Aquest any 2025 es commemoren els cinquanta anys de la mort del dictador feixista Francisco Franco, un fet que va suposar la fi de la dictadura i la recuperació de la democràcia. En aquest context, a la ciutat de Barcelona encara queden alguns vestigis franquistes, com la pintada de lloa a José Antonio Primo de Rivera que subsisteix, per bé que semiesborrada, a la façana de la catedral de Barcelona del carrer de Santa Llúcia o algunes plaques amb el símbol falangista del jou i les fletxes. També subsisteixen noms de carrer imposats pel franquisme però un fet que passa desapercebut és que a Barcelona hi ha un carrer dedicat a un dels fundadors de Falange Española.
En concret es tracta del carrer Aviador Ruiz de Alda, que tot i que, de fet, recorda a un dels tripulants del cèlebre vol del Plus Ultra, l’hidroavió que el 1926 va fer el primer vol aeri entre Europa i Amèrica, fa referència a Julio Ruiz de Alda Miqueleiz (Lizarra, 1897 - Madrid, 1936), militar, aviador i, també, feixista, fundador juntament amb José Antonio Primo de Rivera, Alfonso García-Valdecasas y Rafael Sánchez Mazas de Falange Española, el partit d’extrema dreta que va dotar de rerefons ideològic l’aixecament militar que va comportar la Guerra Civil, la derrota de la democràcia i la dictadura franquista.
Per què té Barcelona un carrer dedicat a Ruiz de Alda?
La raó per la qual Barcelona té un carrer dedicat a Ruiz de Alda és la mateixa per la qual, fins al 2018, Barcelona tenia dedicat un carrer a Ramon Franco Bahamonde, germà del dictador i també aviador i company de Ruiz de Alda en el vol del Plus Ultra del 1926. Com aquell vol transatlàntic va ser un èxit elevat a la categoria d’epopeia nacional per la dictadura del moment, la de Miguel Primo de Rivera, un obedient Ajuntament de Barcelona va decidir el 18 de maig del 1927 batejar un veïnat de la Marina situat entre Montjuïc i la Zona Franca com a Plus Ultra i dedicar els carrers als aviadors.
Així van ser nomenats els carrers d’aquell barri com a Aviador Duran -en record de Juan Manuel Durán González, que precisament va morir a Barcelona en un accident durant una exhibició aèria el mateix 1926-, Aviador Franco i Aviador Ruiz de Alda. L’any 2018, la ponència de nomenclàtor va aprovar el canvi del carrer dedicat a Ramon Franco per l’actual carrer del Mecànic Pablo Rada amb la voluntat de “democratitzar el nomenclàtor de la ciutat”. El canvi es va oficialitzar el maig del 2019. Val a dir que Ramon Franco es va aprofitar del rol del seu germà i va col·laborar amb els revoltats i de fet, va morir sobre la Mediterrània durant una missió de bombardeig aeri -sobre València o Barcelona, probablement-, però també és cert que anteriorment havia estat defensor de la República i fins i tot diputat a Corts per ERC. En canvi, Ruiz de Alda, que sí que va tenir una significació política clara molt abans de la Guerra Civil a favor del feixisme, continua amb un carrer a Barcelona.
Qui era Ruiz de Alda?
El capità Julio Ruiz de Alda va formar part de la tripulació del Plus Ultra després de participar amb l’exèrcit colonial espanyol a la Guerra del Rif. La proclamació de la Segona República el va portar a introduir-se als cercles d’ideologia feixista i a ser un dels fundadors de Falange Española, arribant a ser un dels tres oradors que van participar en el míting fundacional d’aquesta formació d’extrema dreta, el 29 d’octubre de 1933, al Teatro de la Comedia de Madrid, juntament amb els ja mencionats Alfonso García-Valdecasas i José Antonio Primo de Rivera. A més, l’aviador va ser una peça clau en la confluència, el 1934, entre Falange Española i les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) de Ramiro Ledesma i Onésimo Redondo, que donarien lloc a Falange Española de las JONS .
El març del 1936 i davant una escalada de la violència ultra, la Falange va ser il·legalitzada i els seus líders empresonats. Ruiz de Alda va ser reclòs a la presó Modelo de Madrid, on el va atrapar la rebel·lió militar contra la II República Espanyola del 18 de juliol de 1936. Després de rebutjar una oferta per treballar pel govern legítim, Ruiz de Alda va ser afusellat el 23 d’agost del 36 per part de milicians anarquistes que van prendre per la força el control de la presó el dia abans. El règim franquista el va honorar a bastament amb la dedicació de nombrosos carrers i places arreu d’Espanya.
ERC reclama el canvi de nom
En el context de commemoració del cinquantè aniversari de la mort de Franco, el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l’Ajuntament de Barcelona presentarà a la pròxima comissió de Drets socials, Cultura i Esports, el dimarts 21 de gener, un prec pel qual es reclama el canvi de nom “amb l’objectiu d’eliminar la presència de personatges vinculats amb el feixisme del viari de la ciutat” i que aquest sigui substituït per un nom proposat per la Taula de Memòria de Sants-Montjuïc, tenint en compte una reivindicació veïnal que espera una resolució de la Ponència de Nomenclàtor des del 2019.
“La commemoració dels cinquanta anys de la mort del general Franco i de l’inici del final de la dictadura feixista és una magnífica oportunitat per a fer-ho efectiu i llançar el missatge per treure Franco dels carrers de Barcelona”, apunta el portaveu del grup municipal d’ERC, Jordi Castellana, en declaracions a El Nacional.cat, tot afegint que es reclama “un pas ferm” per eliminar aquest nom i substituir-lo “per un dels noms proposats per la Taula de Memòria de Sants-Montjuïc”, tot afegint que des del mateix grup municipal també s’han proposat alguns noms, tots de destacades lluitadores antifeixistes: Mercedes Núñez i Targa, Natividad Yarza i Marina Ginestà.