L’esgrafiat és una tècnica decorativa molt vinculada a Barcelona, on es calcula que hi ha més de 1.500 edificis que compten amb aquests tipus de revestiments murals, que sovint prenen la forma de sanefes, gerros, garlandes, orles, motius florals i figures, però també anuncis publicitaris i fins i tot dissenys moderns, que han omplert les parets exteriors -i de vegades, també interiors, principalment vestíbuls- dels edificis de la ciutat, des del segle XVII fins ben entrat el segle XX, gràcies al fet que el modernisme va fer d’aquesta tècnica un dels seus senyals d’identitat. Ara, el llibre Barcelona esgrafiada (Ajuntament de Barcelona, 2023) en fa un recull d’uns 150, una petita mostra d'aquests tatuatges que exhibeixen els edificis històrics de la ciutat.
El llibre parteix d’una iniciativa de Lluís Duran, dissenyador gràfic i alhora fotògraf, que s’ha dedicat a revisar el patrimoni d'esgrafiats de la ciutat amb una doble mirada, una com a autor de les imatges i una altra com a professional del disseny, per confegir una proposta de recorregut per la ciutat, però amb especial atenció als districtes de Ciutat Vella, on es troben els esgrafiats més antics i el de l’Eixample, que és un deliri de l’esgrafiat modernista, sense oblidar els que hi ha disseminats per la resta de la ciutat, per convidar el lector a gaudir d’un espectacle que no només és gratuït, sinó que suposa també allunyar la mirada del peu de carrer -i de l’inseparable telèfon mòbil- per alçar la vista cap a les parets dels edificis i les meravelles que es mostren només als observadors atents.
Així, es recullen esgrafiats històrics prou coneguts, com els de la Casa del Gremi dels Velers, que fins i tot va obligar a reconsiderar l’alineament de la Via Laietana, els del Parlament de Catalunya i el dels complexos escolars edificats en temps de la Mancomunitat de Catalunya, com l’Escola Baixeras, per passar a continuació a revisar els mil i un esgrafiats de l’Eixample, des dels més coneguts com els del Palau Macaya al passeig de Sant Joan i la Casa Amatller del passeig de Gràcia, totes dues obres de Josep Puig i Cadafalch, fins als que adornen multitud d’edificis de veïns, com la Casa Jaume Sahis (Bruc, 127); la Casa Filella (Urgell, 95); la Casa Germans Torres (Aribau, 180), i els esgrafiats moderns de l’edifici de Pau Claris 99.
Pel que fa a la resta de Barcelona, el llibre destaca entre altres els esgrafiats de la Casa Jacint Compte (Major de Sarrià, 119); la Casa Museu Gaudí, al recinte del Park Güell; la Casa Muntadas, a l’avinguda Tibidabo, 48; la Casa Granell, a Pàdua 75, i la coneguda Casa Ramos de la plaça Lesseps, però també fa esment dels esgrafiats moderns de l’Antic Can Ponsich, al carrer d’Enric Giménez 17. Cada edifici esgrafiat s’acompanya d’un codi QR que permet la seva localització a Google Maps, s’esmenta quan procedeix si està protegit i s’especifica l’autoria dels esgrafiats i si han estat restaurats.
Així mateix, l’obra es complementa amb articles sobre la presència dels esgrafiats a Barcelona a càrrec de Daniel Pifarré, historiador de l’art; les tècniques de l’esgrafiat, per Joan Casadevall i Serra, arquitecte, i l’evolució dels esgrafiats a la ciutat, signat per Salvador García Fortes, professor de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Tot plegat conforma una obra que, per una banda, funciona com a guia per conèixer la riquesa dels esgrafiats de la ciutat i, per l’altra, entendre com i per què durant diversos segles i amb tècniques diferents va ser utilitzat per a la decoració d’escoles arquitectòniques força diverses. Per tant, Barcelona esgrafiada és una eina imprescindible per reconèixer i gaudir d’aquests tatuatges que exhibeixen, amb orgull, centenars d’edificis de la ciutat.
