Barcelona ha estat, històricament, una ciutat molt xocolatera, no només pel que fa al consum, sinó també a la seva producció, que es feia en fàbriques disseminades per bona part de la ciutat. Ara, a la plaça de la Llana, al barri de Santa Caterina de Ciutat Vella, s’ha descobert un obrador de xocolata del segle XIX situat al subsol d’un edifici en rehabilitació, on s’han recuperat elements com plaques de plom per elaborar etiquetes i set grans gerres que podrien ser de l’establiment comercial. Les restes trobades permeten documentar també l’existència al mateix indret d’un palauet gòtic del segle XIV i d’un comerç el segle XVII.
Segons ha informat l’Ajuntament de Barcelona aquest divendres, en el marc de la rehabilitació integral d’un edifici de quatre plantes situat a la plaça de la Llana, 23, que es destinarà a pisos amb suport assistencial, s’han pogut documentar restes arqueològiques de diferents cronologies. El març de 2023 es van iniciar els treballs de control arqueològic, ja contemplats en el projecte executiu de rehabilitació integral d’un immoble que està inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i està catalogat com a Bé cultural d’interès local. Els treballs d’arqueologia vertical duts a terme fins al moment han permès documentar murs amb arcs i portes atribuïbles a un palauet gòtic del segle XIV que, segons fons documentals, hauria estat propietat de la Pia Almoina.
Seguint la informació documental, durant el segle XV, el casal s’hauria convertit en l’Hostal de Sant Pere, que hauria deixat de funcionar durant el segle XVI, quan l’aleshores propietari de l’immoble Pere Joan Grimosachs va dur-hi a terme una gran reforma. A inicis del segle XVIII es va produir la divisió de l’antic casal en tres propietats diferenciades, una de les quals correspon a l’actual edifici de la plaça de la Llana, 23. D’aquesta època s’ha pogut documentar un conjunt de set gerres de ceràmica que fan pensar que l’espai hi podia haver algun tipus de comerç. Per poder determinar què contenen, es faran anàlisis bioarqueològiques de les restes d’aquests grans contenidors, que podrien ser possiblement del segle XVII o fins i tot situar-los en cronologies anteriors.
El 1825, Josep Serra, el propietari de l’immoble en aquell moment, va sol·licitar permís per a fer-hi obres de millora, les quals coincidirien amb el que s’ha pogut constatar al registre arqueològic. Durant el segle XIX, l’espai va ser ocupat per un obrador on s’elaborava xocolata. De fet, en l’Almanac de l’Exposició Universal de 1888, hi apareix la fàbrica referenciada en l'adreça de plaça de la Llana, 23 com: Guardia (Clemente). Chocolates y pastillaje. La intervenció arqueològica ha permès recuperar elements relacionats amb aquest espai productiu, com ara les plaques de plom que s’haurien usat per elaborar les etiquetes de les xocolates on s’especifica que a la fàbrica de xocolata de Clemente Guardia “se hacen moliendas particulares.”
Els treballs continuen en l’excavació arqueològica del subsol i, alhora, es realitza l’estudi dels paraments de l’immoble amb la finalitat de continuar documentant els diferents períodes i conèixer l’evolució de l’edifici. Les restes trobades, un cop documentades, es traslladaran a les instal·lacions de l’ICUB a la Zona Franca i queda oberta la possibilitat de la conservació d’alguna peça in situ. El Servei d’Arqueologia de Barcelona i el servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat supervisen la intervenció arqueològica dirigida per Global Geomàtica SL. BIM/SA és l’ens promotor de les obres.