FÓRMULA 1 A MADRID

Les altres cares de Madring: de la guerra pel relat d'Ayuso a les protestes pel cost de l’F1

La presidenta madrilenya acusa TVE de voler deslluir l’èxit del GP mentre col·lectius veïnals denuncien el "malbaratament"

Ketty Calatayud
Foto: Europa Press
Barcelona. Diumenge, 13 de setembre de 2026. 16:06
Temps de lectura: 5 minuts
Les altres cares de Madring: de la guerra pel relat d'Ayuso a les protestes pel cost de l’F1

Madring havia de ser aquest cap de setmana el gran aparador internacional de Madrid, però el rugit dels monoplaces no ha aconseguit tapar el soroll polític i social que acompanya l’estrena del circuit. D’una banda, Isabel Díaz Ayuso ha obert una nova guerra amb TVE, a qui acusa d’estar "al servei del govern espanyol" i de fer "l’impossible per deslluir l’èxit" del Gran Premi. De l’altra, aquest diumenge associacions veïnals d’Hortaleza s’han manifestat davant d’Ifema per denunciar el cost de la Fórmula 1 i advertir que Madrid podria acabar repetint la costosa experiència de València. Són les dues cares d’un esdeveniment que torna a situar Madrid al calendari de la Fórmula 1,45 anys després, amb una previsió de centenars de milers d’espectadors durant el cap de setmana. Un èxit de públic que Ayuso i l’alcalde José Luis Martínez-Almeida exhibeixen com una demostració de la capacitat de la capital per competir pels grans esdeveniments mundials. Però Madring també ha obert un debat sobre els diners, el model de ciutat i fins on arriba la inversió pública en el projecte.

Ayuso carrega contra la televisió pública

La primera batalla va esclatar dissabte a la tarda. Ayuso va utilitzar les xarxes socials per carregar amb duresa contra la televisió pública. "Avergonyeix la cobertura que la televisió pública està fent del Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1", va assegurar abans d’acusar directament RTVE de parcialitat: "Aquest canal està al servei del govern (espanyol) i està fent l’impossible per deslluir l’èxit d’aquest esdeveniment, que és una oportunitat i un orgull per a tot el país i per a la resta del món". La presidenta madrilenya no va concretar en el seu missatge quina peça o quin espai de TVE motivava la seva indignació. Però la cadena va pública havia posat aquests dies el focus no només en l’aspecte esportiu de l’estrena, sinó també en els costos, les molèsties als veïns i les incògnites econòmiques de Madring. En una de les informacions publicades dissabte per RTVE, titulada "El suculent negoci de la Fórmula 1 a Madrid: habitacions per 6.000 euros i un impacte econòmic de 470 milions" contraposava les previsions d’impacte econòmic amb les xifres d’inversió, l’encariment dels allotjaments i els interrogants sobre la rendibilitat futura del projecte.  Per tant, la guerra d’Ayuso amb TVE sembla tenir menys a veure amb el fet que Madring no ocupi prou temps d'antena com amb la manera com s’explica el seu èxit. El govern madrileny vol projectar la cita com un triomf de ciutat, mentre que altres mirades insisteixen que un esdeveniment d’aquesta magnitud també ha de ser examinat pel seu cost i pel seu impacte.

Del circuit al carrer: Hortaleza protesta davant Ifema

I aquest diumenge la controvèrsia ha sortit dels platós i ha arribat directament a les portes d’Ifema. Associacions veïnals del districte madrileny d’Hortaleza s’han manifestat davant del circuit de Madring per denunciar el que consideren un "malbaratament" de recursos destinat a la Fórmula 1 en un context que, segons asseguren, està marcat per "retallades" en els serveis públics. La protesta posa el focus en una de les qüestions més sensibles que envolten el Gran Premi: si té sentit destinar centenars de milions d’euros a un esdeveniment d’aquesta magnitud mentre els veïns denuncien mancances en sanitat, educació, habitatge o altres serveis essencials.

A la mobilització també s’hi han sumat altres col·lectius socials i ecologistes contraris al projecte. El seu argument és que Madring no es pot valorar únicament pels espectadors que atrau, l’impacte turístic o la projecció internacional, sinó també pel cost i per les prioritats de despesa que representa. Les crítiques al Gran Premi no neixen només de la televisió pública ni d’un suposat intent del govern espanyol de deslluir Madrid, també provenen directament dels barris més pròxims al circuit, on una part del veïnat qüestiona el model i reclama que els recursos públics es destinin a altres necessitats.

"Pot passar el que va passar a València"

Entre els manifestants també ha tornat a aparèixer un advertiment que persegueix Madring des del seu naixement: "Pot passar el que va passar a València", alerten els crítics amb la fórmula 1 a Madrid. La referència remet al Gran Premi d’Europa que es va disputar al circuit urbà de València entre el 2008 i el 2012. Aquella cita, presentada inicialment com un gran projecte de projecció internacional, va acabar convertida en símbol dels excessos d’una època i marcada per la polèmica sobre la factura que havia quedat al contribuent. El paral·lelisme incomoda els promotors de Madring, que insisteixen que el model madrileny és diferent i que el projecte serà rendible a llarg termini. Els crítics, en canvi, adverteixen que la presència d’Ifema —participada majoritàriament per institucions públiques— obliga a seguir de prop qualsevol desviació de costos o previsió d’ingressos.

Una història que el PP ja va viure el 2009

La batalla amb TVE, a més, té una curiosa hemeroteca. L’any 2009, quan el Gran Premi d’Europa es disputava a València sota el govern de Francisco Camps, el PP valencià ja va acusar RTVE de menystenir la Fórmula 1. El partit es va queixar que la televisió pública havia dedicat massa poc temps a la prova i va reclamar una rectificació. Disset anys més tard, la queixa sona extraordinàriament familiar: un govern autonòmic del PP presenta la Fórmula 1 com un gran èxit internacional i acusa TVE de no explicar-lo amb l’entusiasme que considera que mereix. La diferència és que ara la crítica mediàtica coincideix amb una protesta veïnal real a les portes del circuit, cosa que complica el relat segons el qual qualsevol dubte sobre Madring respon exclusivament a una operació política contra Ayuso.

La presidenta no admet errors

Dins de la guerra per controlar el relat, Ayuso ha tornat a reivindicar Madring com un èxit de país i ha assegurat que el Gran Premi ha "desbordat les expectatives". En una entrevista a Telecinco, la presidenta madrilenya ha defensat que la cita demostra "del que som capaços els espanyols quan ens deixen organitzar esdeveniments de gran magnitud". Segons les xifres exposades per Ayuso, l’esdeveniment deixa més de 500 milions d’euros d’inversió, 80 milions en impostos directes i desenes de milers de llocs de treball. També ha destacat la mobilitat com un dels punts forts del circuit: les previsions inicials parlaven d’uns 95.000 viatgers en metro, però, segons ha assegurat, ja se n’han superat els 115.000. Ayuso ha admès que, tractant-se d’una primera edició, hi podria haver hagut errors, però ha afirmat que "de moment" no n’hi ha hagut cap de rellevant. També ha subratllat que aproximadament un terç dels assistents són internacionals i ha explicat que alguns visitants li han transmès una imatge de Madrid associada a la seguretat i a l’ambient festiu.

La primera Fórmula 1 de Madring pot acabar sent un èxit esportiu, de públic i fins i tot econòmic. Però això no elimina les preguntes sobre el cost, el finançament, les molèsties als barris o el risc que les previsions inicials no es compleixin. I és precisament aquí on es troba el fons de la nova guerra d’Ayuso. La presidenta madrilenya vol que Madring sigui llegit com una història d’èxit de Madrid. Els seus crítics reclamen que també se n’expliqui la factura i les incerteses. Mentre els monoplaces corren aquest diumenge pel nou circuit, fora de l’asfalt ja hi ha una altra competició en marxa: la batalla per decidir quin relat quedarà de Madring quan s’apaguin els motors.

 

Més