L'escriptor i mosso d'esquadra Marc Pastor, l'autor de La mala dona, L'any de la plaga i Bioko torna a la novel·la negra amb Els àngels em miren, una història de violència sexual i assassinats situada a una hipotètica Catalunya independent que viu un traumàtic procés de secessió d'Espanya sorgit a partir de l'1 d'octubre. Després d'una dura repressió, els catalans han aconseguit veure reconegut el seu Estat, però les resistències a la secessió dels poders fàctics continuen.
Pretext ideal
Una part especialment curiosa de la novel·la és, justament, la trama de política ficció al voltant d'una Catalunya que s'independitza, i, també, òbviament, tot allò que es refereix a la divisió política del cos dels Mossos d'Esquadra abans de l'1 d'octubre i en les jornades immediatament posteriors al referèndum. A molts els han sorprés les recents declaracions del major Trapero al Suprem. En canvi, Pastor, ja fa uns mesos, va escriure sobre la divisió al cos de Mossos d'Esquadra en vigílies de l'1 d'octubre, i fins i tot va ficcionar la detenció del president català per part dels propis dirigents del cos. Evidentment, Pastor coneix bé del que parla i també es refereix sense gaires embuts a les tenses relacions generades entre els diferents cossos policials pel procés. En la novel·la de Pastor, Catalunya, després d'un procés traumàtic, ha assolit la independència, però no es veu lliure de les tensions d'un establishment judicial i policial que continua defensant l'espanyolitat.
Una trama complexa
Els àngels em miren té un gran realisme: la investigació no va directa a l'assassí, sinó que es perd, es complica, s'entorlliga, es mou per cops de sort, necessita filtracions... I tot això es veu entorpit per les limitacions pressupostàries, pels problemes personals dels investigadors implicats i, també, per les rivalitats entre cossos, entre unitats i entre agents. Òbviament, Pastor de primera mà la investigació criminal i això es fa patent en aquesta novel·la. La violació i assassinat de dues noies sense aparent relació entre elles, a Sant Andreu, duu els Mossos d'Esquadra de corcoll. Però quan comencen a esbrinar les seves vides, veuen que potser Sant Andreu no és un lloc tan tranquil com sembla. Poc a poc els sospitosos s'aniran multiplicant, però els agents tindran serioses dificultats per trobar l'autor dels crims. En canvi, entraran amb contacte amb sense sostres, amb obsessos sexuals, amb camells, amb trames criminals... I cada cop apareixen més cadàvers, sense que es pugui capturar al responsable dels fets. La pressió és màxima, perquè les noies joves són assimilades a veritables àngels. Però potser s'exagera.
El misteri més enllà del crim
El protagonista d'aquesta història és el mosso d'esquadra Abraham Corvo, fill d'un reporter de Televisió Espanyola enviat en comissió de serveis a la Guinea i d'una dona guineana. Però Corvo arrossega un tèrbol secret que ha portat des de la seva Àfrica Central natal: l'evú. És, per tant, un individu que pot entrar en contacte amb les fases més fosques i incontrolables de la humanitat. Poca gent sap el secret de Corvo, però aquest agent és capaç de descobrir els secrets dels personatges més obscurs, perquè ell té una part fosca que malda per controlar. L'heroi, doncs, té molt d'antiheroi, amb algunes actuacions que queden fora del marc de comprensió del lector. Però són precisament aquestes aptituds misterioses de Corvo les que el permetran de connectar amb l'essència més maligna dels malvats de la novel·la, ja que sembla que hi ha una trama de màgia negra vinculada als crims. Corvo ens acabarà guiant pel món de la Barcelona més tèrbola, en un univers plagat de baixos sentiments, però alhora de generositat.