L’esgrafiat és una tècnica decorativa que aporta personalitat i singularitat a Barcelona, on es calcula que hi ha uns 1.500 edificis que disposen d’aquests tipus de revestiments murals a façanes o vestíbuls, que sovint prenen la forma de sanefes, gerros, garlandes, orles, motius florals i figures, i fins i tot, els més moderns, anuncis publicitaris. Al segle XX van ser utilitzats amb profusió pel modernisme, però els més antics són del segle XVII i formen un conjunt patrimonial de primer ordre. Són els esgrafiats barrocs de Barcelona, dels quals en queden un centenar i que ara són objecte d’una exposició, precisament, en un d’aquests immobles que disposen d’aquest tipus de decoració històrica.
En concret, l’Associació Antic Gremi Revenedors 1447, que té la seu a la plaça del Pi, 3, en un edifici decorat profusament amb esgrafiats, ofereix des del passat dia 5 i fins al 29 de maig l’exposició Esgrafiats barrocs de Barcelona (dilluns a divendres de 17:00 a 20:00 h i dissabtes de 10:00 a 14:00 h. Entrada, 5 euros). Es tracta d’una mostra comissariada pel doctor en Història de l’Art Reinald Gonzàlez, i amb fotografies de Pau de la Calle -col·laborador habitual d’ElNacional.cat- que buscar reivindicar els esgrafiats barrocs com a elements clau per a entendre la història de Barcelona.
Així, a través d’imatges de nou edificis que conserven aquests esgrafiats, situats, entre d’altres, als carrers Portaferrisa, Escudellers, Botella i la ja mencionada plaça del Pi cantonada amb el carrer Petritxol, tots situats -lògicament en tractar-se de patrimoni històric del segle XVII-, al districte de Ciutat Vella, l’exposició se centra no només en la funció decorativa dels esgrafiats, sinó també en el context en què van sorgir i en el paper clau que van tenir en la transformació urbana de Barcelona, precisament en un moment que la tradicional pedra de Montjuïc es va començar a substituir pel maó i alhora la ciutat es va densificar amb l’afegit de noves plantes als edificis ja existents d’una ciutat constreta per les muralles.
“Els esgrafiats són el resultat d’un canvi en l’organització social de la ciutat”, va afirmar Reinald Gonzàlez en la inauguració de l’exposició, que va recordar que els esgrafiats eren una manera de projectar el prestigi de la burgesia menestral i gremial del moment amb acabats alhora vistosos i econòmics i molt específica de Barcelona: “Ens trobem davant d’una solució decorativa molt local”, va afegir. La selecció del comissari mostra la gran diversitat d’esgrafiats que es poden trobar a Barcelona, alguns de molta qualitat i d’altres molt més senzills, però on tots expliquen com es va aplicar aquesta tècnica a la ciutat.
Així, des de l’exposició es destaca el cas de l’immoble del carrer Portaferrisa, 21, on no hi ha motius figuratius sinó que és un exemple de com es feien servir els esgrafiats per a ordenar els volums de les façanes i mantenir l’equilibri entre les obertures amb el doble objectiu d’embellir la finca i la via pública. Una altra singularitat dels esgrafiats barcelonins és que, sovint, hi apareixia el propietari de la finca representat, com és el cas d’Escudellers, 44. A partir de l’exposició, els visitants poden accedir, mitjançant un codi QR, al mapa de la ruta i a una sèrie d’àudios explicatius sobre cadascuna de les façanes que formen part de la mostra. Una proposta per recórrer els esgrafiats a peu de carrer i descobrir les històries que amaguen les façanes barroques esgrafiades que encara es conserven a la ciutat.
Imatge principal: Esgrafiat del carrer Botella, 16 / Foto: Pau de la Calle - Gremi de Revenedors