L'estrès podria definir-se com una manera d'adaptar-se a qualsevol canvi en l'entorn pròxim. És una manera de reaccionar davant de problemes, demandes i perills. Segons la Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Ansietat i l'Estrès (SIGUIS), pot ser positiu o negatiu. Si l'individu considera que les conseqüències seran favorables, és positiu; si, al contrari, ho percep com desagradable o perjudicial, és negatiu. Quan l'estrès és negatiu, és a dir, quan és massa intens i s'allarga en el temps, pot convertir-se en patològic. Les tècniques de tractament més habituals són:
-
Realitzar exercici físic. Nombrosos estudis demostren que les persones que practiquen exercici de manera regular tenen menys risc de patir algun símptoma d'ansietat. Caminar ràpid, sobretot a l'aire lliure, permet relaxar la ment i activar el cos.
-
Practicar tècniques de relaxació. Meditació o mindfulness són dues tècniques que han provat tenir efectes beneficiosos tant en l'àmbit físic com en el psicològic. La tècnica mindfulness es considera molt útil per a la gestió de l'estrès i reduir les emocions negatives. També ajuden els exercicis de respiració. Respirar de manera controlada pot baixar la pressió arterial, la freqüència cardíaca i el ritme respiratori i genera calma. La respiració abdominal, una de les més utilitzades, consisteix a adoptar una postura relaxada, amb una mà a l'abdomen i una altra al pit, i inspirar aire pel nas i expulsar-lo per la boca aconseguint que s'aixequi la mà de l'abdomen.
Meditació o mindfulness són dues tècniques que han provat tenir efectes beneficiosos
-
Tractament farmacològic. Els ansiolítics disminueixen els símptomes d'ansietat de manera ràpida, per això s'utilitzen en el tractament de l'atac de pànic o les obsessions. El problema està que aquests no ajuden a controlar l'ansietat i, per tant, no curen el trastorn. La seva administració en casos de reaccions intenses, no controlables, ha d'anar substituint-se a poc a poc, sempre que sigui possible. En alguns casos, aquest tractament és necessari, però sempre que el prescrigui un especialista. Cal evitar l'automedicació o l'abandonament del tractament sense consultar el metge.
-
Tècniques cognitives. Aquestes tècniques psicològiques entrenen l'individu perquè pugui millorar la seva capacitat d'autobservació i autocorrecció de la seva conducta, emocions i pensaments. Algunes entrenen la persona a desenvolupar habilitats com la solució de problemes; altres, a saber identificar pensaments negatius per poder canviar-los.
-
Tècniques de la conducta. Apropa l'individu als estímuls que provoquen l'ansietat, en condicions controlades, de forma lenta, per aconseguir premiar-se pels èxits i corregir-se davant dels fracassos, sense arribar a castigar-se.