La visita del papa Lleó XIV a Barcelona tindrà una de les seves parades més simbòliques a la parròquia de Sant Agustí, al cor del Raval. Tot i que el focus principal del viatge serà la Sagrada Família, el pas pel temple agustí tindrà un fort significat espiritual, social i personal.
L’elecció de Sant Agustí no és casual, ja que la parròquia està gestionada pels agustins, el mateix orde religiós al qual pertanyia Robert Prevost abans de convertir-se en papa. De fet, Lleó XIV va ser prior general de l’Orde de Sant Agustí entre el 2001 i el 2014, una etapa en què va visitar comunitats agustinianes d’arreu del món i va mantenir un contacte directe amb molts religiosos de l’orde.
Per això, la visita al Raval té una càrrega emocional especial per a la petita comunitat agustiniana de Barcelona. El papa no hi arriba només com a cap de l’Església catòlica, sinó també com algú que forma part de la seva mateixa família religiosa. Per als agustins, veure Robert Prevost convertit en pontífex i tornant ara a una de les seves parròquies és un gest de reconeixement molt important.
Actualment, la comunitat agustiniana a Catalunya és molt reduïda. A Barcelona i Badalona hi treballen quatre religiosos: dos filipins i dos tanzans. S’encarreguen de les parròquies del Carme i Sant Agustí, al Raval, de la parròquia personal filipina que funciona al mateix temple de Sant Agustí, i de la parròquia de Sant Roc, a Badalona. El prior agustí Dennis Pineda defensa que aquesta diversitat reflecteix la mateixa realitat del barri. El Raval és un territori marcat per la immigració, la pobresa, la precarietat i l’exclusió social, però també per la convivència entre comunitats molt diferents.
Sant Agustí s’ha convertit, en aquest context, en un punt de trobada per a moltes realitats del barri. La parròquia acull celebracions en diverses llengües i comunitats d’orígens diferents, especialment llatinoamericanes i filipines. El mateix Pineda ho resumeix amb una frase: “La nostra parròquia és una comunitat de comunitats”.
Lleó XIV anirà a Sant Agustí per conèixer de prop projectes i entitats que treballen amb persones vulnerables. Segons el rector de la parròquia, Faustino John Mlelwa, el papa “escoltarà un programa sobre les obres socials de l’Església que s’estan fent a Barcelona”.
El menjador social més gran de Barcelona
A tocar del temple hi ha el menjador social Reina de la Pau, gestionat per les Missioneres de la Caritat, la congregació fundada per la Mare Teresa de Calcuta. Aquest espai ofereix menjar i acompanyament a persones sense recursos, persones sense llar, migrants acabats d’arribar i famílies atrapades per la precarietat. Els agustins també col·laboren amb iniciatives com la Fundació Mano Amiga, que reparteix aliments i roba i ofereix classes de català, castellà i assessorament jurídic.
El pas pel Raval encaixa així amb el perfil social del viatge apostòlic. Abans de desplaçar-se a Montserrat, el papa també té previst visitar un mòdul de dones del centre penitenciari Brians 1. El missatge és clar: la visita no vol quedar-se només en els grans espais religiosos o monumentals, sinó que també vol acostar-se a les perifèries i a les persones més vulnerables.
La relació personal entre el papa i alguns dels agustins de Barcelona reforça encara més el simbolisme de la visita. Faustino John Mlelwa va conèixer Robert Prevost l’any 2003, quan l’actual pontífex era prior general dels agustins i va visitar Tanzània. “El vaig anar a buscar a l’aeroport i es va quedar a casa nostra dos dies”, recorda el rector. Després van fer un viatge pel sud del país. “Jo conduïa. Va ser un viatge molt feliç, tot i que al principi patia per si el menjar li agradaria. Però s’ho menjava tot!”, explica divertit.
Ara, el retrobament serà molt diferent. “Ja no és un sacerdot qualsevol, és el papa!”, admet Mlelwa. També Dennis Pineda recorda Prevost com una persona propera i senzilla. “És una persona molt propera i bromista”, afirma. I destaca un tret que el va impressionar: “Em va sorprendre que recorda cada persona que es troba en el camí, i això que som molts agustins al món”.
La visita a Sant Agustí també té un valor històric. La presència dels agustins a Barcelona es remunta al segle XIV, amb un primer convent al barri de la Ribera. Més tard es van traslladar al Raval, però van patir episodis com l’incendi del convent el 1835 i la desamortització, que els va obligar a abandonar el lloc. No van tornar a la diòcesi fins al 1976, primer a Sant Roc de Badalona, i més recentment, el 2018, al Raval.