L’entitat Hablamos Español —defensora de la supremacia del castellà a tot el territori de l’Estat i organitzadora de controvertides manifestacions a favor de la castellanització a tots els nivells de Catalunya— juntament amb l’associació Convivencia Cívica Catalana, ha engegat una recollida de signatures que té com a objectiu la castellanització de l’Ajuntament de Barcelona per mitjà d’una iniciativa ciutadana que, en cas d’aconseguir 15.000 firmes en un termini de sis mesos, podria comportar que s’iniciés el procés per canviar la normativa, la qual cosa no n'implica necessàriament l'aprovació. Segons han informat els mateixos convocants, l’objectiu de la iniciativa és acabar amb un suposat “règim monolingüe en català de l’Ajuntament”.

Hablamos Español, que defineix el català com a “lengua regional” en un vídeo promocional de la campanya i evita en tot moment referir-se a la llengua que defensen com a ‘castellà’ —en contradicció flagrant amb l’article tercer de la Constitució espanyola, els usos i costums de Catalunya i fins i tot amb la cèlebre mentida proferida per Joan Carles I quan va afirmar que “a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano”— considera que l’Ajuntament de Barcelona hauria d’emprar el castellà en aspectes com el nomenclàtor, la cartelleria i retolació, l’atenció ciutadana o les campanyes divulgatives, entre d’altres, així com acabar amb la preferència pel català en situacions com la locució telefònica.

El català, en retrocés a Barcelona

Precisament, la campanya arriba en un context de retrocés de la llengua catalana a Barcelona, on, segons dades de finals de l’any passat, l’ús del català no arriba al 25% entre els joves a la meitat dels districtes de la capital de Catalunya, un fet que va comportar que el consistori, amb Ada Colau a l’alcaldia, impulsés a principis d’aquest 2023 un pla de xoc per al foment de l’ús del català, pactat amb el PSC, en aquell moment socis de govern, i amb el suport explícit dels grups municipals d’ERC i Junts per Catalunya.

Així mateix, cal recordar que, arran de les eleccions municipals del mes de maig passat, el bloc de la dreta espanyolista —l’únic que a priori donaria suport a la iniciativa, ja que portaven propostes similars als seus programes— ha passat de vuit a sis regidors, la qual cosa implica molt poques possibilitats que la iniciativa tiri endavant en el cas que s’aconsegueixin les signatures necessàries, que a més han de ser de residents censats a Barcelona, a diferència d’altres campanyes, sense èxit, que permetien recollir signatures en contra del català fins i tot a Madrid.