La tercera jornada del Cruïlla ha convertit aquest divendres el Parc del Fòrum en un aparador de contrastos musicals. La vitalitat de l’escena nascuda a Catalunya, representada per Alizzz i Dan Peralbo i El Comboi, ha compartit protagonisme amb el retorn de The Black Crowes, l’univers escènic de David Byrne, la fusió instrumental d’Ezra Collective i la sorpresa d’Arde Bogotá, que ha revelat que s’amagava darrere del nom de Bigger Splash.
Un dels moments més esperats de la nit ha arribat a l’escenari Vueling. Després que en les hores prèvies es descobrís que Bigger Splash era en realitat Arde Bogotá, una multitud s’ha concentrat davant l’escenari i a les graderies per presenciar el retorn de la banda cartaginesa al festival.
Anunciados como Bigger Splash, los @arde_bogota arrasaron en uno de los escenarios pequeños de @madcoolfestival. Un secret show como los de antes carrileando el primer día de festival junto a Wolf Alice o Foo Fighters pic.twitter.com/NHzwoQy0cC
— Arturo Paniagua (@ajpaniagua) July 8, 2026
El grup no s’ha limitat a oferir un “concert convencional”, sinó que ha plantejat un “experiment” amb una introducció teatralitzada. Un fals operari, vestit amb bata i corbata, ha inspeccionat les caixes i els equips mentre anunciava la voluntat de “crear un artefacte que eviti el sentiment” i transformi la imatge que el públic tenia de la formació. Els quatre músics, amb granotes de treball, han convertit així l’escenari en una mena de laboratori.
La ficció s’ha mantingut durant bona part de l’actuació, amb suposades avaries de so, interrupcions i una nova aparició de l’operari, que ha comunicat que l’experiment havia “fallat”. Arde Bogotá ha explicat aleshores que la representació servia per presentar el primer avançament del seu tercer disc, un treball centrat en els errors que “ens defineixen i ens conformen”.
Alizzz s’acomiada de la gira al Fòrum
La tarda havia començat amb el protagonisme de dues propostes vinculades a l’escena catalana. Alizzz s’ha estrenat al Cruïlla amb l’últim concert de la gira de Conducción Temeraria, després d’haver passat per algunes de les principals ciutats de l’Estat.
L’artista de Castelldefels ha pujat a l’escenari Occident acompanyat d’un baixista i un bateria, en l’única actuació amb banda que ha ofert enguany en un festival. Vestit amb un xandall d’estètica urbana i ulleres de sol, ha obert el repertori amb Ya no vales i ha continuat amb Amanecer, la cançó compartida amb Rigoberta Bandini, i Despertar.
Alizzz també ha advertit que “segurament serà un dels últims concerts a Barcelona en molt de temps”. L’actuació s’ha tancat amb Què passa nen, la seva única cançó en català i una reivindicació de la perifèria barcelonina.
Pistoles d’aigua i ‘porc rock’
Dan Peralbo i El Comboi han estat els encarregats de posar en marxa l’activitat de l’escenari Vueling poc després de l’obertura de portes. Tot i començar davant d’un públic reduït, l’espai s’ha anat omplint progressivament de seguidors del grup osonenc.
La banda, formada el 2020 i guanyadora del Sona9 l’any següent, ha desplegat el seu característic ‘porc rock’ en un concert marcat pel moviment constant. Dan Peralbo ha recorregut l’escenari a salts i amb una gestualitat frenètica, mentre alternava les guitarres amb les cançons més orientades al ball.
Durant Bang, un tema que feia un any que no tocaven en directe, els músics han repartit pistoles d’aigua entre els assistents per combatre la calor i provocar una batalla improvisada. El cantant també ha baixat de l’escenari i s’ha situat entre el públic per interpretar Com es mou.
The Black Crowes recupera el rock més clàssic
Ja al vespre, The Black Crowes ha tornat al Cruïlla amb una proposta fidel al rock clàssic i al rhythm-and-blues. Els germans Chris i Rich Robinson han encapçalat una actuació centrada en els grans èxits de la formació, amb les guitarres com a eix principal i sense grans artificis escènics.
Ezra Collective converteix el jazz en una festa
Ezra Collective ha ocupat l’escenari Occident amb una proposta íntegrament instrumental basada en la fusió del jazz amb l’afrobeat, el funk, el hip-hop i el grime. El quintet londinenc ha buscat la participació del públic des dels primers minuts i ha anat cedint el protagonisme als diferents instruments.
Femi Koleoso a la bateria, TJ Koleoso al baix, Joe Armon-Jones als teclats, Dylan Jones a la trompeta i James Mollison al saxo han construït un diàleg musical constant. Bona part del repertori s’ha centrat en Dance, No One’s Watching, el disc publicat el 2024, sense deixar de banda altres cançons de la seva trajectòria.
David Byrne uneix música, llum i moviment
David Byrne ha pres el relleu passades les onze de la nit a l’escenari Estrella Damm. L’exlíder de Talking Heads ha aparegut amb una desena de músics, tots vestits amb conjunts blaus a joc, en una posada en escena austera i sense decoracions innecessàries.
En un escenari pràcticament buit, els intèrprets, els instruments i les coreografies executades amb precisió han concentrat tota l’atenció. Guitarres, baixos, teclats, percussions i instruments de corda s’han mogut al servei d’un espectacle construït a partir de la música, la llum i el moviment.