El gran solar situat a la banda Besòs de l’estació de França, alliberat després de l’enderroc d’un edifici annex del mateix complex, es convertirà en les properes setmanes en un immens espai d’obres un cop s’han iniciat —tot i que de moment no són gens visibles—, les obres per construir un projecte ajornat durant dècades, el de la futura Biblioteca de l’Estat a Barcelona. I aquestes obres van per llarg, uns seixanta mesos o, cosa equivalent, cinc anys. És a dir que, com a molt aviat, Barcelona comptarà amb aquest equipament cultural, si tot va bé, en algun moment de l’any 2030, quan no fa ni tres anys es prometia que estaria enllestida el 2027.
Endarreriments a banda, el cert és que aquest divendres s’han citat al solar, que fins fa poc era parcament de cotxes, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, el president de la Generalitat, Salvador Illa, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en un acte que, malgrat no incloure el cerimonial de la primera pedra, ha estat una manera de donar el tret de sortida a les obres que, oficialment, “ja han començat”, segons explica el mateix ministeri de Cultura. En tot cas, la futura biblioteca, de 16.000 metres quadrats i 82 milions d’euros de pressupost sembla que, ara sí, comença a caminar.
A més, a banda de donar per iniciades les obres, també s’ha informat del que serà una de les primeres peces que conformaran el fons, l’arxiu personal de Juan Marsé, que el ministeri de Cultura ha adquirit als seus descendents i que, contra una certa lògica barcelonina, no serà destinat a la Biblioteca el Carmel - Juan Marsé, tot i que a priori seria la seva destinació més coherent. En tot cas, ja s’ha donat el tret de sortida del futur edifici en una parcel·la de 5.000 metres quadrats, adjacent a l’estació de França, amb una superfície útil de més de 16.000 m², distribuïts en vuit plantes —dues sota rasant, planta baixa i cinc plantes sobre rasant en superfícies decreixents—.
“Gran palau del poble”, segons el ministre Urtasun
En aquest acte d’activació de les obres, el ministre Urtasun ha definit la futura biblioteca com el “gran palau del poble” i ha destacat el paper de Barcelona com a “cocapital cultural”. En una lògica espanyola, a més, insistit que Barcelona era l'única província “que no disposava de biblioteca pública de l’Estat”. També es destaca, amb la mateixa lògica, que aquest edifici serà la segona biblioteca més gran de la xarxa estatal, només pel darrere de la Biblioteca Nacional d’Espanya, situada a Madrid. Per la seva banda, el president Illa ha destacat, fent de la necessitat virtut, que els retards històrics per a construir aquest equipament “han fet millor el projecte” arquitectònic. Per la seva banda, la presidenta Moret ha destacat que aquesta biblioteca serà “referència del sistema bibliotecari públic”, el qual ha definit com a model d’èxit”.
Per la seva banda, l’alcalde Collboni ha aprofitat per recordar la figura de Lluís Permanyer, que va morir dijous, com a “home savi, bo, elegant i fidel relator del fil roig que conforma la història contemporània de Barcelona”, per fer seva la reflexió segons la qual “Barcelona es reinventa constantment”, apuntant que la Biblioteca de l’Estat —també anomenada Provincial o Central—, formarà part de l’eix de la Ciutadella del Coneixement, destacant que hi haurà un passeig directe per mig del parc zoològic entre el futur Mercat del Peix i la futura Biblioteca de l’Estat.
La parcel·la sobre la que s’està construint la biblioteca ha estat cedida per l’Ajuntament de Barcelona i la gestió serà competència de la Generalitat de Catalunya. La futura biblioteca respon a un projecte de biblioteca contemporània i comptarà amb àrees especialitzades de música i audiovisual, amplis espais per a adolescents i públic infantil, així com auditori i múltiples punts d’informació i espais polivalents, de lectura, estudi i reunió. Totes les administracions amb usos autoritzats als espais de la biblioteca seran les encarregades de dotar-la de fons, de cara a l’obertura dels seus serveis, ja de cara a l’any 2030 o més enllà.