Què esperen els de ciutat quan mengen fora vila? No ens hauria d’importar massa, francament. A Cal Pere del Maset, a Sant Pau d’Ordal, no són impermeables a les noves tendències, però si han fet canvis, si per cap cas han pensat en la gent de ciutat, ho han fet assenyadament i posant per davant allò que és important: el producte del territori. Sembla la mateixa cantarella de sempre, però és que són uns versos ben certs. Una de les maneres, i potser la més potent, que té un cuiner de fer visible la terra on arrela el seu restaurant és l’ús d’ingredients autòctons. Té un impacte econòmic important, parla de la història de la zona i de les persones que la fan, de gustos i costums particulars, i tot això suma i ens enriqueix. I aquí, a Sant Pau d’Ordal, el cuiner Pere Massana, tercera generació rere els fogons de Cal Pere del Maset, ho té molt clar.
El dia que hi dino soc per la zona cortesia de Corpinnat, que durant el mes de juliol ha celebrat el Festival Gastronòmic Corpinnat, consistent en sopars fets per cuiner d’arreu de Catalunya als cellers de l’associació. A la nit, soparé a Sabaté i Coca, on haurà aterrat l’equip de Can Bo, però al migdia, després d’una visita a les vinyes de Mas Candí (Alt Penedès), dinem a Cal Pere del Maset amb una part del celler, amb Ramon Jané (a l’altra part, la Mercè Cuscó, la trobarem a la tarda).
Entaulats confortablement al seu reservat, amb la presència del gerent de Corpinnat, Carles del Amor, tastem Segunyola, Indomable i Montombra de Mas Candí, que fa un treball impecable a l’Alt Penedès on s’instal·len les seves vinyes que es tradueix de manera directa a la copa. I mengem croquetes, que sense ser jo massa croquetaire trobo bones, de cruixent daurat i fi. Del Amor diu que no podem sortir d’allà sense tastar un plat de capipota, que és una de les especialitats de la casa i motiu de pelegrinatge, i així ho fem, i li donem tota la raó.
El gall del Penedès rostit, amb prunes, orellanes i pinyons, em fa fer quiquiriquic! És una carn poderosa però delicada, que s’ha cuinat de manera òptima
Com a entrant, un caneló de gall del Penedès que en lloc de pasta fa servir una crep per embolicar el farcit, una tècnica, em diu Massana quan li pregunto, tradicional i popular a la zona, i que fa encara més amorós el conjunt. Compartim també una escórpora a la brasa, que em fa deixar en repòs els coberts una estona per prendre’n el cap entre les mans per escurar-ne bé tots els racons, plens de brins de carn i de col·lagen.
El gall del Penedès rostit, amb prunes, orellanes i pinyons, em fa fer quiquiriquic! És una carn poderosa però delicada, que s’ha cuinat de manera òptima, per tal que no sigui estellosa, i que té tot el gust del rostir català, que és el gust del temps destil·lat en una cassola, un gust que portem molt endins de la memòria.
Parlàvem de producte i de territori i ambdós se’ns descobreixen nus a les postres: demano préssec de l’Ordal i a taula arriba un plat meravellós de préssec pelat i tallat, sucós, aromàtic i dolç, amb aquelles vetes rogenques a la carn, i sense cap afegitó de nata, sucre, coulis o cap altra salsa. Préssec i només préssec, vitamínic i bo, que no li cal res més ni en estètica ni en gust perquè la fruita quan és d’aquesta qualitat ja és, de per si, ideal. Una línia més per destacar la molt bona feina d’un l’equip de sala experimentat, predisposat i atent, i sense el qual res arribaria a taula de la manera alegre que ho fa: amb el sentit de saber què s’hi posa i com de bo és.