L’obra d’Antoni Gaudí a Barcelona és coneguda mundialment per construccions icòniques com la Sagrada Familia, la Casa Batlló i la Pedrera, així com el Park Güell, però l’arquitecte de Reus té tot un reguitzell d’obres menys conegudes, però igual de destacables, com la Casa Vicens, la Torre Bellesguard i els Pavellons Güell, però aprofitant que aquest 2026 és l’Any Gaudí, en record del centenari de la seva mort, és un bon moment per reivindicar una de les obres de més difícil accés, ja que habitualment no obre el públic, però cabdal per entendre la importància de la fe en l’obra gaudiniana, el Col·legi de les Teresianes.
‼️ Els Pavellons Güell: el Gaudí més desconegut el trobareu a Pedralbes
📍 Antoni Gaudí al Berguedà: així és el Xalet del Catllaràs
En aquest recinte escolar del carrer Ganduxer (districte de Sarrià-Sant Gervasi), l’arquitecte de Reus va fer un exercici d’estil centrat en la figura de Santa Teresa de Jesús i la seva obra Las Moradas, una guia espiritual que concep l’adquisició de la fe com un viatge en set etapes que culmina amb la comunió amb Déu. Construït per Gaudí entre 1888 i 1889, i declarat bé cultural d'interès nacional, el Col·legi de les Teresianes —que continua funcionant com a centre escolar— marca un punt d’inflexió de l’obra gaudiniana, coronant una etapa cabdal del seu trànsit cap a la religiositat més profunda que omplirà l'última etapa de la seva vida gràcies a la seva immersió en l’espiritualitat teresiana.
Efecte d’aquesta etapa és la seva obra més mística, destacada principalment pels passadissos que conformen una mena de claustre interior, caracteritzats pels arcs de catenària d’un blanc virginal, que doten de majestuositat un espai pensat per a la reflexió i la comunió amb Déu, que contrasta amb el maó vist que distingeix les façanes exteriors i es complementa amb els treballs de ferro forjat, com la porta d’accés, que amaguen també detalls simbòlics del pensament teresià, com el fet que només e spot obrir des de l'interior. Tant és així que les Teresianes és un espai molt indicat per comprendre el misticisme de l’arquitectura de Gaudí, que a mesura que passaven els anys era més i més creient.
De fet, tot l’edifici té una aparença de castell, que connecta amb l’altre nom amb què es coneix Las moradas, el de El castillo interior, creant un contrast entre l’exterior i la seva impressió de fortalesa i l’interior, on tots els elements ajuden a crear una impressió de recolliment amb un aprofitament de la llum solar, a base de llums zenitals en petits patis interiors i lateral per les finestres força verticalitzades, que creen una atmosfera que convida a la reflexió i la cerca d’un mateix que arriba al seu clímax en els dos corredors paral·lels de la primera planta que són els que, amb els seus arcs de catenària i la seva nuesa blanca, identifiquen aquest espai tan gaudinià i alhora tan particular, on l'arquitectura no només es veu, també es viu interiorment.
