L’acte central i motiu de la visita del papa Lleó XIV a Catalunya, la benedicció de la torre de Jesucrist, ha servit perquè el sant pare hagi pogut copsar, de primera mà, la grandiositat d’aquesta construcció que suposa el zenit del llegat d’Antoni Gaudí, el centenari de la mort del qual es commemora, precisament, aquest 10 de juny. Després de la celebració de l’Eucaristia a l’interior del temple, passats dos quarts de deu, el papa ha sortit a l’exterior per procedir, pel costat de la façana del Naixement, a la benedicció i inauguració de la torre. A l’homilia, Lleó XIV s’ha referit a la Sagrada Família com a “obra mestra arquitectònica” i com a “far obert al Mediterrani”.
En tot cas, la incògnita sobre la llengua en què es faria l’acte de la benedicció, que ha produït un incessant debat lingüístic, no s’ha esvaït del tot fins al moment que Lleó XIV ha pres la paraula, i quan ho ha fet, ho ha fet mig en català i mig en castellà, com una decisió salomònica que buscava acontentar tothom, apuntant això sí, que Gaudí és “l’arquitecte de Déu” i destacant que la creu està “dedicada a nostre senyor Jesucrist i coronada per la creu, misteri de misericòrdia i salvació”.
Espectacle de drons amb frase de Gaudí
La benedicció ha donat pas a un espectacle de llum i drons, amb la il·luminació completa del terminal de la creu per primera vegada. L’espectacle, anunciat com a “senzill i humil, però amb sorpreses”, ha consistit principalment en una coreografia de centenars de drons il·luminats que han dibuixat al cel de Barcelona la frase gaudiniana ‘Primer l’amor, després la tècnica’, una màxima que defineix l’obra d’Antoni Gaudí i resumeix la filosofia vital i artística de l’arquitecte modernista. Tot l’acte s’ha tancat, ja passades les 22 hores, amb la descoberta d’una placa commemorativa de la visita del papa Lleó XIV, que s’uneix a la de Joan Pau II del 1982 i la de Benet XVI del 2010.
La torre de Jesús fixa l’skyline definitiu de Barcelona
La culminació de la torre de Jesús, que va tenir lloc el passat 23 de febrer, ha suposat un canvi en l’skyline de Barcelona, de manera pràcticament definitiva, en elevar-se 172,5 metres sobre l’altura del carrer Provença —i uns tres metres més sobre el nivell del carrer Mallorca—. Aquesta torre està situada al mig del tronc central, flanquejada per les quatre Torres dels Evangelistes i de la Torre de la Mare de Déu, culminades en els últims anys. Un cop finalitzada, la creu fa 17 metres d’alçada, aproximadament un edifici de cinc pisos, i una amplada de 13,5 metres, i inclou un espectacular mirador situat a 165 metres d'altura que, en tot cas, no serà visitable fins al 2028, com a molt aviat.
Segons els Àlbums de Temple, Antoni Gaudí volia que la creu brillés de dia i fes llum de nit. És per això que s’han utilitzat la ceràmica blanca esmaltada i el vidre, dos materials que són resplendents i que al mateix temps resisteixen l’exposició atmosfèrica. A l’interior de la creu s’ha col·locat l’escultura de l’Agnus Dei obra de l’artista italià Andrea Mastrovito, seguint el projecte original de Gaudí. Així mateix, les torres dels Evangelistes i els Apòstols s’han dotat de focus de llum per il·luminar el terminal.
Deu anys més per acabar la Sagrada Família
La culminació de la torre de Jesús ha convertit la Sagrada Família en la construcció més alta de la trama urbana de Barcelona i la segona, per darrere de la torre de Collserola, del terme municipal. També ja a l’inici de la col·locació del terminal es va convertir en l’església més alta del món, però en tot cas, no significa que la Sagrada Família estigui acabada. Al contrari, fa uns tres anys que des de la Junta Constructora s’indica que encara queden uns deu anys d’obres al davant, amb una part especialment significativa per construir, la façana de la Glòria, que dona al carrer Mallorca. Actualment, ja s’han iniciat els treballs en aquesta façana, però de moment només la part que correspon a la finca que ocupa la basílica, sense permisos de moment per fer els voladissos i la polèmica escalinata del carrer Mallorca.