Les cançons de Carlos Sadness desprenen un bon rollo natural. Escoltar-lo és alguna cosa així com estar dins un anunci d’Estrella Damm de forma permanent; la seva música és una mescla de poesia i melodies simpàtiques que ja compta amb gairebé dos milions d’oients mensuals a Spotify. I és que el cantant barceloní és un fenomen de masses a Llatinoamèrica, on ell i el seu ukelele ho han trencat tot. Cap de cartell de múltiples festivals i plenament consolidat en l’escena més indie del país, ja té 4 àlbums d’estudi al mercat i en l’últim, Tropical Jesus (2020), ha comptat amb les col·laboracions d’artistes com Bomba Estéreo o Sebastian Pringle, líder vocalista de Crystal Fighters. Però, tot i tant enrenou, a Carlos Sadness sembla que mai se li acabin les piles. Aquesta nit toca al Som de Mar Festival de Lloret de Mar.

Arribaràs a Lloret tot just aterrat de Mèxic. Seràs el primer artista espanyol en actuar-hi després de la pandèmia. Com te’ls imagines, aquests concerts?

Vinc d'allà! Ha estat molt emocionant tornar a Mèxic abans del previst. Han comptat amb nosaltres com si fóssim locals i hem sentit un amor molt maco que ens ha omplert d'esperances i de ganes de tornar a recórrer Llatinoamèrica.

Com vius els concerts des de l’esclat de la pandèmia?

Agraït de poder fer-los; ja no m'importa tant això de tenir la gent asseguda, hem après a assaborir-los. M'agrada pensar que és un lloc segur on continuar gaudint, sento que són alliberadors.

CARLOS SADNESSCarlos Sadness actua avui al Som de Mar Festival de Lloret de Mar. 

Quin és el concert més especial que has fet mai?

És difícil, són moments diferents a la vida. El primer a l’Apolo de Barcelona va ser molt especial, però també l'arribada a Mèxic o al Wizink, a Madrid. O Razzmatazz; o el segon cop a Lima que estava ple a vessar, portant setmanes lluny de casa, quan em va trucar la manager per dir-me que havia guanyat el Grammy minuts abans de sortir a tocar.

Vas publicar Tropical Jesus tot just ara fa un any. Ha tingut, per les circumstàncies que hem viscut, la vida i el recorregut que hauria d’haver tingut?

Hi ha hagut menys concerts i, en els que hi ha hagut, s'ha ballat poc. Però estic feliç per haver-lo tret i per haver acompanyat musicalment aquest temps. En stream, ha estat brutal l'acollida: té un any i uns 90 milions de reproduccions, sense sonar pràcticament a la ràdio ni tocar a festivals. Mai havia aconseguit números tan bojos.

Més enllà de produir-li el disc, com va sorgir la col·laboració amb la Suu al seu tema Barcelona Tropical?

Ho teníem pendent, però no volia estar tan present al disc. Estava clar que havia de passar, encara que potser no tant que fos en català.

És la primera vegada que cantes en català. Et veus experimentant més en aquest idioma?

Ja havia compost en català, i tenia ganes de treure alguna cosa. Segurament no sigui l'última vegada que ho faci. Encara que la gran majoria del meu públic no entén perfectament el català, sento que la cançó els ha agradat i molts s'han esforçat per saber de què parlava.

Sadness: "Mai havia aconseguit números tan bojos com amb Tropical Jesus"

En quins projectes estàs treballant actualment? Hi ha disc nou a l’horitzó? I com a productor?

He estat pendent de la meva vida a un nivell més personal i he escrit poc, però tinc ganes de seguir fent cançons quan la gira es calmi una mica. A vegades m’escriuen per produir cançons, però la vida no em dona la vida per tant; la meva carrera ocupa moltes hores i les que queden les necessito per tocar de peus a terra.

I com fan de la música? Quins artistes estàs escoltant últimament? Què és l’últim que t’ha fet esclatar el cap?

M'han agradat el nou disc d’Oques Grasses i l'EP de Marc Mars. 

Què fa Carlos Sadness quan no compon ni produeix? El disseny i la il·lustració són la teva altra gran passió, no?

M’agraden moltes coses creatives. Aquest any m'he pres seriosament l'arquitectura i l’interiorisme per donar forma a casa meva, i ho he gaudit. M’encanta viatjar, però ara és una mica més complicat; he viatjat més per Catalunya i Aragó, he connectat amb el Mediterrani després de tant viatge tropical. I d'aquí ha sortit La Costa Breve.

Quines altres coses t’inspiren? Et veus provant en altres disciplines creatives?

El problema és el temps, no hi ha temps per fer tot el que m'agradaria o per dedicar-lo a ser bo en tot el que m'agradaria, aprenent, equivocant-me ... A més, cal viure; si no, no sabria de què parlar i em prenc molt seriosament això de viure. 

T’agraden el cinema i la literatura? Què és l’últim que has vist/llegit?

Fa temps que no veig sèries i no recordo una pel·lícula recent que m'hagi enamorat. Jojo Rabit és antiga ja, no? Fa poc vaig llegir un llibre que es diu Mariquita, de Juanito Libritos, que és senzill però que em va fer plorar i somriure.

Quins somnis et falten per complir? I no parlo exclusivament del món de la música. 

No ho sé, mai he perseguit metes. Gaudeixo de les coses boniques que arriben.