El barri de les Cases Barates del Bon Pastor ja és Història, en majúscula, perquè a més de ser un emplaçament històric que veu com els seus dies com a veïnat viu queden enrere amb el reallotjament dels darrers veïns en nous edificis de pisos, una operació que s’ha dut per fases des del 2006 i que posarà punt final a l’existència d’un barri que va ser edificat -amb un caràcter de provisionalitat- l’any 1929, ja forma part de la xarxa del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA). A diferència del barri de Can Peguera, que ha sobreviscut amb la seva fesomia original, el del Bon Pastor ha estat convertit en un barri d’edificis, però almenys se n'ha salvat una illa de cases, que conforma el nou espai museïtzat que té un objectiu concret, explicar la història de l’habitatge a Barcelona i un de més general i ambiciós, “explicar Barcelona des de la perifèria”, en definició del director del MUHBA, Joan Roca.
El mateix MUHBA viu en un moment de reconversió coincidint amb el seu 80è aniversari, amb la voluntat d’esdevenir un Museu de la Ciutadania, i aquesta subseu del Bon Pastor, al districte de Sant Andreu, és un exemple dels nous vents que bufen al museu d’història de la ciutat, perquè no només pretén explicar la història del barri del Bon Pastor i de les cases barates, que també, sinó que vol reflexionar sobre l’habitatge, un problema endèmic a Barcelona i que, a més, suposa una innovació, ja que no hi ha cap museu d’aquestes característiques ni a Catalunya, ni a la resta de l’Estat ni tampoc al sud d’Europa. “Volem explicar Barcelona des del Bon Pastor”, ha afirmat Roca.
Aquest equipament s’inaugurarà oficialment aquest dissabte, 11 de març, amb una gran festa popular oberta a la ciutadania, però en la presentació als mitjans d’aquest divendres al matí s’han volgut reivindicar alguns dels eixos que han fet possible el nou museu i també els seus objectius principals. El regidor de Cultura, Jordi Martí Grau, ha especificat que la voluntat del nou espai era evitar allò que sovint s’ha fet amb el passat industrial, “enderrocar-ho tot, i deixar la xemeneia” i mantenir tot un espai -es tracta d’una illa que originalment conformava setze habitatges- per explicar la qüestió de l’habitatge “com a política central” i alhora reivindicar que la “història de la ciutat no és única ni lineal”.
Amb la implicació del MUHBA, el districte de Sant Andreu -tot i l’absència de la regidora del districte, Lucía Martín, que precisament aquest divendres estava citada a declarar davant el jutge pel cas del fons d’inversió Vauras- i el Pla de Barris -del qual és responsable Jordi Martí Grau- s’ha pogut dur a terme una intervenció que, en definició de l’activista veïnal Salvador Angosto, el primer president de l’associació de veïns del barri l’any 1974 i que com altres veïns han participat activament en la formulació de l’espai museïtzat, ha permès explicar com “la perifèria vol ser ciutat”. “Avui som ciutat”, ha afegit.
Com eren les cases per dins
Situat al carrer Barnola, el nou Museu de l’Habitatge de Barcelona inclou les exposicions ‘Interrogar l’habitatge al segle XXI’, ‘Allotjar les majories. Barcelona, 1860-2010’ i ‘L’habitatge i la nova ciutat’, a més d’aules polivalents, espais disponibles per a usos veïnals i per a les visites escolars i un auditori. Amb tot, la part que desperta més interès és la recreació de les cases tal com eren i amb el mobiliari de diferents èpoques (1929-1952, 1953-1974, 1975-1993 i 1994-2010), en les que s’ha fet un treball rigorós per oferir com era la vida diàriament en aquests habitatges, reforçades amb càpsules audiovisuals temàtiques.
La intervenció de museïficació de les cases barates ha tingut un cost de 2.650.000 euros (2.500.000 euros aportats pel Pla de Barris i 150.000 euros pel districte de Sant Andreu). El projecte de rehabilitació arquitectònica ha estat debatut entre tècnics, entitats i Districte, i la seva execució ha comptat amb seguiment arqueològic i de restauració, en un conjunt que no té cap protecció patrimonial. A l’exterior s’ha diferenciat entre la façana del carrer Bellmunt, restituïda com era l’any 1929, en el moment de la inauguració, i la del carrer Barnola, deixada com el 2016, quan van marxar els seus habitants.
A l’interior s’han mantingut el ritme modular de les cases i els testimonis de parets i paviments, amb tres zones diferenciades. A la meitat nord s’han recombinat els espais, segons el programa exigit per l’equipament comunitari; a la meitat sud, de la banda de Bellmunt, dedicada a les exposicions, s‘ha mantingut la divisió entre cases, sense els envans interiors, i a la meitat sud, de la banda de Barnola, s’han restituït la disposició i l'afaiçonament dels interiors per mostrar l’evolució de les Cases Barates des de 1929 al principi del segle XXI. Tot plegat per explicar el Bon Pastor, però també Barcelona des de la perifèria.