En el context del debat obert sobre l'oficialitat del català a les institucions europees i tot i que l’última hora fa que no estigui previst que la qüestió es voti aquest mateix divendres al Consell d’Afers Generals de la Unió Europea a causa de les reticències de la presidència de torn, ostentada per Dinamarca, des de Barcelona s’empeny per aconseguir fer realitat l'oficialitat d’una llengua que “és més parlada que dotze de les llengües oficials de la Unió Europea”, segons paraules de l’alcalde de la capital catalana, Jaume Collboni, que aquest divendres al matí i en el marc de la presentació de la nova comissionada del català, Marta Salicrú, ha anunciat que ha adreçat una carta a 31 alcaldes europeus per demanar-los que pressionin els respectius governs per aconseguir aprovar aquest reconeixement pel català, que a més, seria extensiu al basc i al gallec.
“Jo mateix he fet servir el català en òrgans europeus com el Comitè de Regions, on es pot fer servir, però amb un tractament excepcional”, ha apuntat Collboni, que ha reclamat per a la llengua de Catalunya i dels barcelonins “un tractament normal”, tot recordant que es tracta d’un idioma més parlat que moltes llengües que sí que tenen aquest caràcter d’oficialitat. “Aquest matí he enviat una carta a alcaldes de grans capitals i ciutats europees demanant el seu suport a l'oficialitat del català”, ha apuntat Collboni, fent constar que la missiva ha arribat a 31 alcaldes de 14 països, en especial a aquells llocs on els governs estatals encara són reticents al reconeixement.
En la carta, Collboni saluda els diferents alcaldes recordant-los que Catalunya, és “la terra d’origen d’una de les llengües europees més antigues i que des de fa segles conformen la nostra riquesa cultural compartida: el català”, llengua parlada a Espanya, França, Andorra i Itàlia a més d’un “idioma actiu” i que la petició d’aconseguir l’oficialitat a les institucions europees “compta amb un ampli consens de la societat catalana”, a més de tenir ja “el consens de vint estats membres". “Tanmateix, ens preocupa el fet que set països van mostrar dubtes sobre aquest reconeixement”, afegeix, per recordar que la llengua catalana reuneix “tots els requisits per ser oficial a la Unió Europea”, com ser una llengua nativa del continent i comptar amb el reconeixement oficial d’un estat membre.
“No podem amagar la nostra preocupació actual sobre la possibilitat que un estat membre pugui vetar el reconeixement de la nostra llengua a la Unió Europea”, continua la carta, en la qual Collboni demana a la resta d’alcaldes i alcaldesses que “des del teu compromís amb els principis i valors europeus, puguis contribuir a garantir que el teu govern nacional doni suport a la iniciativa”. Aquest suport seria, segons l’alcalde de Barcelona, “un pas més en la demostració que les ciutats i pobles hem estat i seguim estant a l’avantguarda en la construcció d’una Europa més democràtica, més justa i més propera a la gent”.
Llista de ciutats on s’ha enviat la carta
- Alemanya: Berlín, Colònia, Frankfurt, Hamburg, Múnic, Neu Ulm, Stuttgart i Leipzig
- Àustria: Viena
- Bulgària: Sofia
- Croàcia: Zagreb
- Estònia: Tallinn
- Finlàndia: Hèlsinki
- França: Lió, Marsella, Montpeller, Nantes i París
- Hongria: Budapest
- Itàlia: Bolonya, Florència, Milà, Roma i Torí
- Letònia: Riga
- Lituània: Vílnius
- Països Baixos: Amsterdam i Rotterdam
- Suècia: Estocolm i Göteborg
- República Txeca: Praga