimònies el Mag Lari, qui ha protagonitzat una actuació àcida, en la que fins i tot s'ha ofert al president de la Generalitat a fer-lo desaparèixer, davant la situació que està passant. Tampoc ha faltat l'humor negre destinat a Fabià Puigserver, cap a Joan Pera i la seva esposa i, com ja s'està convertint en costum, cap al director Albert Serra. Però ho ha compensat amb un truc ple de poesia que ha realitzat amb la col·laboració de Marisa Paredes. El moment més emotiu de la gala, potser, ha estat la interpretació del Diguem no per Roger Mas.
Els altres premis
Superlópez que havia obtingut un gran èxit de taquilla, no s'ha endut més que el premi als millors efectes visuals. Carles Bosch, que ja havia obtingut un Oscar amb Balseros, ha guanyat el premi al millor documental amb Petitet, la història d'un gitano que va prometre a la seva mare portar la rumba al Liceu i que va aconseguir-ho. Ha pujat a l'escenari acompanyat de Petitet i de tot l'equip de la pel·lícula. Carlos Menéndez de Vigo s'ha endut el premi a la millor pel·lícula d'animació amb Memòries d'un home en pijama, una pel·lícula que havia despertat una certa controvèrsia. La joveníssima Bàrbara Farré, de l'ESCAC, ha guanyat el Gaudí al curtmetratge amb un film sobre una noia pressionada pel seu entorn per perdre la virginitat: La última virgen. I la sorpresa negativa ha estat per Jurassic World, el reino caído, la pel·lícula dirigida per Juan Antonio Bayona, a l'ombra d'Spielberg, que se n'ha anat de buit a desgrat de tenir tres nominacions.
El retorn d'Isaki Lacuesta
Entre dos aguas, ha estat la gran triomfadora de la nit, i s'ha destacat sobre les altres pel·lícules candidates. Aquesta historia de Lacuesta ens retorna als personatges de La leyenda del tiempo, dos germans de la Isla San Fernando, convertits ara en militar de Marina i en ex presidiari. Dos personatges que continuen essent antagònics a desgrat del pas del temps.
Distàncies femenines
Les distàncies, la segona pel·lícula d’Elena Trapé partia entre les favorites després que els crítics cinematogràfics li atorguessin fa uns dies el Premi Sant Jordi. Es tracta d’una reflexió sobre les dificultats de l’amistat, a partir de la història d’uns amics que van a veure a Berlín a un company que acompleix 35 anys i que se n’adonen que la vida els ha separat.
Lluita contra el feixisme
El fotógrafo de Mauthausen no s'ha situat tan amunt com esperava, però és una de les pel·lícules catalanes que més impacte ha tingut aquest any, superant de molt les expectatives de taquilla. La pel·lícula de Mar Tarragona ha aconseguit popularitzar la figura de Francesc Boix, el fotògraf comunista que des de dins del camp de concentració nazi, va ser capaç de desafiar les autoritats nazis i que va acabar per ésser un dels testimonis de càrrec dels nazis al judici de Nuremberg,
La difícil relació entre mare i filla
Viaje al cuarto de mi madre, la pel·lícula de Celia Rico, gira entorn a la difícil relació entre una mare i una filla, i sobre l’anhel d’independència de l’ésser humà té quatre nominacions als premis Goya, i Anna Castillo ja s’havia endut el premi Feroz a la millor actriu de repartiment
A la recerca del passat
Petra, la pel·lícula de Jaime Rosales, explora la història d’una dona que, després de la mort de la seva mare, va a la recerca d’un pare que desconeix, però que no resultarà com ella esperava que fos.
Superlópez, l'heroi més català
La clàssica història de Jan, que va popularitzar l'editorial Bruguera, va despertar polèmiques quan es va estrenar, però a la fi va fer-se amb 5 nominacions. Però no ha acabat de convèncer al jurat.
Cold War: Una mirada polaca a la guerra freda
El director Pawel Pawlikowski, que havia guanyat l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 2015, era el gran favorit, amb aquesta història d’un amor impossible, trencat per la ruptura entre les dues europes de la guerra freda. I a la fi, s'ha endut el tan esperat guardó.
L'honor és per a en Joan Pera
El premi Gaudí d'Honor - Miquel Porter 2019 ha estat per a Joan Pera, un home amb una llarguíssima trajectòria, com a actor de cinema, teatre, doblatge i televisió. Va ser Pau Casals al telefilm Pau, la força d'un silenci, va triomfar al teatre amb L'estranya pareja, ha participat en nombroses pel·lícules de Ventura Pons, i ha estat la veu de Woody Allen i també de Rowan Atkinson al cèlebre Mr. Bean. El públic l'ha felicitat de peu quan s'ha dirigit a l'escenari i ha reaccionat amb molta emoció
Joan Pera. Foto: Carles Palacio.
Foto de portada: Isaki Lacuesta amb l'equip d'Entre dos aguas. ACN.