La gentrificació és un fenomen pel qual un barri o una localitat experimenta una transformació de tipus físic, econòmic i social que suposa una millora de l’espai residencial que en comptes de beneficiar els veïns tradicionals, els expulsa en benefici de nous habitants, sovint amb un poder adquisitiu més alt. Aquest fenomen és cada cop més habitual a les ciutats europees i Barcelona no és cap excepció. Al contrari, en un procés interrelacionat, l’augment dels preus de lloguer ha comportat l’arribada d’un sector poblacional d’alt poder adquisitiu que ha acabat expulsant cap a la perifèria la població autòctona.
En aquest context, el barri del Poblenou del districte de Sant Martí, és un cas paradigmàtic, on l’arribada de nous residents, majoritàriament estrangers i sovint amb feines relacionades amb el nomadisme digital —tipus de feina que es pot desenvolupar amb un ordinador des de qualsevol lloc del món—, han comportat una transformació del veïnat, amb la consolidació d’una colònia expat —expatriats— que ha comportat canvis en el mercat de l’habitatge així com en el comerç, responent a les necessitats d’uns residents temporals que tenen poca o nul·la implicació amb els teixits socials i culturals preexistents i que sovint estan marcades per la temporalitat.
Aquesta transformació també afecta la llengua, perjudicant especialment el català, en un context en què la llengua pròpia de Barcelona està en regressió i s’enfronta, a més, a un procés de substitució pel castellà. Un estudi de Plataforma per la Llengua específic del Poblenou constata que, efectivament, la gentrificació té efectes en la salut del català, com l’expulsió de la població local catalanoparlant i la transformació de l’activitat econòmica amb la desaparició del petit comerç tradicional en favor de nous models de negoci on l’anglès és la llengua de creixement.
En la presentació de l’estudi, aquest dijous al vespre a la seu de la Fundació Blanquerna, Xavier Dengra, coordinador d'Empresa i Consum de Plataforma per la Llengua, ha apuntat que “davant una transformació urbana i del mercat immobiliari molt intensos, l’impacte sobre la llengua no és neutre”, mentre que Albert Massana, autor de l’estudi, ha destacat dades com el fet que mentre “la població estrangera és un 26,5% dels residents al barri, un 35,8 dels habitatges l’han comprat estrangers”, com a exemple de la gentrificació que es viu actualment al Poblenou. Així mateix, la presentació ha comptat amb el testimoni d’Ivan Giesen, un sud-africà establert a Barcelona i catalanoparlant, que viu al barri des de fa 27 anys i que ara està en perill de desnonament, precisament a conseqüència del procés de gentrificació del barri. "No vull anar a un altre barri, però hauré de marxar de Barcelona", ha lamentat Giesen. La presentació ha comptat amb la presència de la comissionada d'Ús Social del Català de l'Ajuntament de Barcelona, Marta Salicrú.
Disminució dels catalanoparlants
Així, l’estudi recull dades com el fet que en els darrers vint anys, el percentatge de catalanoparlants ha disminuït d’un 45% fins a un 31,8% al districte de Sant Martí, fins a assolir la xifra més baixa de tota la sèrie històrica (1989-2025), de la mateixa manera, al conjunt de Barcelona, la reducció és d’un 46,3% fins a un 34,8%. A aquesta dada hi suma una altra, el fet que en el mateix districte el percentatge de parlants de llengües diferents del català i el castellà ha augmentat d’un 1,7% al 10,2% també en les últimes dues dècades, amb un increment de 8,5 punts percentuals, equivalent a un augment relatiu d’aproximadament el 500%.
En el cas del Poblenou, però, hi ha un fet diferencial important: un 6,58% d’habitants del barri són nascuts en països amb un PIB per càpita superior al català, percentatge que davalla al 3,36% per a Sant Martí i al 3,77% per al conjunt de la ciutat. De fet, a Barcelona només la Vila de Gràcia supera aquest percentatge, amb un 7,32%. Aquesta situació ha comportat un canvi en el teixit comercial, amb un augment notable dels comerços orientats a un públic internacional i la retolació en anglès, sobretot la informativa. La investigació s'emmarca en la campanya Llengua, torna a casa, que vol evidenciar l'impacte en l'ús social del català d'un model de ciutat que expulsa veïns, transforma el comerç i debilita la vida comunitària, a més de proposar polítiques públiques per fer-hi front.
Així, en el cas de la retolació informativa s’observa una tendència més clara de canvi que no pas amb la retolació identificativa, on el català presenta un descens sostingut del 66% (2012) al 54% (2022), amb una recuperació parcial fins al 62%, mentre que el castellà mostra un augment progressiu del 34% (2012) al 46% (2026), i les altres llengües, inicialment absents en la retolació informativa, apareixien en un 26% dels comerços el 2026. A més, en el darrer any avaluat, la retolació en aquestes llengües correspon majoritàriament a l’anglès, mentre que només es registra un cas en una altra llengua: el francès.
L’estudi constata, doncs, que la presència de l’anglès augmenta davant un català que conserva un paper identitari o visual i el castellà es consolida com a llengua d’ús pràctic, en el marc d’un procés d’internacionalització i canvi demogràfic que viu el barri del Poblenou. Tot plegat comporta, a tall de conclusió de l’estudi, que el procés de gentrificació al Poblenou s’articula com un fenomen multidimensional amb efectes profunds sobre l’estructura social i lingüística del barri. “La davallada del català com a llengua habitual s’inscriu en un context de creixement sostingut de la població d’origen estranger, tant de perfils provinents de països amb un PIB per càpita inferior com superior al català, paral·lel a l’augment de la renda mitjana i a l’escalada dels preus de l’habitatge”, afegeix l’estudi.
Propostes per revertir la situació
Pel que fa a les propostes, la primera, ha assenyalat Dengra, és la de “fer complir la normativa”, seguida per “plans territorials” en aquelles zones més tensionades, com podria ser el cas del mateix Poblenou. Plataforma per la Llengua també apunta a un augment del nombre d’inspeccions i de sancions, així com afegir caselles específiques als formularis de noves llicències comercials respecte al coneixement de la normativa lingüística. Altres propostes indicades com a conclusió de l’estudi és el d’establir una política lingüística vinculada al 22@ i a noves activitats econòmiques, així com plans d’acollida lingüística a empreses i espais de treball compartits.
Així mateix, Dengra ha posat com a exemple l’Ajuntament de Copenhaguen, que als nous residents els envia una carta on els encoratja a aprendre el danès: “Voldríem que l’Ajuntament de Barcelona fes accions com aquesta”. Així mateix, es reclama un “vincle entre l’habitatge i cohesió lingüística” on es protegeixi el català en la documentació, promoció i senyalística en les noves promocions immobiliàries. La mesura més “disruptiva” serien els “plans d’impacte lingüístic” i finalment el disseny de “mètriques del risc de substitució lingüística”.
Línies de treball de la comissionada del català
En el marc del torn de preguntes, la comissionada del català, Marta Salicrú, ha pres la paraula per aclarir que la casella reclamada per Plataforma per la Llengua en les declaracions responsables per a noves llicències comercials són alguns dels temes que la seva oficina té “sobre la taula”. “Treballem perquè això s’acompleixi”, ha indicat Salicrú, que ha afegit que una altra línia de treball és resoldre el fet que al “protocol d’inspeccions ordinàries tampoc està inclosa la inclusió de la normativa lingüística, i això també està sobre la taula”.