La música és un creixent camp d'investigació en la manera d'entendre els processos mentals implicats en el comportament. Una investigació recent assegura que la pràctica musical s'associa amb la plasticitat estructural i funcional del cervell que, al seu torn, confirma que aquest pot ser modelat a través de l'experiència. Per aquesta raó, cada vegada més especialistes recomanen una formació musical per millorar les habilitats lectores i d'escriptura, sobretot, en nens amb dislèxia.
Durant l'última dècada s'ha generalitzat la investigació amb músics professionals per a l'estudi de la plasticitat del cervell. El motiu sembla clar: per aconseguir una gran velocitat als dits, un músic necessita un gran entrenament mental. Un estudi realitzat fa diversos anys ja acabava que un bon pianista o violinista poden arribar a practicar 7.500 hores abans de complir 18 anys. Els treballs elaborats amb aquest grup semblen verificar els beneficis que experimenta la fisiologia cerebral quan s'aprèn a tocar un instrument.
S'ha generalitzat la investigació amb músics professionals per a l'estudi de la plasticitat del cervell
Millorar la intel·ligència
Un estudi dut a terme amb nens de sis anys, a qui es va ensenyar a tocar un instrument durant 15 mesos seguits, va demostrar que, al final de l'entrenament musical, tots els menors van experimentar canvis en la seva anatomia cerebral. Les àrees utilitzades per processar la música van resultar ser més grans i més actives. Publicat recentment a la revista «Journal of Neuroscience», és el primer estudi que es realitza sobre aquesta temàtica.
Les regions afectades comencen a canviar, fins i tot, al cap de pocs mesos d'iniciar l'entrenament musical. Una altra investigació canadenca de la Universitat McMaster, elaborada el 2006, assenyalava que els canvis es comencen a detectar a partir dels quatre mesos d'ensenyament.
Teràpia musical
Les regions del cervell implicades en el processament de la música també són necessàries per a altres tasques, com la memòria o habilitats del llenguatge. Per tant, si la música té una forta influència en la plasticitat del cervell, és possible que aquest mateix efecte pugui utilitzar-se per millorar el rendiment cognitiu. Per aquesta raó, es proposa d'aprendre a tocar un instrument com a teràpia neurocognitiva. Un dels estudis més importants en aquest sentit el va realitzar Teppo Sarkamo, neuròleg de la universitat de Hèlsinki, el 2008.
En ell, va intentar examinar si escoltar música diàriament augmentava les probabilitats de recuperar les funcions neurocognitives i de l'estat d'ànim després d'un accident cerebrovascular (ictus). Els resultats van mostrar una millora significativa en la recuperació de la memòria verbal i de la capacitat d'atenció. També hi va haver una millora substancial de l'estat d'ànim. Segons els especialistes, la música pot utilitzar-se com una eina no invasiva per a teràpies neurològiques. La formació musical, a més, podria millorar les habilitats lectores i d'escriptura, més si s'utilitza amb nens dislèctics.