Reus, 1 de març de 1815. Fa 208 anys. Dos quarts de quatre del matí. Davant de la Fonda de cal Cardenyas, a la cantonada de la plaça del Mercadal i del carrer de Jesús. El comerciant Josep Brunet Anguera posava en marxa la diligència que faria el primer viatge regular de passatgers de la història de Catalunya i de la península Ibèrica. La diligència Brunet uniria les ciutats de Reus i de Barcelona, en aquell moment els dos principals nuclis demogràfics i econòmics de Catalunya, en un viatge de deu hores i mitja, amb quatre canvis de cavalleries. L’endemà faria el trajecte a la inversa, i així successivament durant dècades, fins ben entrada la segona meitat del segle. Amb la irrupció i l’expansió del ferrocarril, les diligències que cobrien llargues distàncies desapareixerien dels camins del país.
Qui era Josep Brunet?
Josep Brunet era un botiguer nascut a Reus el 1784, d’ideologia liberal. Entre 1808 i 1814, Catalunya havia format part de l’Imperi francès i el règim bonapartista havia promogut la premsa d’ideologia liberal; fins i tot, tolerava aquelles portades com el Mercantil de Reus, degà de la premsa reusenca, que festejava amb el cau de rebels de Cadis i que es despatxava al comerç de Josep Brunet, a la plaça del Mercadal. Curiosament, i reveladorament, Brunet no va patir mai la pressió de les autoritats bonapartistes; però, en canvi, quan, després de la derrota de Napoleó als camps de batalla europeus, Ferran VII va retornar al seu regne espanyol (1814), Brunet va ser perseguit i es va veure obligat a marxar a l’exili... a França!. Tot apunta que seria allà on va prendre i madurar la idea de crear el servei regular de viatgers que, poc després, posaria en pràctica.
Qui eren els socis de Josep Brunet?
La posada en funcionament d’aquell servei requeria una inversió important. Les litografies de l’època il·lustren un carruatge de grans dimensions (de dos pisos per donar cabuda a una dotzena de persones) tirat per sis cavalls, que eren rellevats quatre vegades cada viatge. Per tant, estaríem parlant d’un mínim de vint-i-quatre cavalls i un conveni de canvi de cavalleries amb quatre hostals diferents, amb tot el que això significava: alimentació, beuratge i mantes; a càrrec d’un matalot de l’empresa de la diligència. Brunet, aparentment, no podia assumir aquesta inversió, i en aquell projecte hi van entrar altres personalitats que es convertirien en els seus socis. El més important va ser Pere Serra i Cailà (Reus, 1788 – 1860), que compartia ideologia amb Brunet i que, a més, era una de les principals fortunes patrimonials de la ciutat.
Quant trigava aquella diligència a cobrir el trajecte?
Segons la documentació de l’època, sortia de la plaça del Mercadal de Reus a dos quarts de quatre del matí i arribava a la Rambla de Barcelona cap a les tres de la tarda. Inicialment, la totalitat dels passatgers feien el trajecte sencer. I el bitllet tenia dos preus diferents: 90 rals per als qui viatjaven al primer pis (una berlina tancada i còmoda, amb seients entapissats i vidres que protegien el passatge de les inclemències externes) i 30 rals per als qui viatjaven al segon pis (una incòmoda caixa de carro, tan sols coberta per un tendal i oberta per davant a la pols, al fred i a la calor). Per tenir una idea del que això significava, direm que els 90 rals equivaldrien en l’actualitat a uns 600 euros; i els 30 rals a uns 200 euros. Les crues diferències socials de l’època també es projectaven en l’univers de la diligència.
Quin era el perfil del viatger de la diligència?
Quan la diligència Brunet va iniciar la seva singladura, Reus vivia una explosió econòmica i demogràfica que la transformaria radicalment. Passaria de ser aquell petit centre productor d’aiguardent del segle XVIII a ser el segon nucli industrial, comercial i demogràfic del país. Els carrers s’havien omplert de botigues, d’obradors i de fàbriques; i els salons de cafè havien estat envaïts per prohoms locals, convertits en ambiciosos homes de negocis que tenien interessos econòmics a Barcelona i a l’Amèrica. La diligència Brunet, durant la seva existència, es va nodrir d’aquests perfils. Poderosos comerciants de Reus, molts dels quals tindrien una destacada participació en la política de l’època, que es dirigien a Barcelona a atendre els seus negocis o que retornaven a casa després de visitar els seus interessos comercials... i ludicosexuals!
Quan va desaparèixer la diligència?
La diligència Brunet va travessar alguna etapa crítica, provocada per la inseguretat als camins que havia generat l’esclat de la Primera Guerra Carlina (1833-1840). La documentació de l’època explica que en l’etapa de màxima intensitat del conflicte (1835-1837), la diligència Brunet es va veure obligada a fer bona part del seu trajecte per mar: en arribar a Tarragona, embarcaven el passatge fins a Barcelona. Però les mateixes fonts revelen que, un cop conclòs el conflicte (1840), la diligència va recuperar el seu trajecte habitual. Passat un quart de segle (1865), s’inauguraria l’últim tram de la línia de ferrocarril Barcelona-Reus i això sí que representaria la fi de la diligència. Aquell tren havia reduït a menys de la meitat el temps de desplaçament (de deu a quatre hores) i a menys de la meitat el preu del bitllet popular (de 30 a 12 rals).