Parlar de les emocions no és gens fàcil, ni per a petits ni per a grans, no ens enganyarem. Tot i que molts adults van peix en emocions, els infants poden aprendre coses com l'empatia o a identificar segons quines sensacions com la ràbia o la por de ben petits. Un fet que podria facilitar-los molt la gestió emocional d'ara, però també del futur. O en altres paraules, evitar ser analfabets emocionals, que sempre va bé. De llibres infantils n'hi ha molts, moltíssims. I triar-ne només deu és una tasca complicada. No hi ha ni llibres millors ni pitjors, i al cap i a la fi, cada u pot fer-se o crear-se la seva pròpia llista. Aquesta és només un petit tast del garbuix emocional que podria haver-hi en suspensió en un cervell qualsevol.
Imatge principal: una nena llegeix un llibre amb una mascareta posada / Unsplash
Posar-se a les sabates d'algú altre mai no ha estat una tasca fàcil. De fet, hi ha gent que es considera empàtica i a la pràctica, no ho és pas. Però, com explicar l'empatia als més petits? Més enllà de la definició de reconèixer l'empatia com a capacitat per posar-se al lloc d'un altre i entendre què pensa o sent sense que ho hagi d'expressar de manera directa, el llibre A les teves sabates de Meritxell Garcia i il·lustracions de Roger Simó (la Galera, 2021) descriu a la perfecció què vol dir posar-se a les sabates d'algú altre i sentir què li passa i com se sent.
L'alzheimer d'un familiar és quelcom difícil d'explicar. Però, si a més se li ha d'afegir la variant d'exposar-li a un nen o una nena que el seu avi o àvia tenen aquesta malaltia, la cosa encara es torna més complexa. Les mil preguntes dels més petits poden costar de respondre, però poden sentir-se acompanyades amb el llibre Hilos de Colores, d'Elena Ferrándiz (Nórdica Libros, 2021).
Després d'El Monstre dels Colors, Anna Llenas porta sota el braç La joia interior (Beascoa 2021), un llibre per connectar amb l'essència i el veritable jo. Una història que ens recorda que, tot i fer-nos grans, no hem de perdre de vista el món interior enmig d'una societat que ens impulsa a fer tot just el contrari: mirar cap a fora. En aquest sentit, cal reconnectar amb les nostres necessitats, emocions i sentiments. Sempre és més fàcil fer-ho si tens una petita guia que t'ajuda.
El món és molt gran i nosaltres poca cosa. Només cal comparar-nos amb un bosc, el cel, el mar o l'espai. T'has sentit mai petit? Que tu sol no pots amb tot ni contra tot? Aquest és precisament el sentiment que sent la protagonista d'A vegades em sento petita, de Vanesa Martínez i Viv Cambell d'Anima Llibres i Premi Algar de Contes Infantils. "De vegades em sento petita. No com una nena, sinó petita de veritat. Petita com un pèsol o com un gra de sorra". A través dels ulls de la petita, el llibre permet valorar el món que ens abraça i emociona.
El vestit de tant se val pot ser un dels llibres menys coneguts de Sylvia Plath, però darrere les pàgines i il·lustracions, s'hi amaga un encantador conte per a nens. Plath va escriure aquest llibre poc abans de tenir el seu primer fill i ara Nordica Libros l'ha recuperat amb il·lustracions de Rocío Martínez i traducció d'Hara Kraan. Un llibre que recull les incerteses i pors de ser jutjat i la perillosa preocupació de molts (i també segons sembla, de la mateixa Plath) de ser qüestionat per les opinions de la gent. Qui fos en Max Nix, protagonista del conte, i qui tingués aquest vestit color mostassa tan xulo per anar trencant esquemes de ben petit.
L'Alba ho desconeixia, però dins hi té un volcà explosiu just entre el melic i les costelles. De vegades el volcà s'activa i el foc ho crema tot. Quan això passa, la petita s'espanta perquè nota mil emocions dins seu. Una fada fa acte de presència i just llavors li explica a l'Alba un truc per saber com actuar quan s'encén aquest volcà. Això farà que la petita descobreixi unes sensacions que no coneixia. Tinc un volcà és de Míriam Tirado i Joan Turu (El cep i la nansa, 2018),
Les coses sempre són millor en companyia? Potser sembla un tòpic, però de vegades pot resultar cert. És estiu i en Ben té moltes ganes d'estrenar la piscina del poble. De camí es troba algunes sorpreses i aventures. A través de Junts (Nube de tinta, 2021), l'Eloy Moreno i l'il·lustrador Pablo Zerda, els petits i no tan petits descobriran la importància de compartir pensaments i camins.
Què podrien tenir en comú una nena, un espantaocells, un robot i una lleona? En principi res, però a la pràctica comparteixen camí i s'ajuden els uns als altres per aconseguir els seus objectius: superar la por, aconseguir un cor, intel·ligència i aconseguir tornar a casa. El Màgic d’Oz (La Galera, 2021) arriba amb força de la mà de David Selvas i Marc Artigau i il·lustracions de Juan M. Moreno. Es tracta d'una de les històries que més impacte ha provocat a infants i a adults
Què tenen en comú un ocell i un esquirol? Ni els agrada el mateix, ni es comuniquen igual. Però precisament per això aquest petit conte serveix per explicar conceptes com la convivència, l'amor, la diversitat i la tolerància. Perquè uns salten i els altres volen, uns s'alimenten de fruits secs i d'altres canten. Tot i la suposada diferència, l'amistat parla un altre idioma. Un amic com tu (Beascoa, 2021) que ensenya que les barreres no existeixen (si no és que algú les construeix).
Has volgut mai que et fessin una abraçada? Els animals també i sovint són els millors per entendre coses ben simples. L'eriçó l'únic que vol és que algú li faci una abraçada, però... ningú li vol concedir aquest desig perquè punxa! Què passarà? Ho aconseguirà? Un bonic i divertit conté que entreté als més petits. Necessito una abraçada és de l'editorial Barcanova (2018).