L'insomni es defineix com a dificultat per iniciar o mantenir el son i pot manifestar-se com a dificultat per agafar el son (insomni inicial), despertar-se freqüentment durant la nit o despertar-se molt aviat al matí, abans del planejat (insomni terminal).
Les causes de l'insomni són múltiples i variades
La més habitual és un desordre dels neurotransmissors (NT), hormones i missatgers neurocerebrals, formats a l'intestí a partir de precursors alimentaris, els aminoàcids tirosina, glutamat i triptòfan, entre d'altres.
D'això es pot deduir que qualsevol trastorn digestiu crònic pot ser causa de problemes anímics i psicològics, com l'ansietat, la depressió, la hiperactivitat i per descomptat l'insomni.
L'insomni es defineix com a dificultat per iniciar o mantenir el son
Tenint en compte, d'una banda, que les necessitats de son són molt individuals, cadascú ha de saber quantes hores de descans necessita, perquè el seu son sigui suficient i reparador. D'altra banda, sabem que no podem compensar una falta de son, o sigui que si no dormim prou entre setmana, no podrem recuperar la falta de descans durant el cap de setmana.
Si volem arribar a solucionar aquest problema, hem de revisar els nostres hàbits quotidians, el nostre entorn i en particular la nostra casa i el nostre dormitori, i eliminar totes les interferències electromagnètiques possibles. És una bona opció instal·lar un interruptor general de corrent a l'habitació de dormir.
La importància de la dieta és fonamental; amb ella, podem compensar deficiències i excessos, de manera micronutricional, i consumir, si hi ha, complements ortomoleculars (vitamines, minerals, oligoelements, aminoàcids precursors de NT, etc.).
Podem també a més beneficiar-nos del comprovat efecte de la fitoteràpia, ja que hi ha plantes que, de manera científicament demostrada, tenen un efecte harmonitzador, adaptògen, relaxant i soporífer. Notem per exemple la melissa (com en l'aigua del Carme de les monges), la passiflora, l'arç blanc, la valeriana, la rosella de Califòrnia, la flor del taronger, la til·la, etc.
Si volem entendre com es desarregla l'arquitectura del son, hem de fer un breu repàs de la funció dels neurotransmissors. Alguns són estimulants: les catecolamines, per exemple (dopamina, noradrenalina i adrenalina) i el glutamat (el que més desperta); d'altres són tranquil·litzants: calmen, relaxen i faciliten el son, com el GABA (àcid gammaaminobutíric, el tranquil·litzant més potent) i la serotonina, que compleix moltes altres funcions neurocerebrals, i mitja en cas de deficiència en les addiccions, les compulsions, la gana, etc.