L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha defensat la dimensió metropolitana de la ciutat, tot apuntant que la millor manera de “fer metròpoli de veritat” és amb projectes ambiciosos de mobilitat, com fer arribar el Metro “a Mataró i Castelldefels”, tot apuntant que quan viatja a la Xina parla de la “Barcelona dels cinc milions”, és a dir, la Barcelona de la Regió Metropolitana, “perquè aquesta realitat ja existeix, més enllà de “la configuració institucional”. Aquestes són dues de les reflexions que Collboni ha aportat aquest dimecres al matí en el diàleg Barcelona, que ha tingut lloc a la seu de Foment del Treball.
La participació de Collboni en el cicle de conferències Rethink BCN, que ha comptat amb la benvinguda del president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, la presentació del conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social de Veolia, Felipe Campos, i a cloenda de l’acte la farà la vicepresidenta de Foment del Treball, Mar Alarcón, ha servit perquè l’alcalde de Barcelona hagi pogut desenvolupar la visió metropolitana en el marc d’una ciutat en transformació que té, per a l’horitzó del 2035, el repte d’assolir una ciutat “sostenible i resilient” que, a més garanteixi una de les idees força del seu mandat, “el dret dels barcelonins a quedar-se a la ciutat”.
De fet, l’ambició metropolitana ha servit per a Collboni per defensar projectes a llarg termini, incloent-hi l’arribada del Metro a Castelldefels, on ja hi ha un projecte vinculat a Ferrocarrils de la Generalitat, i a Mataró, on no hi ha cap projecte sobre la taula. “Potser nosaltres no ho veurem, però hi arribarà”, ha concedit Collboni. En tot cas, la proposta, tot i quimèrica, ha servit a Collboni per apuntar que els reptes de la ciutat i els metropolitans s’han de poder resoldre “amb més escala”, entre els quals ha inclòs “el transport públic metropolità, l’habitatge metropolità i la competitivitat del territori en termes econòmics”.
Així mateix, Collboni ha apuntat que actualment s’estan posant les bases per un nou model a partir dels treballs ja en desenvolupament del “nou pla general metropolità del segle XXI”, una eina que ha de substituir el PGM vigent, del 1976, i que ha de definir les necessitats en “habitatge, comunicació, espais econòmics i recursos energètics”, sense entrar a fons en la “institucionalitat” que aquesta nova realitat ha de tenir, que en tot cas hauria de passar per una millor interconnectivitat dels municipis que conformen els dos àmbits de referència en aquest cas, l’Àrea i la Regió metropolitana.
“A l’Eixample han de poder seguir vivint els barcelonins”
Pel que fa a la política més estrictament municipal, i sense deslligar-la d’un discurs necessàriament metropolità donat el fòrum on s'ha expressat, Collboni ha defensat la seva obra de govern en aquest mandat i ha reiterat la necessitat de garantir el dret de quedar-se a la ciutat. “No em resigno que al centre de l’Eixample no puguin continuar vivint famílies barcelonines”, ha exclamat Collboni, que davant “altres alcaldes d’altres partits”, que ho fien tot a “la llei del mercat”, a Barcelona ha preferit “intervenir en el mercat”, amb decisions sobre l’habitatge com les ja prou conegudes de topar els preus del lloguer o la futura eliminació, el 2028 i si repeteix com a alcalde, de les llicències de pisos turístics.
En el mateix sentit, ha marcat distàncies amb el mandat anterior, on precisament Collboni era primer tinent d’alcaldia sota la direcció de l’alcaldessa Colau, apuntant que els grans projectes actuals, com ara el Liceu Mar, el Museu Thyssen o el hub de les Tres Xemeneies “no estaven sobre la taula i ara sí”. “Tornem a tenir projectes”, ha insistit, fent esment d’oportunitats com que “la baronessa Thyssen obri un museu amb la seva col·lecció privada de pintura catalana”, i ho ha enllaçat amb els grans esdeveniments com la Capital de l’Arquitectura i fins i tot “encara que això no depèn de nosaltres”, l’oportunitat que obre la visita del papa” prevista per al mes de juny.
“Barcelona com a espai segur”
Encara més, davant els últims esdeveniments mundials com “una nova treva a l’Iran, però no al Líban”, Collboni ha reivindicat Barcelona “com a espai segur i amb estabilitat política” i ha reclamat “optimisme i ambició” per imaginar “una Barcelona amb projecció de futur, compatible amb una Barcelona d’escala humana”, recordant que en pocs anys hi haurà un “salt qualitatiu” no només amb la posada en marxa dels grans equipaments culturals ja citats, sinó també l’entrada en servei de l’estació de la Sagrera i les ampliacions de Sants i l’aeroport. Tot plegat, també ha reclamat resoldre el problema de Rodalies, que “també patim els barcelonins”, en un marc de transformació a llarg termini de la mobilitat i el desenvolupament del transport públic. En aquest futur, però, tot apunta que el Metro de Mataró encara trigarà.