Marta Salicrú Serra (Barcelona, 1980), va entomar el passat juliol el repte de convertir-se en la primera comissionada d’Ús Social del Català, un càrrec nou previst en la remodelació del cartipàs municipal de l’equador del mandat, amb l’encàrrec explícit de treballar per la promoció de la llengua pròpia dels barcelonins. Salicrú, que ha desenvolupat la seva tasca professional en el periodisme musical, ha estat redactora de Time Out Barcelona (2008-2019), a més de discjòquei i autora dels llibres Rosalía de la A la Z (Cúpula, 2024) i Putos himnes generacionals (Columna, 2015). Fins fa ben poc era directora de Ràdio Primavera Sound.
Precisament, aquest bagatge l’ajudarà en un dels eixos de la seva tasca, la creació de la Casa de Creació de Continguts Digitals en Català, un part dels encàrrecs rebuts, al costat de les creacions de l’Oficina del Català i la Bústia del Català, que estan orientades a un objectiu bàsic, “aconseguir que es parli més català a Barcelona”, i alhora, que els barcelonins “puguin sentir que és possible viure en català a la seva pròpia ciutat”, malgrat els atacs catalanòfobs. Incidir en el llenguatge dels joves, el sector que més experimenta el retorcés del català serà cabdal, i un dels eixos de la seva actuació serà el de demostrar que el català “també és una eina útil per fer tiktoks i vídeos de YouTube”.
Emma Vilarasau, al pregó de la Mercè, va dir això: “Fa molta pena quan veus gent que considera que el català no és prou internacional, que els fa ràbia el català o quan et veus obligada de canviar d'idioma constantment, o quan entres en un cafè i no t'entenen quan demanes”. Vostè ha vingut a resoldre tot això?
He vingut a començar a resoldre-ho, perquè això òbviament no és feina ni d'una persona ni és una feina que es pugui fer en dos anys de mandat. Però sí que he vingut a començar a establir estructures dins de l'Ajuntament de Barcelona perquè qui sigui que continuï la feina d'aquest primer comissionat d'Ús Social del Català i sigui quina sigui la força política que estigui al cap i casal, que aquesta feina pugui continuar-se fent.
Vostè estrena aquest càrrec. Quin és l'encàrrec que té?
Hi ha una sèrie de tasques que no deixen marge a fer altres polítiques perquè hi ha poc temps. Una és la creació de l'Oficina del català, que serà el departament d'aquest comissionat d'ús social del català. Aquesta oficina tindrà també una Bústia del català que serà la manera com els parlants podran interactuar-hi. Estem treballant perquè sigui una manera fàcil per expressar-hi queixes i consultes, però també tinc l'encàrrec de posar els fonaments de la Casa de creació de contingut digital en català. Tenim una línia de subvencions que arrencarà en la propera convocatòria de subvencions generals. Hi haurà també una voluntat que hi hagi un criteri transversal que afecti totes les subvencions que doni l'Ajuntament de Barcelona als projectes que tinguin una perspectiva de llengua. Aquests són els primers encàrrecs.
Abans d’entrar en projectes més concrets fem el dibuix general. A Barcelona, l'ús social del català està en franca baixada, tenim un 32,6% de barcelonins, només un 32,6%, que utilitza el català de manera habitual. En el cas dels joves, encara és més baix. Estem en un punt de no retorn o som a temps de revertir la situació?
Som a temps de revertir la situació. Hi ha un consens molt ampli de la societat que cal actuar ara, abans que no arribem a aquest punt de no retorn, i vivim un moment d'oportunitat per aquesta voluntat política que hi ha des de la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i a diversos municipis de tot Catalunya. Conviuen alhora aquestes dades negatives d'ús social del català amb altres fenòmens esperançadors com el fet que mai no s'hagi escoltat tant volum de música en català, mai no havíem tingut tants creadors i creadores de contingut digital en català. És a dir, que, convivint amb aquestes dades negatives, també hi ha diverses dades que fan veure que també tenim un moment d'oportunitat, precisament per donar-li la volta o començar a invertir aquesta tendència.
Cal que siguem molt didàctics perquè ningú no ens pugui qüestionar que no té la informació, que ha d'haver-hi una retolació en català, que tots els productes que tinguin a la botiga o al restaurant han d'estar almenys en català"
Li posaré alguna dada negativa més. Des que a vostè la van nomenar al juliol, hem viscut un estiu marcat per episodis de catalanofòbia. Quin és el paper de la comissionada del català davant d'aquest tipus de discriminacions?
Per començar, avaluar els protocols que tenim a l'Ajuntament per comprovar si s'està respectant o no la normativa. Ara mateix estic avaluant aquesta situació, perquè tenim una normativa de consum i hem de vetllar perquè es compleixi. Hem de comprovar que hi hagi revisions i inspeccions i que hi hagi informació també. Vull incidir molt és que precisament en el sector de la restauració, en el sector del comerç, les persones que munten establiments tinguin tota la informació. Cal que siguem molt didàctics perquè ningú no ens pugui qüestionar que no té la informació, que ha d'haver-hi una retolació en català, que tots els productes que tinguin a la botiga o al restaurant han d'estar almenys en català, que és això el que diu la normativa. I ara mateix estic en aquest procés, estic veient què falla en aquests protocols. Quan tinguem ben detectat què falla, haurem de buscar maneres de corregir-los. Em vaig reunir amb la regidora Bet Piella de Vic, un ajuntament pioner pel que fa a tenir una regidoria lingüística, i precisament, el fet de revisar els protocols i enfortir la comunicació de la normativa ha estat un factor dissuasiu que fa que a Vic no hagi calgut fer una política sancionadora, perquè la política informativa ha sigut suficient per corregir certes situacions. Revisarem primer que la informació sigui la correcta, que com a Ajuntament puguem dir que la donem de manera correcta i a partir d'aquí continuarem treballant. Però hi ha d'haver un canvi en el comerç de manera que les persones de Barcelona puguin sentir que és possible viure en català a la seva ciutat.
Al fil del que em deia, ha dit que hem de ser didàctics. Hem de ser simpàtics, també, o podem gastar una mica de mala llet?
Podem estar com vulguem, cadascú que tingui el seu tarannà. Qui vulgui estar de mala llet endavant. El que passa és que, siguem simpàtics o estiguem de mala llet, ens hi hem de posar tothom, de cap. L'Ajuntament s'hi ha ficat de cap i anem a fer mesures, mesures que algunes no podran tenir uns resultats fins d'aquí a uns anys, però també cal fer mesures que puguin ser visibles aviat perquè tenim una ciutadania que està enfadada i que necessitem que tingui la percepció que estem treballant i posant mesures. A veure si d'aquesta manera deixem d'estar una mica menys enfadats. Però que cadascú estigui com estigui, que no canviï de llengua. És a dir, tant fa la manera com ho fem. La qüestió de la simpatia va una mica amb el meu tarannà. Jo soc militant en no canviar de llengua des de sempre, la meva experiència m'indica que si alhora soc simpàtica doncs la comunicació és més fluida però això tant fa, mentre no canviem la llengua cadascú que ho faci o amb un somriure o amb cara més seriosa.
Potser no m'he expressat bé, però no em referia a la predisposició personal, sinó si el català ha de ser una llengua simpàtica.
Les llengües no són ni simpàtiques ni antipàtiques. Les llengües són una realitat. La nostra és una llengua minoritzada. És una llengua que ha viscut durant molts anys en contacte amb una de les llengües més potents de tot el món. I ara ja no només conviu cada dia amb una de les llengües més parlades del món, sinó amb dues, el castellà i l'anglès. Però a més a més és que tenim una situació de multilingüisme de totes les persones amb les que conviuen ara mateix a Barcelona i, per tant, no és una situació fàcil, és una realitat complexa però afortunadament la tenim ben detectada, tenim mesures que les posarem en pràctica i evitarem que la situació sigui més greu.
Expliqui'ns el projecte bandera d'aquest mandat que és el de la Casa de la Creació de Contingut Digital en Català. En què consisteix? Quan començarà a funcionar?
És un projecte que ha d'arrencar el 2026, tot i que volem que el 2025 ja hi hagi com una presentació, uns primers passos. Vol ser un projecte que al servei de creadores i creadors de contingut i que arrencarà de manera progressiva perquè precisament vol ser molt flexible i receptiu a les necessitats que tinguin creadors i creadores, vol ser un lloc físic de trobada en comú. Però també vol ser un lloc que pugui facilitar ajudes i posar creadors i creadores en contacte amb agents econòmics que puguin fer que els seus projectes siguin més rendibles. Al final és molt difícil monetitzar el contingut digital, és un aprenentatge que tinc de la meva trajectòria i, precisament, si ja tenim un ecosistema de creadors i creadores de contingut que és molt ric, molt ampli, de molta qualitat, volem que aquest ecosistema es mantingui. Per tant, hem de donar-li mitjans perquè aquests creadors i creadores no abandonin, que continuïn fent feina i que puguin aspirar a convertir-se en referents. Perquè en el moment en el qual algú molt jove té vocació de convertir-se en creador de contingut en comptes d'emmirallar-se en un youtuber que ho faci en castellà o en anglès, doncs que s'emmirallin en els creadors i creadores que tenim aquí, de manera que això es vagi estenent. Combatrem la idea que en arribar a un cert moment, coincidint aproximadament amb l'entrada a l'institut, molts joves deixen el català. Segurament també per alguna qüestió vinculada amb la rebel·lia pròpia d'aquesta època, però treballarem amb aquest talent que ja està treballant i que ens demostra que el català ha de ser una llengua útil per l'administració, per la cultura, per totes les formes de creativitat, però també és una eina útil per fer tiktoks i vídeos de YouTube i intentarem que els que vinguin a partir d'ara s'hi emmirallin i no facin aquest exercici de canviar de llengua.
El català ha de ser una llengua útil per l'administració, per la cultura, per totes les formes de creativitat, però també és una eina útil per fer tiktoks i vídeos de YouTube"
Com ens l'hem d'imaginar aquesta casa de creació?
Serà un espai físic que vol servir perquè els creadors i creadores es puguin trobar entre ells, però que també es puguin trobar amb el seu públic. En aquests universos digitals s'agraeix molt el fet de poder recuperar eventualment la corporalitat, és a dir, aquesta desvirtualització, de manera que pugui ser seu d'esdeveniments en viu, que es pugui crear una comunitat més enllà de l'àmbit de l'àmbit digital, però també de ser un espai que pugui servir per fer formacions, que pugui ser un espai també per reunir-se amb assessors fiscals per exemple, perquè moltes vegades et trobes que una persona que ha començat a fer creació de contingut sent molt jove, de sobte el seu projecte va bé, comença a facturar i no sap ni com facturar ni com després ha de fer la declaració de la renda. Estem en un procés de conceptualització en el qual hem consultat a creadors i creadores què és el que necessitaran, però com que la idea és que el projecte pugui arrencar d'una manera relativament ràpida però molt progressiva, anirem sobre la marxa.
L'Oficina del Català i la Bústia del Català. Què són, per a què serviran i quan estaran sobre la taula?
L’Oficina serà el Departament de Política Lingüística dins de l'Ajuntament de Barcelona, l'equip que durà a terme les polítiques que sorgeixin del comissionat i la Bústia del Català estem veient de quina manera la integrarem, però la idea és que pugui ser una eina molt senzilla perquè quan una persona si va per la ciutat i troba alguna queixa, algun dubte, pugui fer-la servir i que això ens arribi a l'equip de l'oficina perquè puguem posar remei a aquesta queixa, respondre, detectar problemes és a dir, que hi hagi un diàleg fàcil.
L'adhesió de l'Ajuntament de Barcelona al Pacte Nacional per la Llengua va en la línia de totes aquestes actuacions?
El primer punt que requereix l'adhesió d'un municipi al Pacte Nacional per la Llengua és la creació d'un càrrec d'una figura que serveixi precisament per tirar endavant polítiques lingüístiques. És a dir, que aquí l'Ajuntament de Barcelona s'ha avançat una mica a la proposta d'adhesió perquè el comissionat d'Ús Social del Català ja estava creat una mica abans.
I què li sembla que al piromusical de la Mercè el català hagi estat la tercera llengua d'ús, per darrere de l'anglès i el castellà?
En el Piromusical 2024 Rosalia només va seleccionar una cançó en català. En el d’Estopa, el repertori del qual ja estava tancat quan es produeix el meu nomenament, n’hi va haver sis. O sis i mitja, si tenim en compte que el fragment de Como un burro amarrado en la puerta del baile dels barcelonins El Último de la Fila va incloure el vers de la cançó que és en català. També van incloure l’estrena de Camila, la seva col·laboració amb The Tyets, en què Estopa canten en català, que em sembla un bon gest simbòlic. En el format de Piromusical d’autor no hi pot haver gaire ingerència en la selecció, perquè estaríem interferint en aquesta autoria que li atorguem. Però ja estem treballant amb l’ICUB perquè en la Mercè de 2026 la presència del català al Piromusical continuï creixent, com en la resta d’àmbits de la ciutat.
Estem treballant amb l’ICUB perquè en la Mercè de 2026 la presència del català al Piromusical continuï creixent"
Parlem de la creació del càrrec. Vostè és la primera comissionada. Com s'enfronta aquest repte?
D'una manera molt tècnica i amb un esperit molt pencaire, que és com he afrontat totes les feines que he fet fins ara. Amb una gran voluntat de posar-me al servei de la meva ciutat i de la meva llengua, amb una gran responsabilitat perquè la responsabilitat és enorme, però amb la consciència que tinc una gran capacitat de treball i que la posaré al servei d'aquesta tasca.
Esquerra Republicana ha reivindicat la creació d'aquesta figura com una proposta seva dintre dels acords com a soci preferent amb el PSC a l'Ajuntament de Barcelona. Vostè d'alguna manera se sent la comissionada d'Esquerra?
Jo em sento la comissionada de Barcelona i com deia encaro l'encàrrec d'una manera molt tècnica. Al final jo soc independent, no tinc experiència en política, no tinc experiència en l'administració i, per tant, de qui estic al servei és de la ciutadania i del català i de la ciutat. La meva voluntat és entendre'm amb tots els grups polítics, amb el que governa, amb el que ha fet possible la creació del càrrec i amb la resta de grups polítics, sempre que tinguin l'objectiu d'aconseguir que es parli més català a Barcelona. Aquesta és l'única línia vermella. La meva mà estesa és a tots els grups polítics que estiguin d'acord amb aquesta finalitat. I en la meva estrena a la comissió de Drets Socials a l'Ajuntament de Barcelona, la benvinguda per part de tots els grups polítics que creuen en aquesta voluntat va ser càlida.
Quines relacions té amb els altres grups polítics. Per una banda, amb Barcelona en Comú i amb Junts per Barcelona?
D'entrada els primers contactes han estat molt bons, perquè coincidim amb aquesta voluntat. Jo ja m'he posat al seu servei també de manera que la nostra comunicació sigui fluida i qualsevol idea que sigui a favor del català i que ens posem d'acord els grups municipals per tirar-li endavant, jo no tindré cap pega amb d'on vingui aquesta idea sempre que vagi en l'objectiu que volem, que és que les persones de Barcelona puguin parlar en la seva pròpia llengua.
El castellà no és la meva competència, tampoc no crec que necessiti que des de l'Ajuntament de Barcelona s'hi destinin recursos per garantir-ne l'ús social"
Pel que fa als altres dos grups, quina és la seva relació amb el Partit Popular i amb Vox?
No els he proposat trobar-nos perquè crec que no estem d'acord en aquest objectiu i perquè, precisament, la seva rebuda a la creació d'un comissionat d'Ús Social del Català no era bona. De fet, en els primers intercanvis que vam tenir em van preguntar si tenia previst fer mesures a favor del castellà i no, jo soc la comissionada d'Ús Social del Català. El castellà no és la meva competència, tampoc no crec que necessiti que des de l'Ajuntament de Barcelona s'hi destinin recursos per garantir-ne l'ús social perquè aquest ús està més que garantit, però no és la meva competència.
Quin seria el seu consell pels barcelonins i barcelonines que volem viure íntegrament en català?
Doncs que no canviem de llengua, que no tinguem prejudicis i que pel fet que una persona conciutadana nostra tingui un aspecte diferent del nostre, això no faci que ens hi adrecem en castellà. Adrecem-nos a tothom en català, i si en algun lloc sentim que no se'ns tracta com ens correspon, que no es respecten els nostres drets com a catalanoparlants, que no hi tornin i que expressin una queixa per qualsevol de les vies que hi ha disponibles, aviat també, de la Bústia del Català.
D'aquí a final de mandat quin és l'objectiu que s'ha fixat com a assoliment mínim que hi hauria de tenir com a comissionada?
Com a assoliment mínim, la construcció d'aquestes estructures que hem comentat, la Casa de Creació de Continguts Digitals en Català de Barcelona i l'oficina per la llengua. Que hi hagi una segona campanya de subvencions i que ja estigui més rodada i sigui més eficaç. Tenir una línia de subvencions de suport de projectes que difonguin el català que sigui una eina útil per fomentar que la gent parli en català i que puguem començar a notar un canvi en el comerç de Barcelona. La creació d'aquestes estructures la dono per feta. També voldria que poguéssim començar a notar uns canvis perquè necessitem treure'ns de sobre aquest pessimisme perquè ens hem de creure que Barcelona ha de ser la capital del català.