Prop d’un milió de persones es troben, en aquests moments, en camps de refugiats a Bangladesh, segons l'ACNUR. Aquest organisme adverteix que la situació dels rohingya, que han fugit del seu país expulsats pels birmans, és molt greu, ja que les condicions d’aquests camps atempten contra els drets humans. Això ha provocat un augment del nombre de malalts, afectats sobretot per infeccions i malalties respiratòries. A aquesta situació s’hi ha d’afegir el naixement de més de mig centenar de nadons cada dia.
Wikipedia
Una de les principals prioritats dels metges que treballen a la zona és l’assistència psicològica i l’ajuda humanitària als refugiats. Cal tenir en compte que no només estan en males condicions físiques sinó també mentals, ja que provenen d’una zona que estava del tot sotmesa a fortes pressions per part de les autoritats birmanes, amb l’objectiu que fugissin del que consideren el seu territori. La incertesa sobre el futur d’aquesta gent també provoca quadres d’ansietat, depressió i estrès posttraumàtic, que afecta el 80% dels refugiats.
L’ACNUR ha advertit que el seu pla d’emergència per aquest any només cobreix una tercera part de les necessitats humanitàries i demana solucions menys provisionals i més definitives per aquest milió de persones que no tenen on anar ni de què viure. Els rohingya, per la seva banda, no perden l’esperança a poder tornar a Birmània, que consideren el seu país i on han viscut des de fa diverses generacions.
Qui són els rohingya?
Els rohingya són un grup ètnic format per un milió de persones que viuen al nord de l’estat de Rakhine, a Birmània, prop de la frontera amb Bangladesh. Ningú no sap d’on venen ni quin origen tenen. Els seus líders defensen que tenen les seves arrels en els comerciants àrabs, però Birmania assegura que són immigrants musulmans de Bangladesh que van travessar la frontera durant l’ocupació britànica.
ACNUR
Els rohingya professen la religió musulmana, a diferència de la població birmana, que són majoritàriament budistes. Birmània no els reconeix com a grup ètnic, els nega llibertat de moviment i exerceix la violència contra ells, amb la finalitat que se'n vagin. Els rohingya viuen en grans guetos i en pèssimes condicions. L'ONU els descriu com un poble sense estat ni amics a l’entorn.
L’origen del conflicte
El conflicte té l'origen l’any 1942, a la Segona Guerra Mundial. Els rohingya, amb el suport del Regne Unit, es van enfrontar als budistes locals, que tenien el suport del Japó. Des de 1948, any que es va independitzar el país, els rohingya són víctimes de la repressió. Viuen apartats de la resta de la societat, se’ls prohibeix tenir propietats, no es poden casar ni sortir del país sense demanar permís. Aquesta situació es manté des d’aleshores, tot i la condemna de les Nacions Unides i Amnistia Internacional.
Situació actual
Birmània vol erradicar la presència dels rohingya al país, tot i que viuen en aquest territori des de fa unes quantes generacions. Per aconseguir-ho el govern de Birmània els crema les cases i comet atrocitats contra ells. Això provoca un èxode massiu dels rohingya, que intenten fugir a Bangladesh per trobar unes condicions de vida acceptables fora de la repressió que viuen des de fa dècades. Aquesta situació s’ha agreujat des d’aquest estiu. Cada dia es hi ha centenars de morts, víctimes d’aquesta brutal repressió. Una notícia que costa que arribi als grans mitjans de comunicació, ja que el govern de Birmània posa molts impediments perquè els periodistes puguin exercir la seva feina en llibertat i sense censura.