Josep Capsir i Maíz (Barcelona, 1960), historiador de l'art i centrat en la seva vida professional en tasques de conservació, documentació i difusió del patrimoni al Museu de les Arts Decoratives de Barcelona i al Museu del Disseny de Barcelona, és també un expert en història local, en especial pel que fa al seu barri de tota la vida, el Bon Pastor. A aquest barri del districte de Sant Andreu, Capsir li ha dedicat diversos llibres als quals ara suma una nova aportació: Les Cases Barates i el Grup Escolar Bonaventura Carles Aribau 1936-1939, en el que relata una experiència escolar de pedagogia avançada que va quedar interrompuda amb l'arribada de la dictadura feixista.
Aquella escola, situada en un barri perifèric —de fet, dins del terme municipal de Santa Coloma de Gramenet fins al 1943— i amb un alt índex d'analfabetisme, va servir de catalitzador per a un conjunt de nens i nenes que van ser educats amb el mètode Freinet, que incloïa la publicació de revistes editades pels mateixos alumnes. Està documentat que aquelles revistes es van intercanviar amb la dels alumnes d'Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar. Els alumnes del Bonaventura Carles Aribau van participar en una experiència pedagògica que, fins i tot, va portar-los a proposar un nom per a aquell barri, el de Vilabesòs, un nom cívic i popular que, malgrat tot, no va quallar. Tot i que el nom original del nucli de les cases barates va ser Milans del Bosch, el barri, finalment, es coneix amb el nom d'arrel religiosa de Bon Pastor. En tot cas, Capsir, tot i "reivindicar" el nom triat per aquells alumnes, recorda que "si el barri no es digués Bon Pastor, es diria Milans del Bosch, millor un pastor d'ovelles que un militar criminal i colpista".
El context del llibre és la relació que va tenir Barcelona amb Santa Coloma de Gramenet arran de la constitució dels barris de cases barates del Bon Pastor i Baró de Viver, que es van decidir des de Barcelona, però en territori de Santa Coloma, i que posteriorment van ser agregats a la capital de Catalunya. Es tracta d'un episodi prou conegut, tant per als barcelonins com per als colomencs?
De mica en mica es va donant a conèixer, sobretot a partir de la creació al nostre barri del Museu de les Cases Barates, des d'allà déu-n'hi-do la feina que s'està fent per fer conèixer aquesta realitat. I hem de recordar que el nostre barri neix als anys 20-30 del segle passat a partir de quatre petits nuclis de població: les Carolines, la barriada Sanchis, la barriada de Cases Barates Milans del Bosch, que durant la República prendrà el nom de Bonaventura Carles Aribau, que pertanyien administrativament a Santa Coloma de Gramenet, però just al costat, tocant, hi havia una altra barriada, un altre nucli que neix en el mateix moment i amb la mateixa fesomia que els altres, excepte les cases barates que tenia una altra història, que pertanyia a l'antic poble de Sant Andreu de Palomar, és a dir, a Barcelona. És a dir, que el nostre barri neix conjuminant territori administrativament colomenc amb territori administrativament barceloní. Això als anys 20-30.
Aquest territori barceloní quin era, l'Estadella?
Sí, la barriada d'Estadella. De fet, els primers carrers que bateja l'Ajuntament de Barcelona els hi posa nom d'obres d'Ignasi Iglesias, un autor andreuenc molt estimat i conegut. La Formiga, Mare Eterna i Foc Follet són carrers que encara existeixen al nostre barri i que són noms d'obres d'Iglesias. Per tant, aquell territori era Barcelona i, a més, amb l'empremta andreuenca ben clara en l'incipient nomenclàtor d'aquella part del territori que avui dia és tota una unitat amb la resta de nuclis.
En el primer número del quadern escolar 'Vilabesòs', a la primera pàgina, un nen o una nena, explica que el nom del barri no li agrada i proposa el de Vilabesòs com a barriada de Santa Coloma de Gramenet"
En tot cas, el llibre se centra en l'aventura del Grup Escolar Bonaventura Carles Aribau, que va ser tota una experiència per un barri com aquell. Expliqui'm una mica com va ser que aquell barri pogués tenir aquest tipus d'escola moderna i innovadora, amb una pedagogia punta en aquell moment.
Per al nostre barri, per al territori, per al Grup Escolar Bonaventura Carles Aribau, va ser una gran sort que l'any 1934 hi aterrés José de Tapia Bujalance, un mestre que havia nascut a Còrdova i que havia arribat a Lleida l'any 20, on havia experimentat, amb altres mestres de les comarques lleidatanes, un nou mètode pedagògic importat de França, impulsat pel pedagog Célestin Freinet. El mètode Freinet el porta a Catalunya un inspector de primer ensenyament que es deia Herminio Almendros, que l'any 32 fa una conferència a un col·lectiu de mestres anomenat Batec. El mètode Freinet consisteix en el fet que els nens i les nenes pensin i parlin del que els agrada i el que no els agrada del seu entorn i que ho puguin expressar a la seva manera, i tot això es fa a través d'una impremta. I aquest mètode arriba al Bonaventura Carles Aribau l'any 34 de la mà de José de Tapia, que implanta aquest mètode i fan la revista Vilabesòs. Tot i que nens i nenes estudien al mateix edifici, ho fan per separat, però a l'hora d'utilitzar la impremta i fer el quadern escolar, nens i nenes ho fan plegats, amb igualtat. I això és totalment innovador. I a part, ja estem en la República, i els nens ho fan en català o castellà indistintament, de la manera en com ells s'expressen. En el primer número del quadern escolar Vilabesòs, a la primera pàgina, un nen o una nena, no ho sabem amb seguretat, dona la benvinguda i explica que el nom del barri no li agrada i proposa el de Vilabesòs com a barriada de Santa Coloma de Gramenet. Aquesta és la proposta que aquells nens i nenes fan a la població adulta d'aquell territori de com podria dir-se el barri, perquè fins aquell moment hi ha els quatre nuclis, cada nucli es diu d'una manera diferent i el més important era el grup de cases barates Bonaventura Carles Aribau, perquè el nom de l'escola passa al barri.
És un nom ocurrent, però no va quallar i finalment es va imposar el del Bon Pastor, que és posterior i que s'oficialitza durant la dictadura franquista.
Sí, però anem amb compte. Quan acaba la guerra i es produeix la unificació dels territoris de Santa Coloma de Gramenet, que estaven a la riba dreta del Besòs, en el que és avui el barri del Bon Pastor, s'unifiquen els tres nuclis de població de Santa Coloma amb el d'Estadella a Barcelona, i tot passa a ser Barcelona. Qui portava la batuta al barri en aquell moment era mossèn Joan Cortinas, el colomenc mossèn Joan Cortinas, però el nom de la parròquia ja venia del 1935. I hem de pensar una cosa, que en aquell context polític i social de l'any 45, el nom del Bon Pastor era el més adient al moment. I si a algun veí o veïna avui dia no acaba d'agradar-li el nom, jo voldria recordar que, en cas de no haver estat el Bon Pastor, el nom del nostre barri avui dia, sens dubte, seria Milans del Bosch. No hi ha cap dubte perquè el territori de més superfície que hi havia en aquell moment eren les cases barates que havien recuperat el nom original de la dictadura de Primo de Rivera de Milans del Bosch. I no hem d'oblidar que Milans del Bosch va donar suport al cop militar del 1936. I jo, com a veí del Bon Pastor, com a ciutadà del Bon Pastor, prefereixo tenir per veí un pastor d'ovelles que un militar criminal colpista.
I el nom de Vilabesòs en tot cas, seria reivindicable com a nom del barri?
El nom de Vilabesòs des de l'Associació de Veïns i Veïnes l'hem reivindicat. Aquest nom, durant dècades i dècades ha quedat ocult, menystingut, oblidat. I des de l'Associació de Veïns vam demanar a l'Ajuntament de Barcelona recuperar un espai públic amb el nom de Vilabesòs, i avui dia tenim una plaça que està a tocar del Museu de les Cases Barates que es diu plaça de Vilabesòs i a sota de la placa de marbre posa que Vilabesòs és un quadern escolar impulsat pel mestre José de Tapia. Per tant, el nom del mestre José de Tapia està en una placa de marbre i el nom de Vilabesòs. Tant un com l'altre han recuperat la dignitat que durant dècades havien perdut. I per acabar-ho d'arrodonir, l'equip que estem en el centre d'estudis i arxiu del barri li hem posat el nom de Centre d'Estudis Arxiu Vilabesòs. El nom Vilabesòs l'anem recuperant, reivindicant i dignificant.
Quina és la importància històrica del grup escolar Bonaventura Carles Aribau?
La importància històrica jo crec que és molta perquè a Barcelona, de fet era Santa Coloma, però el grup escolar estava impulsat pel Patronat Escolar de Barcelona, l'edifici l'havia aixecat el Patronat de l'Habitació de Barcelona, els mestres eren pagats pel Ministeri d'Instrucció Pública en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona, o sigui que, tot i que era Santa Coloma, Barcelona té la seva empremta. És important que allà hi hagués aquesta experiència del mètode educatiu de Célestin Freinet, en un racó allunyat de la centralitat de la ciutat, que agafés força en aquest barri modest, aquest barri de cases barates, on l'analfabetisme era molt majoritari i on les persones que hi vivien, un 85% eren immigrants.
És important que hi hagués aquesta experiència del mètode Freinet en un racó allunyat de la centralitat de la ciutat, que agafés força en aquest barri modest, de cases barates, on l'analfabetisme era molt majoritari i amb un 85% d'immigrants"
I es va fer gràcies a un grup escolar que tanca després de la Guerra Civil i reobre ja amb un nom que marca el canvi d'època, el de Cristóbal Colón.
El Grup Escolar Bonaventura Carles Aribau durant la República tenia dos edificis: el més important, on hi havia els sis graus de primària i una mica més allunyat un segon amb el parvulari. Els dos edificis eren el Grup Escolar Bonaventura Carles Aribau. Acaba la guerra, el febrer del 39 tanca, i el 7 de gener de 1942, amb l'alcalde de Barcelona, el bisbe de Barcelona i mossèn Joan Cortinas, en un acte presidit per una bandera espanyola i una creu processional, inauguren el que seria el Grupo Escolar Cristóbal Colón en l'edifici principal i a l'edifici que havia estat el parvulari, el Grupo Escolar Fray Bernardo de Boyl. Dos personatges històrics que van anar a Amèrica sota la monarquia hispànica, amb unes directrius molt concretes i, a més, dos noms ens recorden la repressió que van patir les llengües indígenes al continent americà.
Respecte a la pedagogia Freinet, dedica un capítol del llibre a recordar la figura d'Antoni Benaiges, popularitzat per la pel·lícula El mestre que va prometre el mar, que va anar a una escola de Burgos i va ser assassinat a l'inici de la Guerra Civil. Està documentat si les dues escoles van tenir contacte?
Està molt documentat. L'Antoni Benaiges l'any 34 estava Vilanova i la Geltrú, i allà arriba un mestre que es deia Patricio Redondo, que era mestre de Puigverd de Lleida. I Redondo arriba amb la impremta sota el braç, es troba amb l'Antoni Benages a l'Escola de Nens de Vilanova i la Geltrú i allà Benaiges aprèn el mètode pedagògic a través de Redondo. El mateix any 34 Benaiges se'n va a Bañuelos de Bureba i comença amb la impremta amb els nens i nenes d'aquell poblet. En el mateix moment que el Grup Escolar Bonaventura Carles Aribau comença a editar Vilabesòs allà editen Gestos. En un número de la revista Gestos s'explica que han enviat un exemplar al Grup Escolar Bonaventura Carles Aribau. I en un número posterior de Gestos, es diu que han rebut el número 2 de la revista Vilabesòs.
Antoni Benaiges se'n va a Bañuelos de Bureba en eI mateix moment que el Grup Escolar Bonaventura Carles Aribau comença a editar 'Vilabesòs', i allà editen 'Gestos'"
Per tant, està documentat que va haver-hi un intercanvi de revistes.
A més, hi ha una altra cosa molt important. José de Tapia, Patricio Redondo i Antoni Benages, juntament amb altres mestres, escriuen en una revista, un butlletí pedagògic de la línia Célestin Freinet que es diu Colaboración. La imprenta en la escuela. La revista surt fins al juliol del 1936 i allà podem trobar articles de tots ells. Això acaba abruptament, el juliol del 36 maten l'Antoni Benaiges i tota la resta se'n va en orris d'una manera brutal i tràgica.
Per acabar, parlem del Bon Pastor avui en dia. És un barri que ja té una estació de Metro, el Museu de les Cases Barates, obert a un riu renaturalitzat i encara en el procés d'acabar de reedificar tota la part que ocupaven les cases barates. Com està el barri? Què li falta al barri?
És un barri que ha millorat molt, tenim el Museu de les Cases Barates, tenim el Metro i ara tenim en perspectiva un creixement urbanístic amb la zona de la Mercedes. Ara, s'ha d'anar amb compte perquè si hi ha una gran arribada de nova gent, doncs allò haurà d'anar acompanyat d'un reforç dels equipaments, no ens enganyem. Les coses han d'anar unes acompanyades de les altres, però confiem que sí i que tirarem endavant i que el nostre barri cada vegada serà més pròsper, més bonic i més habitable.