Mai m’havia qüestionat quin és o com funciona el circuit barceloní de galeries d’art. Jo, que a estones m’entrego a l’embruix del llenç o el paper i em faig dir artista, ho reconec: pecava d’ignorant. Fins al dia que vaig revisar la primera temporada de Sexo en Nueva York (1998), és clar. I sí, sé que resulta estrany esbrinar que el telefilm en qüestió pot il·lustrar qualcú en la matèria, però en tot cas permeteu-me argumentar: una de les quatre protagonistes, Charlotte, encarna la típica bleda ianqui benestant, romàntica incurable, encapritxada d’un clixé inassolible; això no obstant, al capítol pilot ens la presenten fent-nos saber que és directiva d’una galeria d’art. Naturalment, en llegir de nou el rètol que ho revela, se’m va encendre la bombeta. Que burro havia estat llavors quan, mancat d’aptituds a l’hora d’ometre els seus affairs sentimentals, no vaig reunir prou curiositat per advertir els flaixos que donaven resposta al meu interrogant. Em ressonà, en conseqüència, una veueta interior al més pur estil Bradshaw incapaç d’evitar preguntar-se: això que veig, i que passa a una Nova York fictícia, pot succeir a la Barcelona real?
Democratitzant les galeries
Va ser aleshores que un tímid correu de la Tere (la Tere Vallbona, una de les més eficients responsables de premsa del país) tragué el cap a la meva safata d’entrada prest a resoldre’m el dubte; em facilitava la nota de premsa de la Barcelona Gallery Weekend. Sé del cert que —ara penso en tots els llibres que he llegit— sempre hi ha un fanfarró obcecat a convèncer-me que si no és París, Nova York, Milà o Londres, l’art no té cabuda. Bé, doncs el llarguíssim fulletó informatiu m’ho desmentí en redó perquè la BGW encadena onze edicions inaugurant la temporada artística de la Ciutat Comtal amb la missió de democratitzar les galeries d’art barcelonines. Enguany, 24 d’elles —repartides entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat— obren les portes al públic. I, tot i que seran d’accés lliure, d’una cosa us aviso: val més ser assenyat i seleccionar amb criteri. Avui mateix, dijous 18 a les sis del vespre, totes habilitaran l’entrada simultàniament en paral·lel a la nouvinguda secció FLASH —9 exposicions efímeres disponibles fins diumenge 21—. Ergo, gràcies a l’associació ArtBarcelona, concebuda el 1990 a fi de promoure l’art contemporani, s’espera que una cinquantena d’artistes nacionals i internacionals compareguin per exposar obres il·lustratives, pictòriques, fotogràfiques o escultòriques al llarg d’un cap de setmana carregat d’activitats suplementàries, així com una programació family friendly.
La Barcelona Gallery Weekend encadena onze edicions inaugurant la temporada artística de la Ciutat Comtal amb la missió de democratitzar les galeries d’art barcelonines
Dit això, convé que faci cinc cèntims dels noms confirmats. D’entrada vull manifestar que, independentment de la tria individual de cadascú, trobo pertinent encetar la jornada inaugural a SELTZ desxifrant l'enigma que Ivan Forcadell ha forjat a les xarxes amb el cartell de No título, exhibició que promet policromies emancipades d’etiquetes curatorials. La sala a càrrec de Lorena Pizarro Durán debuta aquest 2025 amb una doble proposta complementada per Cataratas de Cristina Midel; al·ludint l’afecció ocular mostra fotografies que fan palesa la mirada entelada d’occident respecte Àfrica. Ambdós enriquiran la proclama politicosocial present també a House of Chappaz i Zielinsky, de la mà de Raisa Maudit i Marcelo Brodsky, respectivament. Maudit recula en el temps a Una ascensió en espiral. Mirar enrere des de la fi efectuant un enfrontament entre els segles XII i XXI a la cerca d’un “nou codi simbòlic que possibiliti fissures al dogma hegemònic”. Brodsky, en canvi, manipula imatges del genocidi a Namíbia (1904-1907) amb ceres i aquarel·la al projecte titulat Traces of Violence.

A continuació, Cançó de bressol per espavilar a una nena genera interès a Chiquita Room pel diàleg entre Mari Chordà i Bruno Munari. Ignots l’una per l’altre, Àngels de la Mota els agermana arran del fet que tots dos entenien el lleure com a eina essencial d’aprenentatge. Quelcom similar ocorre a Palencia vs. Serzo. Preludi d’una III Escuela de Vallecas, inclosa dins la secció FLASH, omplint la Marc Domènech de l’esperit renovador tan característic del col·lectiu castellà. D’altra banda, Mayoral aplega Basquiat, Dalí, Ocaña o Tàpies, entre d’altres, a La monnai vivante, amb què el comissari Pedro G. Romero planteja el següent: “què és un cos?” Paral·lelament, Preludio d’Aryz reinterpreta la tradició pictòrica clàssica homenatjant els grans mestres, els principals inspiradors de la seva obra. Cal subratllar, però, el retorn de Carlos Forns el mateix any que transcorren quatre lustres des de l’última incursió expositiva que va fer a la capital catalana; Liber Naturae, primera mostra individual del madrileny, enalteix el “flux constant de l’univers” a través d’una compilació personal on demostra un gust fascinant pel color.
Toca acomiadar la setmana gaudint de la iniciativa que converteix Barcelona, any rere any, en el centre neuràlgic de l’art modern i contemporani
Amb tot, seria un error concloure el present llistat de destacats sense parlar de la visceralitat inorgànica visible a l’escultura d’Eva Fàbregas, SWELL, o els dibuixos inèdits, Deixa’t créixer les ales, que Josefa Tolrà feu en estat de tràngols intentant acostar-se a l’intangible, ambdues acollides per Bombon Projects. És per això que faré una última menció a L’arquitectura del no construït, projectes inacabats que Christo i Jeanne-Claude van esbossar, abans d’animar al lector a aixecar el cul del sofà si vol descobrir l’oferta restant. En aquest sentit, em veig amb l’obligació d’incentivar-lo recordant la col·laboració BGW-Fundación ARCO; organitzaran setze rutes guiades el pròxim diumenge i dissabte 27, finalitzant amb un vermut que BCN Mut ha preparat. Ves per on, ara toca acomiadar la setmana gaudint de la iniciativa que converteix Barcelona, any rere any, en el centre neuràlgic de l’art modern i contemporani acostant les galeries a tots els agents que fan possible la viabilitat del sector: artistes, públic, col·leccionistes i institucions.