L'Enquesta de la Joventut 2020 de l’Ajuntament de Barcelona de l’agost del 2021 va donar una dada demolidora: la llengua catalana fa marxa enrere i la xifra de joves que viuen a Barcelona i que tenen el català com a llengua habitual ha baixat gairebé un 10% en els últims cinc anys; del 35,6% del 2015 fins al 28,4% el 2020. Per tal de revertir aquesta situació el govern municipal ha desenvolupat diverses polítiques, a les quals ara se suma un pla de xoc amb 68 accions per al foment de l'ús del català. “Són moltes mesures de pluja fina”, segons ho ha definit el regidor de cultura, Jordi Martí Grau. El pla està impulsat pel govern municipal i compta amb el suport explícit d’ERC i Junts. 

El document, fruit de més de sis mesos de treball sota la coordinació de la sociòloga Marta Rovira i consensuat amb els grups municipals, és l’aportació municipal al Pacte Nacional per la Llengua, que impulsa la Generalitat de Catalunya a través de la Secretaria General de Política Lingüística, i es planteja com una bateria de propostes per promoure l'ús del català en tots els àmbits, restablir els vincles emocionals amb la llengua i generar motivació per utilitzar el català com a llengua habitual. Les propostes s’han coordinat amb l’Institut d’Estudis Catalans, el Centre de Normalització Lingüística, la Secretaria de Política Lingüística, universitats, entitats del sector cultural i entitats socials, entre d’altres.

Dotze àmbits d’actuació

Les propostes presentades s’estructuren en 12 àmbits d’actuació, entre els quals figuren els de la gestió interna de l’Ajuntament en l’àmbit polític-institucional; la comunicació amb la ciutadania; l’atenció ciutadana; l’educació; els esports; l’economia; la cultura; l’àmbit científic i universitari; la salut; la joventut i l’oci. Cada un d’aquests àmbits s’ha treballat de manera singularitzada, amb propostes específiques amb les quals s’ha intentat reactivar i posar al dia les accions de suport del català. S’ha buscat incloure accions innovadores, que trenquin amb les estratègies que fins ara han servit per promoure l'ús de la llengua. 

Entre les accions incloses al pla hi ha la de crear el Dia de la Llengua a Barcelona, amb activitats festives i obertes a la ciutadania, la de vetllar perquè el català sigui la llengua per defecte en les intervencions de l’alcaldessa i dels regidors; i perquè el català sigui la llengua per defecte en la publicitat institucional i als canals informatius de l’ajuntament; crear un concurs de creació de continguts digitals en català amb diverses categories per edats i diferents modalitats de participació, com ara mems, vídeos o música; crear l’oficina de la llengua catalana, ubicada a la Casa de les Lletres del Poblenou, com espai de referència de la llengua a Barcelona; assegurar que en tot el programari de l’Ajuntament es pugui utilitzar la versió en català, o realitzar una campanya als barris que fomenti l’ús de la llengua catalana als comerços en les principals interaccions, amb els lemes 'Bon dia tingui' i 'El comerç, km 0 de la llengua'.

Altres accions són reforçar la línia d’assessorament lingüístic als comerços, empreses i establiments de Barcelona des del Consorci de Normalització Lingüística i impulsar la formació de llengua catalana al personal dels comerços; en l’àmbit de l'educació, formació i esport, es recullen accions com convidar influenciadors que parlen en català als centres educatius de secundària, especialment en aquells barris i districtes on s’utilitza menys el català; establir un sistema de padrinatge per als alumnes acabats d’arribar d’altres països i zones de l’estat on el català no es parla; realitzar formació en pràctiques lingüístiques per a entrenadors d'esports i àrbitres que treballen amb infants i joves; reforçar l’ús de la llengua catalana als grans equipaments culturals de la ciutat; fer una campanya utilitzant referències literàries i lingüístiques en català a les pantalles i finestres del metro.

En l’àmbit dedicat a la ciència, el pla recull propostes d’accions com crear un premi a la contribució al llenguatge científic en català; promoure la traducció de textos de referència en català que es fan servir als graus universitaris; col·laborar en el programa de benvinguda de la Generalitat per al personal mèdic que ve a treballar a Barcelona provinent de l’estranger; obtenir termes en català per a referir-se als jocs extraescolars, demanant ajuda al Termcat i fer-los arribar a mestres i monitors d’activitats de lleure, i oferir suport lingüístic a les entitats de persones nouvingudes perquè incorporin el català a la seva comunicació.

24 milions d’euros en quatre anys

En paral·lel a aquestes propostes, les accions dissenyades des de l’Ajuntament de Barcelona per al foment de l’ús del català inclouen també una campanya de comunicació que, sota el lema “El teu català suma”, vol contribuir a estimular-ne l’ús i a restablir els vincles emocionals amb la llengua per part de la ciutadania. El desplegament del pla està dissenyat per als propers quatre anys, amb un pressupost global de 24.216.100 euros. A més de les aportacions municipals per a l’impuls de les diferents accions previstes, aquest import engloba també les partides corresponents a la part proporcional dels pressupostos de les diferents entitats i equipaments implicats en el desplegament del pla (Centre de Normalització Lingüística, Oficina per la No Discriminació, Consorci de Biblioteques de Barcelona…), així com la campanya de comunicació. 

La campanya s’inicia aquest dijous, 23 de febrer, i es portarà a terme fins al 3 d’abril en suports diversos: banderoles al carrer, insercions en premsa i xarxes socials i cartelleria als comerços. La campanya ‘El teu català suma’ dona veu a diferents accents i diferents formes de parlar en català per reivindicar la importància de fer-lo servir, sigui quin sigui l'origen o el domini de la llengua de la persona que parla.