El món és molt gran i nosaltres poca cosa. Només cal comparar-nos amb un bosc, el cel, el mar o l'espai. T'has sentit mai petit? Que tu sol no pots amb tot ni contra tot? Aquest és precisament el sentiment que sent la protagonista d'A vegades em sento petita, de Vanesa Martínez i Viv Cambell d'Anima Llibres i Premi Algar de Contes Infantils. "De vegades em sento petita. No com una nena, sinó petita de veritat. Petita com un pèsol o com un gra de sorra". A través dels ulls de la petita, el llibre permet valorar el món que ens abraça i emociona.
La nena se sent petita quan va a l'escola, quan camina pel costat dels arbres i hi veu ocells, quan seu a la cadira i es capbussa en pàgines de llibres i històries impossibles i quan de nit mira les estrelles i els planetes. De la mà de Cambell, el lector –petits i grans– es veu capaç de veure el món a través dels ulls de la protagonista i posar-se a la seva pell. Precioses il·lustracions que ajuden a fer volar la imaginació i que acompanyen durant tot el relat.
Llegint un llibre / Captura
Petites grans coses
Però de la mateixa manera que veu les coses petites, de vegades, són ben grans. Com el seu amic Joaquim, que viu al final del carrer i que cada matí baixa les escombraries i les reparteix segons el color. Encara que trigui una bona estona és igual perquè fa una acció important i "és gran". També "és gran" la seva mestra de l'escola, que duu els cabells recollits, canta quan no la veu ningú i l'anima a menjar-se el món dient-li que no hi ha feines que les noies no puguin fer.
Durant el dia, la petita té mal de panxa i decideix anar a veure el metge per veure si li pot donar alguna cosa. Va vestit amb una bata blanca, però no fa por i sempre li fa pessigolles per calmar els nervis. A més, després de visitar-se amb aquest metge, automàticament, tothom fa més bona cara. Qui també sempre té un somriure als llavis és la veïna, que fa pastissos de poma i duu sopa al menjador social. Gairebé se'n pot sentir l'olor. La seva mare, que té una llarga cabellera, també "és gran" perquè fa fora els monstres de la seva habitació perquè pugui dormir tranquil·la.
Il·lustració del llibre 'A vegades em sento petita' / Cedida Anima Llibres
Sentir-se petita i sentir-se gran
A través de les prop de 40 pàgines d'il·lustracions, la protagonista del llibre descobreix que tot i sentir-se petita i ser-ho pot fer moltes coses que formen una cosa gran. I tot i continuar sentint-se petita, aprèn que la vida està plena de petites grans coses (i úniques). I malgrat sentir-se petita, de vegades, també se sent gran.
A través de capbussar-se i navegar per les diferents il·lustracions, els més petits –i no tan petits– aprenen que les petites coses o les petites accions, poden fer grans coses i fins i tot, canviar el món.
Imatge principal: il·lustració del llibre 'A vegades em sento petita' / Cedida Anima Llibres