Macaco devia ser un alumne notable. Dels que necessitaven poca cosa per impressionar el profe. Dels que tampoc no li donaven prou cera per arribar a resultats exquisits: es conformava amb anar fent. Perquè podia.
No tinc ni la més remota idea de com va ser el català en una aula. Però veient la seva discografia, l'analogia funciona sola. L'artista ha anat aïllant –amb bon criteri– els deixos reggaes, una forma de cantar característica per a uns, una picada de medusa per als altres. També els missatges de vegades naïfs, altermundistes i grandiloqüents.
Tot en part
Més de la meitat de Vuélame el corazón, novè disc de l'autor de Coincidir, beu d'aquest Macaco filtrat, passat pel colador xinès. Amb el millor de la seva sensibilitat i ganes de connectar, de cinturó a l'extravagància en melodies i bases, digui's Bicho del amor o Un recuerdo. Més de la meitat navega pel millor de Civilizado como los animales (2019), una versió de Daniel Carbonell sense bandana i amb samarreta. Contacontes de cisell i sense efectismes.
Hi ha una altra part del disc que torna a la seriat desmesurada i exagerada, un quadre al menjador de casa amb nens de diferents nacionalitats donant-se la mà tret d'un banc d'imatges
Hi ha una altra part del disc que torna a la seriat desmesurada i exagerada, un quadre al menjador de casa amb nens de diferents nacionalitats donant-se la mà tret d'un banc d'imatges. Allà perd les dècimes per al notable: ritme per ritme, calaix desastre. La guerra dels petons. Por per no avorrir. Una soga pop per a un artista de milions de reproduccions.
La tanganesca –hi ha temes treballats amb Thomas Thirta i Víctor Martínez, productors d'El Madrileño– Tirititran, per a què? Si hi ha un disc sencer a Arenas movedizas! N'hi ha un altre, ben possible, a Quiéreme bien, digna de Kevin Johansen, amb un spoken word cavernós i emocionant. O a Culpable, directament de la mà del cantautor argentí. Fins i tot hi ha camí per explorar a les calorres El cuerpo no miente i, sobretot, a Me lía. Aquesta última, al costat amb Estopa. Probablement una de les millors cançons dels Muñoz en els últims anys, medley inclús amb Tu calorro.
No tot pot fiar-se a la intuïció
Perquè de vegades els resultats no arriben. Macaco ha decidit divertir-se amb els seus companys. Ja n'hi ha prou: el gran encert del disc és compartir-lo amb amics. Tothom sap que a l'escola no només s'hi va per aprendre. Es juga al pati; es guixen les taules amb el compàs per deixar missatges d'amor. I de tant en tant (no sempre, clar, "no somos planetas, orbitamos libres como dos cometas") surten versos que inspiren. Perquè –m'apropio d'una de les seves frases– l'amor, com l'art, no existeix, només els seus fets.
Macaco
Vuélame el corazón
Sony
Puntuació: 6,9/10