Més de quatre anys després de la seva última visita a Barcelona, amb un concert en solitari al Casino del Poblenou, Neil Hannon s'ha retrobat aquest dimecres amb la ciutat per oferir un concert memorable al Palau de la Música dins el 18è Festival del Mil·leni, on va fer un repàs de la seva trajectòria dins de The Divine Comedy i va presentar el seu últim disc Foreverland, editat el 2016 i successor del seu anterior treball, Bang Goes The Knighthood (2010).

La trajectòria de Hannon es va iniciar als anys 90 coincidint amb l’explosió del brit-pop, categoria a la que se’l va encasellar sense buscar-ho, com sempre ha recordat l’artista. Dins aquests inicis es troben els seus treballs més recordats, Liberation (1993), Promenade (1994), Casanova (1996), A short album about Love (1997) i Fin de siècle (1998). Amb veu exquisida i amb cançons de melodies instrumentals i molt elaborades s’ha fet un lloc a la memòria de tots els que van viure els inicis de la seva trajectòria.

Vestit de Napoleó

Sweden va ser el tret de sortida de Hannon i els seus cinc acompanyants, i darrera d’ella es van intercalar cançons del nou disc amb altres clàssics tot guisat amb l'estil de showman que ens té acostumats, amb una posada a l’escena de la França post-revolucionària amb el mateix Hannon vestit de Napoleó. I amb una bola mundial on ens va repassar diversos indrets de la geografia (i sí, Hannon ens va assenyalar que al món de The Divine Comedy també apareix Catalunya, a diferència d’altres atles que utilitzen les administracions). Una bola que també va tenir una segona utilitat, ja que amagava un complet moble bar (potser per això avui en dia no tenen gaires vendes ni es regalen tant a les comunions).

Amb aquesta posada en escena van interpretar títols del nou disc, com Catherine The Great, Napoleon Complex i altres clàssics de la banda, com The Frog Princess. Però el show Hannon va continuar, i amb canvi de vestuari, amb impecable vestit anglès amb bombí i paraigües, vam assistir al seu propi desmai a Our Mutual Friend, i a les crítiques i referències al Brèxit i al sistema financer de Complete banker per a continuar amortitzant la telonera de Nova Zelanda Lisa O’Neill per a fer un duet amb ella. I continuant intercalant amb més clàssics, com Generation Sex o A lady of a certain age.

I amb un Palau ja molt satisfet, va arribar el cop final: “Anem a desfasar!”. Sí, en català. I tothom de peus, va ser una successió dels millor hitsSomething for the weekend, Becoming more like alfil, National express, o la ja llunyana A drinking song. I el concert va acabar, com no podia ser d’altra manera, amb Tonight we fly, que és la única cosa previsible a un concert de The Divine Comedy.

En resum, el concert que esperaven els fans de The Divine Comedy, on va posar literalment de peus al Palau de la Música i que els reafirma com tot un clàssic modern.