La directora catalana Carla Simón va fer-se un lloc important en la història del cinema el passat febrer després de guanyar l'Os d'Or a la millor pel·lícula amb Alcarràs, un film costumista rodat a Lleida durant la collita del préssec que posa el focus en les relacions familiars dels Solé, una família dedicada a la pagesia. La pel·lícula —que s'estrena demà a les sales de cinema— és la primera que es proclama vencedora a la Berlinale en català, però no només això: els personatges estan interpretats per persones anònimes, veïns i veïnes del Segrià, i no per actors professionals. Els càstings van durar un any i van passar-hi més de 9.000 aspirants: entre ells, Ainet Jounou i Albert Bosch, dos dels protagonistes d'Alcarràs, que han passat de ser persones totalment desconegudes a omplir pàgines de diaris que volen conèixer totes les curiositats de la seva incorporació al món del cinema.
🔴 Actualització: 'Alcarràs', la pel·lícula candidata d'Espanya als Oscar 2023
Albert Bosch té 18 anys i va entrar a formar part de la pel·lícula perquè la mateixa directora el va triar mentre estava en unes festes populars del seu poble. A Alcarràs, es converteix en Roger, però assegura que interpretar el seu personatge és quasi com interpretar-se a sí mateix. Si no fos per la promoció del film, com també ha explicat en vàries entrevistes, estaria fent tasques al camp. Els seus companys de repartiment s'han convertit en la seva pròpia família, tant Jordi Pujol i Anna Otin, els seus pares a la ficció, com les seves germanes fictícies, Xènia Roset i la més petita de tots, Ainet Jounou. Aquesta última, de només 8 anys, també s'ha convertit en una de les cares més visibles i genuïnes de la pel·lícula.
El que pretenia Carla Simón amb aquest càsting era buscar perfils autòctons i concrets per poder explicar de primera mà la realitat d'una família de pagesos. El film és un episodi quasi bucòlic que posa la vida del poble a la gran pantalla, en un intent victoriós de parlar d'una realitat i d'un estil de vida que no sol ni omplir titulars ni ser d'interès per la majoria. És innegable que, més enllà que en el sector cinematogràfic, la pel·lícula ha tingut un impacte important en la vida dels seus actors, que han passat de ser perfils totalment desconeguts a ser els protagonistes de la primera obra catalana premiada amb l'Os d'Or al Festival de Berlín.
Què explica la pel·lícula Alcarràs?
Aquesta pel·lícula catalana és un drama familiar que parla de les herències, les tradicions i l'esperit de comunitat. Una família d'agricultors veu que ja no podrà cultivar préssecs el terreny que els seus membres han treballat durant dècades perquè el nou propietari, l'hereu de les terres, vol instal·lar-hi plaques solars. Tot i que aquest vol que continuïn fent-se càrrec d'aquesta nova tasca, la família haurà de triar entre la supervivència o la pròpia identitat. Igual que a Estiu 1993 —però menys fidel a la realitat— Simón construeix una història a partir de vivències personals i properes: els seus tiets s'han dedicat tota la vida a cultivar presseguers, i la directora va tenir la inquietud de preguntar-se què passarà amb l'agricultura en un moment en què les feines al camp no es valoren com s'hauria.