La plaça del Pi de Barcelona és un d’aquells indrets que traspuen història per totes bandes. La mateixa església, amb la seva imponent rosassa, és l’element més destacat d’aquest espai, però just al davant, al número tres, s’alça un edifici que despunta per una façana plena d’esgrafiats i una balconada on ara es pot veure una estelada i una bandera vermella que no és l’altra que la de l’entitat que hi té la seu i que és hereva directa d’un gremi medieval, l’històric Gremi de tenders i revenedors de Barcelona, sota l’advocació de Sant Miquel arcàngel, fundat el 1447.
Efectivament, al número 3 de la plaça del Pi es troba la seu de l’Associació Antic Gremi de Revenedors 1447, l’entitat més antiga de Barcelona, que ha sobreviscut al pas dels anys i que el 2022 va celebrar el seu 575 aniversari. Amb la vista posada en el seu sisè centenari ha publicat recentment el llibre col·lectiu 2048 x 100, on cent barcelonins reflexionen sobre la ciutat del futur. Gairebé sis segles donen per molta història, però malgrat tot, es tracta d’una entitat mig secreta, en el sentit que pocs barcelonins coneixen les singularitats d’una associació on els seus socis ho són només per herència familiar, on no es paguen quotes i on fins i tot es guarden relíquies insòlites.
Francesc Sendil és el 66è president de l’entitat, càrrec que ostenta des de 2017 i la persona que s’ha esforçat a vigoritzar una entitat prou peculiar en una societat on els gremis van desaparèixer fa segles i només són un record mig esborrat de l’època medieval. “Sempre hem tingut voluntat de seguir” apunta Sendil en conversa amb ElNacional.cat, i per això “des del 1447 hem fet coses, no ens ha aturat ni el 1714 ni la Guerra Civil”. Això sí, l’entitat s’ha reconvertit en diverses ocasions, des d’un gremi primigeni que agrupava “els botiguers de la ciutat”, és a dir, aquells establiments que no comptaven amb taller i majoritàriament es dedicaven a la venda de productes d’alimentació, com “olives, oli i llegums”, fins a l’associació actual, passant per l’obra pia i la mutualitat.
Per ser soci cal ser hereu
La reconversió del Gremi va impedir la seva desaparició amb l’arribada del liberalisme. El 1839, forçats per una llei que condemnava els gremis a l’extinció, es converteixen en associació, dedicada a l’obra pia, és a dir “per fer caritat”. El canvi suposa que els associats ja no tindran l’obligació de ser revenedors, i de fet, en l’actualitat, entre els 140 socis ja no hi ha cap botiguer. Amb tot, la voluntat de mantenir viva l’entitat fa que aquesta es converteixi, a mitjans del segle XIX “en una mutualitat” que, per exemple, paga els “enterraments, malalties i orfandats” dels associats. És en aquest moment quan encara s’implementen més novetats que es mantenen en l’actualitat, com el fet que només es podrà ser soci per herència, que passa sempre als primogènits, sense distinció de sexe. “Els que hi som, som els hereus d’aquella gent”, recalca Sendil.
A més, aquesta associació amb funcions de mutualitat decideix, per acord dels seus membres, “viure del patrimoni i no pagar quotes”. És a dir, que el Gremi ja no és un gremi segons el concepte medieval, però manté el nom com a llegat històric. D’aleshores ençà, aquesta associació, ubicada al bell mig del Barri Gòtic de Barcelona, ha sobreviscut el pas de les dècades només gestionant el seu patrimoni, tot i que ara la labor d’assistència es mou en “xifres simbòliques”, a causa de l’elevada edat de la majoria de membres. El patrimoni, artístic primer i immobiliari després, és el suport principal de l’economia de l’associació.
Això sí, la Guerra Civil els va suposar un fort sotrac: “Ens van espoliar i ens van desmembrar”, assegura Sendil, ja que les obres d’art propietat del gremi, en particular un retaule de Sant Miquel dels Revenedors, una joia de l’art gòtic obra del mestre Jaume Huguet, que durant la Guerra Civil va ser protegit per la Generalitat de Catalunya, va ser confiscat per les autoritats franquistes i no es va poder recuperar fins al cap dels anys. Avui en dia aquest retaule es pot veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya, però a la sala de Juntes de l’Antic Gremi, la part més noble de la seu, hi ha reproduccions d’aquesta obra d’art.
Així mateix, part de l’arxiu va ser espoliat i només es va poder recuperar una part. Cal tenir en compte, pel que fa a l’arxiu i a la important documentació d’aquesta entitat, entre les quals l’acta fundacional -una rèplica de la qual també es pot veure a la Sala de Juntes-, que en tenir el Gremi més de cinc segles d’història i ser una entitat cent per cent barcelonina i, per tant, cent per cent catalana, és un testimoni fefaent “de les vegades que s’ha prohibit el català”, ja que la llengua de Catalunya ha estat sempre la llengua d’ús a excepció de quan no estava permès.
L’Antic Gremi en l’actualitat
Ara bé, a que es dedica en l’actualitat aquesta entitat? Com ja s’ha dit, l’entitat es finança gràcies al seu patrimoni, que des dels anys 70 del segle passat inclou uns edificis a Salt (Gironès). “Es va decidir comprar terrenys i es va endevinar que Salt seria l’expansió de Girona, i ara vivim de la renda d’aquells edificis”, aclareix Sendil, que apunta que “en cert sentit, som una immobiliària, però amb la particularitat que els guanys els revertim en cultura”. Efectivament, entre les activitats d’aquesta entitat s’inclou una beca a la recerca “vinculada a la història dels gremis de Barcelona”, així com una editorial on publiquen els seus treballs, a més d’exposicions a la seu i premis de pintura i vídeo.
De fet, l’any passat es va celebrar el 575 aniversari i en un quart de segle més -un sospir per a aquesta entitat- s’arribarà al sisè aniversari. El seu president confia que l’associació “almenys viurà dos-cents anys més”, perquè quan s’està al capdavant d’una entitat centenària “no es té pressa”. “Ens podem posar objectius a llarg termini perquè seguirem estant aquí”, assegura Sendil, que conclou que a l’associació “entenem el patrimoni rebut com un llegat, que hem de passar al que ve darrere en millors condicions de les que l’hem rebut”. I donar-se a conèixer a la societat a través de la promoció cultural i històrica és una bona manera de fer-ho.
