L’associació Barcelona Futur va celebrar aquest dimecres a la tarda una nova taula rodona dins el cicle de conferències anual que va iniciar a principi d’any. Aquest abril la temàtica se centra en el turisme a Barcelona i, concretament, l’acte d’ahir, en la il·legalitat vinculada a l’activitat turística a la ciutat. Just acabada la Setmana Santa, en la qual s’han registrat uns nivells d’ocupació molt similars als d’abans de la pandèmia, l’entitat va preguntar a diferents agents turístics com els afecten els pisos turístics il·legals, les llars compartides, la tornada dels top manta, mojiteros i altres activitats irregulars.

A la taula rodona que va presentar el president de Barcelona Futur, Gerard Esteva, hi van participar Enrique Alcántara, president d’Apartur; Macarena Bergada, Presidenta de l’Aguicat (Associació de Guies de Catalunya); Manel Martínez, vicepresident de l’Associació de veïns de la Barceloneta; i Manuel Baena, director de comunicació i màrqueting del Gremi d’Hotels de Barcelona, una xerrada que va estar patrocinada per Agbar, SABA, FIATC i Mémora. Tot ells van concloure que s’havia de fer front comú a tots els tipus d’il·legalitats que hi ha al voltant de l’activitat turística a la ciutat amb la voluntat que hi hagi una bona convivència i que el turisme que arribi sigui de qualitat.

Durant la seva intervenció, la presidenta de l’Associació de Guies de Catalunya, Macarena Bergada, va remarcar la feina dels guies acreditats amb els múltiples coneixements que han de tenir de la ciutat per donar un bon servei als turistes que contracten els seus serveis. “Els free tours desprestigien la nostra professió. Les administracions han pres decisions que ens afecten i no ens ho fan saber, com per exemple la zona d’estacionament davant de la Pedrera. Nosaltres vetllem per la bona convivència entre ciutadania i turistes”. En aquest sentit, va destacar l’èxit de Barcelona i va afirmar: “Els serveis que oferim han de ser de qualitat per atraure turisme de qualitat”.

Els pisos turístics il·legals també són un dels punts més crítics i generadors de conflictes en barris com el de la Barceloneta. El vicepresident de l’associació de veïns, Manel Martínez, va explicar que aquests podrien suposar un frau d’uns 10 milions d’euros per temporada: “Hem patit la il·legalitat durant molt temps. El preu del lloguer s’ha arribat a multiplicar per cinc i ens obliga a marxar del barri. És incomprensible que entre els anys 2018 i 2019 desapareguin els inspectors turístics quan el govern feia bandera de voler acabar amb els pisos turístics il·legals”.

En aquest mateix sentit es va pronunciar Enrique Alcántara que va alertar: “Ens ha de preocupar que la il·legalitat es vegi com una oportunitat de negoci. A les plataformes no els pot interessar que les vinculin a la irregularitat”. Per la seva banda, Manuel Baena, va declarar que el que més preocupa al gremi és l’afectació que la il·legalitat té en la societat, “especialment en la qualitat de vida i del producte turístic de Barcelona”. Una nova modalitat que també posa en alerta el sector és la llar compartida. Preocupa sobretot la dificultat de control del lloguer d’habitacions, tot i que l’Ajuntament de Barcelona ha prohibit aquesta modalitat. Per això Alcántara va reclamar actuacions immediates per part de les administracions amb la recuperació de les inspeccions.  Per la seva part, Manel Martínez mostrava la seva preocupació: “La gent que fins ara tenia un pis turístic il·legal, ara pot tenir lloguer d'habitacions. I com controlar que la propietat de l’immoble hi convisqui és complicadíssim”. Manuel Baena destacava que aquesta podia ser una nova oportunitat per les màfies turístiques.

Reaparició del top manta

Els venedors ambulants han tornat a aparèixer aquestes últimes setmanes en zones habituals com la Barceloneta o el passeig de Colom. Per això, els ponents van coincidir en la “necessària prohibició d'aquestes activitats". "No només perquè perjudiquen veïns i comerciants, sinó que també atempten moltes vegades contra la salut pública”. El sector considera que les campanyes emeses pel consistori per prevenir la compra de begudes al carrer “no ataquen el problema, només desvien la seva solució”.

La conclusió final va ser la d’apostar per un model turístic basat en la qualitat més que no pas en la quantitat: “Barcelona es pot permetre escollir el tipus de visitant que vol, però per atraure turisme de qualitat hem de millorar els serveis, els espais públics i les pràctiques turístiques. Per tenir turisme de qualitat primer hem d’oferir serveis de qualitat”, va concloure Bergada. El sector proposa “la professionalització, l'aposta pel turisme de negocis, la recuperació de les inspeccions per detectar allotjaments turístics il·legals i l'erradicació i el control de les activitats irregulars”. Tot amb la pretensió d'acabar amb una pràctica “insostenible” com és la il·legalitat​.