Les persones que segueixen una alimentació vegana eliminen de la seva dieta tots els productes d'origen animal i els seus derivats, i els crudivegans també, però sense cuinar-los a més de 47 °C. Són molts els estudis científics que mostren que els vegetarians i els vegans tenen uns millors índexs de salut que la resta de la població, encara que és important assenyalar que, generalment, aquestes persones solen prendre's més seriosament la seva salut, porten una vida menys sedentària i es cuiden més.

Mesures a prendre

És important que una persona que vulgui començar un estil de vida vegana ho faci sota supervisió mèdica, perquè existeixen algunes carències alimentàries que han de ser fiscalitzades per un professional. Per exemple, la carn és una excel·lent font de proteïnes de qualitat, inclosa la vermella.

Aporta micronutrients essencials com a ferro, zinc, seleni, potassi i un ventall de vitamines del grup B com a niacina (B3), riboflavina (B2), tiamina (B1) i vitamines B6 i B12. El calci és un nutrient essencial per als ossos i es troba majoritàriament als productes derivats dels lactis. Els peixos i mariscos són rics en omega 3, que és un tipus de greix que el nostre organisme no pot produir per si sol i que té efectes antiinflamatoris i autoimmunes.

Totes aquestes raons han portat alguns experts a concloure que una dieta vegana pot afectar, per exemple, la fortalesa dels ossos. Aquest estudi realitzat per experts d'Oxford conclou que les persones que no mengen carn i els vegans tenen més probabilitats de patir fractures òssies, especialment al maluc.

Per això és important saber quin tipus d'exercici pot resultar d'ajuda en aquests casos. Segons aquesta nova investigació, l'entrenament de força té un impacte molt positiu en la salut òssia de les persones que segueixen una dieta vegana. De fet, es conclou que els qui el fan amb regularitat, tenen una millor microestructura òssia que els vegans que no els fan.

El de força és un tipus d'entrenament que busca desenvolupar el creixement muscular. Sol fer-se per zones (braços, cames, abdominals, esquena...) amb càrregues, pesos o el mateix cos i almenys tres dies a la setmana durant un mínim de mitja hora.

Dona fent abdominals / Unsplash
Dona fent abdominals / Unsplash

Els millors exercicis

Tres dels exercicis més habituals són els esquats, que es duen a terme dempeus, separant les cames a l'altura de les espatlles. A continuació, es flexionen els genolls, es baixa lentament amb l'esquena recta i es van estirant els braços, fins que més o menys el maluc queda a l'altura dels genolls. Es pot fer recolzant l'esquena en la paret al principi.

Les flexions, que consisteixen a col·locar-se de bocaterrosa, amb les mans recolzades a terra i separades segons l'ample de les espatlles i la resta del cos en l'aire excepte els peus, que han d'estar recolzats. A continuació, començar a pujar i baixar mantenint l'esquena recta.

I les abdominals, que es realitzen de cara amunt, amb l'esquena recta ben recolzada a terra. Les cames han d'estar flexionades a l'ample del maluc. Es posen les mans sobre el pit o darrere del cap, però sense estirar el coll. A continuació s'eleva el tren superior mantenint la zona lumbar enganxada a terra.